martes, 6 de abril de 2010

310.- El molinet


La Berta vivia dalt d’una muntanyeta molt a prop del mar. Li agradava mirar l’horitzó i seguidament el seu jardí ple de plantes que amorosament cuidava totes les tardes. També els seus molinets. En tenia de grans i petits, de vermells, grocs i taronges com el sol, de blaus, verds i liles com el mar. També de virolats com les flors del seu jardí en primavera. Li encantava que fes vent per veure’ls rodar.

El que ella no sabia és que els molinets havien arrelat i que xuclaven l’essència de la seva presència, que s’alimentaven de la saba dels seus pensaments, de cada somriure, de cada il·lusió.
Una tarda d’hivern el vent va bufar molt fort i d’una embranzida va arrencar un dels molinets. La Berta només va poder veure des de la finestra com s’allunyava sense remei.

Uns dies després, molt lluny del jardí de la Berta, allà on el cel és molt blau i el mar no és veu sinó és de sorra, va arribar volant suaument el molinet.
Venia envoltat d’un núvol de pols groguenca, d’aquella que la brisa arrenca de les dunes.

Neleha, pastora de camells, sortia de casa tots els matins a buscar aigua. Els seus peus nus no havien donat encara dues passes quan el molinet va decidir acabar el seu llarg viatge i parar-se just a les seves mans. Ella no ho va dubtar ni un instant, va córrer cap el darrera de la casa, allà on enterrava els seus tresors, i va plantar decidida el molinet fent un foradet a la sorra amb els seus dits ressecs.

Què bonic que era! Semblava una flor! Ella que tant havia desitjat tenir un jardí... Va pensar que cada dia el miraria, li explicaria els seus somnis i li cantaria una cançó.

Així ho va fer i el molinet també va arrelar i amb tanta força que les arrels es van reproduir i van fer néixer nous molinets. Molinets grans i petits, vermells, grocs i taronges com el sol, i blaus, verds i liles com el mar.

La Neleha i la Berta no sabien que tenien una cosa en comú. Potser les arrels els seus molinets algun dia ho sabran.

autora: Mercè Gaja, del blog Qualsevol nit (conte amb 365 paraules)

14 comentarios:

Sergi dijo...

Quin conte més maco. Però fa una mica de cosa que un molinet xucli l'energia. Que connecti persones allunyades ja és una altra cosa.

Garbí24 dijo...

Tota persona o estri acaba posant arrels en algun lloc, bon relat

bajoqueta dijo...

Un conte molt graciós Mercè, això de donar vida als objectes estaria bé, encara que ens robessin alguna cosa :)

Carme Rosanas dijo...

Molt bonic! La idea de connectar persones allunyades m'agrada molt. No ho saben, però potse r algun dia hoi sabran.

Elfreelang dijo...

Uns molinets preciosos , aquests que es poden arrelar i comunicar, sense que ho sàpiguen, a persones tan llunyanes... preciós conte!

◊ dissident ◊ dijo...

Tan distants físicament i conectades pel caprici del vent.

Len0re dijo...

Un conte preciós. A mi també m'agraden molt els molinets, tic 4 o 5, potser ara els mire d'un altra manera.
Enhorabona.

Marta dijo...

Un conte molt bonic, molt ben trobat l'objecte, molt metafòric el molinet.

senga dijo...

...una joia d'entre tots els contes, gràcies...amb el teu permís el portaré als nens, estic segur que farem molinets de tots colors com si fossin flors...

Laura T. Marcel dijo...

Aquest conte és com un somriure, una alenada fresca d'alegria... Se m'ha fet curt. Molt maco.

kweilan dijo...

Un conte molt bonic!

Pilar dijo...

Energies que se'ns allunyen i ens apropen a unes altres amb què tenim coses en comú...M'agrada la idea.

La Meva Perdició dijo...

Penso que acabes de descobrir una nova energia especial. Seria interessant pensar en mitjans de locomoció activats per l'energia de molinets de colors! Quin estalvi i quin paisatge. ^_^ Després a l'arribar a casa només els tindríem que plantar al jardí fins el dia següent. :)

mercè gaja dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, són com un jardí de molinets de colors plens d'energia.
Han estat un autèntic regal.
Mercè