lunes, 5 de abril de 2010

309.- Sicut puerii

El Senyor del Locus Ignorabilis, tenia un escuder jove i molt bo. Era tant l'amor que ambdós es professaven, que qualsevol podria dir que eren germans. El jove escuder dormia als peus del llit del seu Senyor, sempre atent a les seues demandes.

Era tanta la devoció que el Senyor tenia pel seu escuder que quan aquest va arribar a l'edat que havia de ser armat cavaller, va fer celebrar la cerimònia d'investidura només per a ell. El Senyor lluïa en les seves armes d’atzur una serp d'or mirant cap a la destra.

El noble sentiment que compartien es va deixar veure en el gest excepcional del Senyor al concedir al nou cavaller el privilegi de dur en el seu escut de gules una serp, com ell, però de plata, i mirant cap a la sinistra.

Va tenir lloc un gran banquet per a celebrar aquell esdeveniment. El jove cavaller va seguir dormint en l'habitació del seu Senyor, i on un anava, anava l'altre.

Un dia, de matinada, van eixir de cacera, i d'entre el fosc i abundant matissar del bosc, va saltar sobre el jove una envejosa i cruel mantícora amb cara de vell, i d'una urpada li va arrancar les entranyes i la vida. El Senyor va disparar la seva ballesta, travessant el cap de la bèstia, però el virató, encara que va matar al monstre, el va matar massa tard.

No va haver consol per al Senyor que se sentia culpable per la mort del seu amic. Va decretar un any de dol en tots els seus dominis, va fer soterrar el cos del jove en el sepulcre contigu al seu i va fer posar el cor de l’amic estimat en una arqueta de plata i del més bell cristall polit, fent-lo guardar gelosament en la seua cambra. Com última mostra de l'amor que el Senyor sentia pel seu company d'armes va decidir canviar el seu blasó, que des de llavors va ésser de sable, amb la serp del seu llinatge i la del jove cavaller entrellaçades, una mirant cap a la destra i l'altra cap a la sinistra, i així perduraran, unides, fins a la fi dels temps.
.
[Mors non separabit]
.
autor: Jordi el Dissortat, del blog En el bosque de la larga espera, (conte amb 365 paraules justes)
.
Dibuix realitzat per ell mateix.
.

24 comentarios:

Len0re dijo...

Un conte molt bonic, sobre l'amistat sense mesures i els sentiments que desperten estes amistats. Molt bé relatat i amb molta tendresa.
Sempre ens adonem, del que teniem, quan ho perdem.

Elfreelang dijo...

Molt bon conte que parla dels valors de la lleialtat, l'amistat i el veritable valor...ah i l'escut molt maco!

Marta dijo...

El camí que duu a casa d'un amic mai no és llarg... preciós el conte

Carme Rosanas dijo...

L'amistat fins al final... un conte molt bonic!

McAbeu dijo...

Un conte molt maco d'una amistat que va més enllà. I l'escut és una verdadera obra d'art.

Joaquim Valls dijo...

Una bonica història d'amistat, molt ben narrada.

La Meva Perdició dijo...

Nobles sentiments i alta camaraderia, en aquest relat de fantasia heroica. Felicitats, molt bo!

kweilan dijo...

Quina pena! Molt bon conte sobre l'amistat.

wizard dijo...

Xulisim my master. L'escut que simbolitza l'amistat. Potser sneyor dels escuts podem matar monstres escut amb escut.

bajoqueta dijo...

Ja t'ho vaig dir i t'ho repeteixo, un conte genial. Qué bonic tenir amics així :)

Marta dijo...

Un conte molt bonic i escrit tan bé que sembla un conte amb llarga tradició. Felicitats!

Laura T. Marcel dijo...

Poc es pot afegir però crec que, en quant al contingut, és un bell cant a una profunda i sincera amistat i, en quan a la forma, un relat original emmarcat en altres temps amb uns tocs mitològics que li donen un aire especial. L'escut és la cirereta del pastís.
Felicitats Dissortat.

Pilar dijo...

Un conte d'aquells que t'agrada sentir més d'una vegada. L'amor amic és un dels més bells que hi ha. En el marc de l'èpica t'ha quedat immillorable.

La Dame Masquée dijo...

Que hermoso cuento de amistad, sincera, desinteresada y leal. Me gusta ese homenaje cambiando el blason en honor de su amigo, monsieur.
Y me gusta tambien que el traductor de google haya funcionado bien, porque con otros idiomas no vea usted las tonterias que traduce!

Silver's Moon dijo...

Que bonita historia Dissortat. Es difícil conseguir una amistad así, que perdure después de la muerte y entre dos personas de rangos distintos, sobre todo en aquella época.

Me ha encantado, no me extraña que la hayan elegido en 365 contes. Le doy gracias al traductor de Google que me ha permitido leerla jeje.

Un beso de oro y plata

P.D: por cierto, me quedé embobada con la historia de la tierra santa, te escribí un comentario pero no sé por qué no se publicó. La historia es preciosa y alucinante que después de tanto viaje haya llegado a tus manos.

maria dijo...

Felicitats Dissortat!M'ha agradat. Llarga vida a l'amistat...
Bon dibuix.

Goculta dijo...

Ais l'amistat...

Jerukiti dijo...

Un conte perfecte en sí mateix, però que ben bé podria formar part d'una llarga i extensa mitologia. No ens deixes mai de contar històries com aquesta, i com no, en volem més d'aquesta.

Sauze dijo...

Un cuento con una buena enseñanza de valores ... también te felicito por esa habilidad tuya para crear esos escudos tan originales y con tanto significado.
Un beso.

Patricia dijo...

És una història d'amor en majúscules. Quin apreci, quina lleialtat, més enllà de la mort. M'ha encantat!

Una abraçada

J. Eduardo V. G. dijo...

Muy bonito y entretenido, lo de la Mantícora da gusto leer sobre estas bestias mitológicas.

Igor dijo...

Aquest és un relat que causa, al mateix temps, gran plaer, desencís i sorpresa. Sorpresa per aquest amor tan absolut, de llegenda. Sorpresa per l'estil, tan absolutament depurat i, quasi, intemporal. Sorpresa pel pes que hi té l'heràldica, cosa que tampoc és gaire habitual.
No en tens més, d'aquests, amagats en algunca caixa polsosa damunt l'armari de l'habitació?
Salut.

Thiago dijo...

Cari, está en catalán... ! por si no lo sabías, jaaj Bueno, de todas formas creo que he pillado el fondo del asunto, aunque algunas cosas se me escapan. pero creo que he pillado el plateadismo de la serpiente en el escudo y el gran amor que había entre ellos, jajaja

bezos

Nel dijo...

És molt bonic el conte, però un poc trist, clar que amb això no puc opinar ja que també tinc les meues entrades de tristor...

Siga com siga, m'ha agradat molt i està molt bé escrit.

Enhorabona i gràcies per compartir-lo amb nosaltres.