jueves, 15 de abril de 2010

319.- L'accident


Succeí una tarda d’hivern, a l'hora del crepuscle, fa ja uns quants anys. Conduïa amb certa pressa per una carretera de muntanya, sinuosa i poc transitada, quan de sobte, a la sortida d'una corba, se'm va creuar a pocs metres de distància, un gosset vell. Quan s’adonà del perill, es va quedar paralitzat enmig la calçada, mirant al front entre trist i espantat, com si implorés conservar la vida. Vaig frenar a fons mentre, amb un moviment de volant, intentava esquivar-lo. Gairebé al mateix temps, vaig escoltar un cop sec en algun lloc de la carrosseria, o del xassís. Després d’aturar-me, vaig alçar el vidre de la finestreta i, alleujat, vaig poder comprovar com el pobre animal s'allunyava, ranquejant, en sentit contrari, mentre de tant en tant girava el cap com intentant comprendre què havia passat.

Amb les cames encara tremolant i després de dubtar un instant, vaig decidir reprendre la marxa. Encara no havíem recorregut ni un parell de quilòmetres quan vaig sentir al meu fill, a qui creia adormit, sanglotant en la cadireta del darrere. Poc després em va començar a renyar. Avergonyit, vaig decidir girar cua allí mateix, fent maniobra. Vaig accelerar a fons. Ens vàrem creuar amb un camió amb remolc, que va passar gairebé fregant-nos. Al final d’una recta i amb els llums ja encesos, vàrem poder distingir sobre l'asfalt una taca no gaire gran de colors vius. Ens vàrem detenir uns segons. Vaig tombar de nou i vàrem seguir viatge, sense dirigir-nos la paraula. Durant tota l'estona no va deixar d'observar-me a través del retrovisor, així que suposo que va descobrir que, igual que ell, em vaig passar tot el viatge plorant en silenci.

autor: Joaquim Valls

dibuix: Gerard Valls


13 comentarios:

Laura T. Marcel dijo...

Molt emotiu el teu conte. Desgraciadament els accidents són això i causen ferides, en uns i en els altres. Però el temps tot ho cura.

McAbeu dijo...

Com sempre les conseqüències van més enllà del simple fet que les provoca. Un conte molt tendre!

Dissortat dijo...

Un conte emotiu.
És lamentable el final del gos i de totes les bestioles que se'ns creuen en la carretera, però les conseqüències d'aquest tipus d'accidents moltes vegades són terribles per als ocupants del vehicle. No obstant quan això ens passa, encara que matem un ratolinet de camp, ens dol.

Marta dijo...

Passa sovint i és molt trist.

Elvira FR dijo...

Un conte trist, agredolç com la vida.

Pilar dijo...

No podem evitar-ho tot...Les llàgrimes ens ajuden a netejar sentiments.

senga dijo...

...sentiments molt vius i contradictoris desperten aquest conte tan ben contat...gràcies...el dolor ens fa més forts i millor que no ens torni durs i ens deixi sense tendresa...

bajoqueta dijo...

Un accident és això... un accident...
molt ben contat Joaquim :)

Carmen Rosa Signes dijo...

Menuda historia más triste Joaquim, se me parte el alma cada vez que veo un perro abandonado, y más aún cuando a los días compruebo que algún vehículo se lo ha llevado por delante. Triste y real amigo mío. El dibujo precioso. Gracias por despertar de esta forma nuestros sentimientos.
Besos.
Carmen Rosa

Dissortat dijo...

Ahir per falta de temps -com sempre- no em vaig fixar bé en el dibuix, i és ben bonic.
Felicitats Gerard!

Joaquim dijo...

Moltes gràcies pels vostres amables comentaris, molt especialment en nom d'en Gerard, que va fer el dibuix.

La Meva Perdició dijo...

La mort sempre brutal quan s'apropa, mai se és prou gran per acceptar-la. Felicitats pel relat!

Len0re dijo...

Moltes felicitats, per el conte que m'ha semblat preciós i tendre. També felicitar al teu fill que pareix ser que dibuixa força be, demostrat en aquest i en altres dels teus contes. I per finalitzar dir-te que he llegit els teus contes, i cadascun d'ells em pareix d'una dolçor extraordinaria, i força bonics.

Petonets