La Pilar finalment desprès de tant de temps havia pogut desempallegar-se del seu marit, home que amb els anys va canviar i es va convertir en un mal tractador, per sort només psicològicament, però li va costar molt d’oblidar els crits per coses insignificants de la cuina, que si cru, que si cremat que si no val res i si de casualitat algun dia ho encertava, havia d’estar contenta amb el seu silenci.
No només era la cuina, tot ho feia malament segons ell, sempre li recriminava que tenia molts d’estris i eines però que la feina no es feia, era ja inaguantable. Farta de tot, la Pilar va marxar.
Ara han passat ja dos anys, gràcies a perdre el contacte totalment, ella es sent valenta, amb un company han pogut obrir un petit restaurant, on ella que tant maldestra era a la cuina, ara és qui porta endavant el seu restaurant.
Tothom té el seu dia de sort, la Pilar aquell dia es va sentir afortunada, en veure el seu ex marit, per l’ull del petit vidre rodó de la cuina, demanant taula al seu company, juntament amb una noia que semblava una professional del sexe, cosa molt normal en ell.
La venjança es un plat que cal servir fred, i ella va aprofitar que és demanava un steak tartar, per poder posar-ho en pràctica. No va ser gents difícil d’aconseguir un parell de viagra de la farmàcia del costat, juntament amb un fort laxant, tot fent una picadeta i barrejat amb molt de ex amor, va quedar un plat excel·lent, a la vista.
La Pilar observava per el petit ull de bou de la cuina, com ell gaudia amb aquell plat, sense poder contenir el somriure, en pensar, avui sabràs el que és, tenir l’eina i no poder fer la feina.
No només era la cuina, tot ho feia malament segons ell, sempre li recriminava que tenia molts d’estris i eines però que la feina no es feia, era ja inaguantable. Farta de tot, la Pilar va marxar.
Ara han passat ja dos anys, gràcies a perdre el contacte totalment, ella es sent valenta, amb un company han pogut obrir un petit restaurant, on ella que tant maldestra era a la cuina, ara és qui porta endavant el seu restaurant.
Tothom té el seu dia de sort, la Pilar aquell dia es va sentir afortunada, en veure el seu ex marit, per l’ull del petit vidre rodó de la cuina, demanant taula al seu company, juntament amb una noia que semblava una professional del sexe, cosa molt normal en ell.
La venjança es un plat que cal servir fred, i ella va aprofitar que és demanava un steak tartar, per poder posar-ho en pràctica. No va ser gents difícil d’aconseguir un parell de viagra de la farmàcia del costat, juntament amb un fort laxant, tot fent una picadeta i barrejat amb molt de ex amor, va quedar un plat excel·lent, a la vista.
La Pilar observava per el petit ull de bou de la cuina, com ell gaudia amb aquell plat, sense poder contenir el somriure, en pensar, avui sabràs el que és, tenir l’eina i no poder fer la feina.
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.
15 comentarios:
:-D Quin final més bo!
Una venjança que s'ha fet esperar...Bon relat!
Renoi quina venjança! carai amb l'steak tartar! ja ho diuen ja, que la venjança és un plat que es menja fred...Bon conte!
No vull ni imaginar l'estona que li espera a aquest home! Això sí, merescuda.
Hahaha, el final és boníssim, ben cert! Un bon relat, sí senyor. Ara que, si ens posem en la pell del tio, quina putadaaaaaa...
Molt bé, es mereix sentir el gust amarg de la derrota.
Crec que tothom pensarà que s'ho mereix per ser dolent...
Gràcies pel conte Garbi :)
Malgrat que les primeres linees ens presentaven una història que lamentablement és massa quotidiana, el final ha estat resolt de manera "divertida" amb eixa venjança molt ben pensada que influeix sobre la la masculinitat de l'ex.
Un final molt encertat! D'aquells que fan que ens sentim en pau amb el món perquè, de tant en tant, "es fa justícia".
No sé...Vols dir que no és una bruixa aquesta Pilar?
Em fa riure pensar en la mala digestió que tindrà la seva víctima.
ES CLAR QUE HA PERDUT UN CLIENT JAJAJAJA!!
Bonissim aquest conte. S'ho mereix l'ex.
"Tenir l'eina i no poder fer la feina": ben trobat!
...molt humà...però un dia entendrem que les vivències d'Amor són cosa de dos i sempre hi ha una acció amb una resposta i cal saber quina és la nostra acció quan recull respostes que no agraden...el més fàcil és dir que l'altre és un maltractador...i potser sí...però, i jo què he fet per aconseguir-lo...Visca l'Amor que tot ho pot curar...
Molt bona metàfora, bon relat. L'únic que no em sembla una sort, és que “només” fos un maltractador psicològic. Jo ho equiparo al maltractador violent, igual.
Publicar un comentario