Rugeixo. I tota la sabana s’omple amb el so estrident sorgit de la meva gola. Sóc el rei d’aquest indret amb totes les lleones que em plauen quan em plaguin. A més, quan han caigut en la meva xarxa de carícies i mirades, d’afalacs i d’olors, m’obsequien amb carn tendra i fresca d’antílop acabat de caçar. I no em molesto per res més.
El rugit em desemmandreix de la perllongada becaina diària. Els cadells em juguen al voltant, jocs que els entrenen per a quan hagin de disputar-se el terreny i les femelles. Em sento orgullós de tots ells, encara que siguin tants... La meva masculinitat dóna per més.
Aixeco el cap cap al sol de nou, aspiro l’aire fresc i vull rugir però una munió de crispetes i l’estrèpit del fuet del domador em desperta del somni. Dins de la lleonera. Amb altres exemplars de la meva espècie. Plens de puces i mal alimentats. Maltractats dins de la minúscula gàbia que ens protegeix de les criatures humanes.
Toca entrar en escena, dirigir-me a l’arena i repetir un cop més l’avorrit espectacle circense. Cal treballar de valent per a rebre un míser tall de carn de vedella sacrificada en un escorxador de mala mort i uns glops d'aigua estancada i bruta.
Envoltat de mosques, després de l’exigu tiberi, m’adormiré, somniant potser en els meus cadells ja grans, corrent per la sabana d’on em van treure ja fa massa temps... En silenci rugeixo, i tota la sabana torna a la ment...
El rugit em desemmandreix de la perllongada becaina diària. Els cadells em juguen al voltant, jocs que els entrenen per a quan hagin de disputar-se el terreny i les femelles. Em sento orgullós de tots ells, encara que siguin tants... La meva masculinitat dóna per més.
Aixeco el cap cap al sol de nou, aspiro l’aire fresc i vull rugir però una munió de crispetes i l’estrèpit del fuet del domador em desperta del somni. Dins de la lleonera. Amb altres exemplars de la meva espècie. Plens de puces i mal alimentats. Maltractats dins de la minúscula gàbia que ens protegeix de les criatures humanes.
Toca entrar en escena, dirigir-me a l’arena i repetir un cop més l’avorrit espectacle circense. Cal treballar de valent per a rebre un míser tall de carn de vedella sacrificada en un escorxador de mala mort i uns glops d'aigua estancada i bruta.
Envoltat de mosques, després de l’exigu tiberi, m’adormiré, somniant potser en els meus cadells ja grans, corrent per la sabana d’on em van treure ja fa massa temps... En silenci rugeixo, i tota la sabana torna a la ment...
.
autor: deomises, del blog Es desclou la tenebra...
.
10 comentarios:
Ningú no suporta la seva pèrdua de llibertat
Fixeu-vos que ha dit: Estic dins de la minúscula gàbia per protegir-me de les criatures humanes...Amb aquesta frase ja s'explica la tragèdia. Pobre rei! Ha de ser tant humil·liant!...
Un conte genial Deomises. Això de fer més humà un animal ens fa pensar en que en el fons també tenen sentiments i han de patir per no ser lliures.
Sempre he pensat que els zoos igual que els circs (amb numerets d'animals) deurien ser prohibits. La llibertat és un dret de tots els sers vivents
Molt bon conte! pobre rei de la selva!
M'ha fet pensar en els somnis que tots tenim i que en despertar et trobes amb la realitat. Potser avui estic trista però m'ha omplert el cor de pena aquest conte, que per altra part està molt ben escrit.
Que el seu rugit sigui un clam per recuperar la llibertat.
Els contes on els protagonistes són animals, ens fan retornar a la infància.
El món dels somnis és un bon refugi...Per als humans.
M'ha agradat. Molt ben reflectida aquesta esclavitud del pobre lleó.
Hi ha tants paral·lelismes entre l'esclavatge a que son sotmesos els animals i els homes ..... Bon relat!
Publicar un comentario