sábado, 10 de abril de 2010

314.- Més enllà del turó fosc

.
Havien pujat dalt del turó fosc, sabien que si els enxampaven rebrien un càstig contundent però quan les explicacions no són satisfactòries s'encén l'espurna de la curiositat i ni totes les històries de por ni totes les amenaces no poden evitar que algú acabi transgredint les normes.

Els hi havien explicat que més enllà del turó fosc s'estenia un bosc fosc i perillós poblat per monstres, en especial el iaiquí, capaç d'empassar-se d'una mossegada un cos sencer. El poc detall de la forma del iaiquí els hi feia desitjar encara més veure'n un, per això aquella nit s'havien esmunyit dels llaços i havien pujat en un silenci relatiu fins dalt del turó.

A l'altra banda tan sols van veure foscor, les formes fantasmagòriques de la primera línia d'arbres a les que s'afegien tots els sorolls que en sortien. Hi havia lluna plena, però la seva llum no arribava a il·luminar més enllà d'unes cent passes. Havien imaginat el iaiquí fent guàrdia al davant del bosc però fora que fos invisible no varen poder veure res.

La nit s'allargà fins que el tedi ajudà la son a dormir-los. Foren els primers raigs de llum els que els despertaren per poder veure allò que tant desitjaven, un iaiquí, un enorme iaiquí menjant l'herba del terra. Ells haurien esperat una fera però l'aspecte d'aquell animal, fora de voluminós, semblava més aviat inofensiu.

Un parell d'ells baixaren a l'encontre amb la bèstia sense fer cas dels crits dels seus companys, s'aproparen a l'animal i arribaren a tocar-lo al llom, el iaiquí ni tan sols es va immutar, la noia s'apropà al cap de l'animal i acaronà les quatre banyes sense que l'animal fes el més mínim intent d'impedir-ho. Els companys baixaren amb ells, la por ja havia passat.

De sobte l'animal aixecà el cap i feu un bram abans de sortir corrents, ells van mirar espantats arreu, no entenien que passava, no el van entendre fins que una fletxa creuà el cos d'un d'ells, guerrers pintats llençaren sobre ells una pluja de fletxes que acabaren amb les seves vides. Dalt del turó el bruixot mirava en silenci, era la llei, ningú no podia trepitjar l'altra banda del turó fosc.
.
autor: Josep Benet (conte amb 365 paraules justes)
.
Blogs:
Sense baixar dels núvols (http://raco-skorbuto.blogspot.com)
Sempre pensant en el mateix (http://skorbuto-erotic.blogspot.com)
Quan em volia menjar el món (http://skorbuto.bloc.cat)
.

9 comentarios:

Pilar dijo...

M'has fet recordar la pel-lícula "El bosque".
La llibertat té, a voltes, un preu molt alt. Sortosament, però, han hagut i hi hauran revoltes que canviaran el sense sentit de les històries que ens expliquen.

Carme dijo...

És una mica dur haver de pagar sempre un preu tan car per aconseguir la llibertat i per aconseguir desmuntar els tabús sense sentit.

Però així s'ha fet la història.

senga dijo...

...la vida té això, necessitem descobrir, veure que hi ha mes enllà...però...ningú t'obliga a no prendre precaucions...m'ha resultat estrany tanta confiança amb un animal desconegut...i llavors no van poder veure la fera de veritat...ai, ai!...gràcies per la història.

bajoqueta dijo...

Molt ben contat Josep, i molt valents els que van donar el pas, encara que acabessin malament...

Dissortat dijo...

Descobrir allò que ens fa por passe el que passe...

Elvira FR dijo...

Un conte molt ben escrit!

Josep B. dijo...

Gràcies a tots.

Pilar: Sí, en part tens raó però no acaba de ser ben bé això, a "El Bosc" hi juga molt més el desig de protecció (davant la violència) mentre que aquí hi juga la imposició de les normes i la rebel·lia davant de les mateixes.

La Meva Perdició dijo...

Potser el iaiquí, anava conxavat amb el bruixot, i és repartien a mitges el sopar? ^_^
No seriosament. Bon relat per explicar les pors atàviques i primigènies. Em pregunto: els guerrers i el bruixot protegien els animals sagrats dels nens, o realment, més enllà havia monstres dels que era precís estar lluny?

Josep B. dijo...

La meva Perdició: No hi ha ésser més perillós que aquell a qui anomenen humà. Si has de protegir algú d'algun ser perillós li ho ensenyes, quan el que vols és controlar mitjançant la por és quan mates per demostrar el perill.