Aquesta noia despullada que sura morta a la piscina sóc jo. Un combinat de barbitúrics i martinis ha estat el còctel definitiu. Em sento alliberada. N’estava tipa de tot plegat. Molts pensaran que la decisió ha estat precipitada: “…havia arribat al cim de la seva carrera!”. Però el temps juga en contra de les actrius. Un dia els guions haurien deixat d’arribar i els amants haurien deixat de follar-me. Els diners? Ja en tinc prous de calers; més dels que molts podran tenir en tota la seva vida. A més, ja he fet les meves millors pel·lícules. Tot hauria anat de baixada a partir d’ara.
A l’única que trobaré a faltar serà a la meva germana. És curiós això dels germans. Dues persones educades de la mateixa manera i que una esdevingui una amargada mestra en un poblet perdut de Minnessota i l’altre triomfi a Hollywood. Aquests dies previs a la meva mort ha vingut a passar uns dies a casa. Se’m trencava el cor imaginant-me-la corcant-se al seu piset de soltera. “Beu, beu, germaneta. Segur que a Minnessota no te’ls preparen aquests martinis, oi reina?”
Tot i la pinta de mosqueta morta que fa, en el fons, però, és una mala puta.
Una vegada en Jack Howard, capità de l’equip de futbol de l’Insitut, em va convidar a l’auto-cine un dissabte. Sabeu què va fer la desgraciada? Doncs el va trucar fent-se passar per mi i hi va quedar el divendres! Es va posar la meva roba i es va pentinar com jo. Som bessones, sabeu? Amb els anys s’ha anat fent més evident la semblança. Només se’ns pot distingir per una cicatriu que a ella li va quedar a l’espatlla dreta després de caure d’uns gronxadors. La vaig empentar amb massa força. Sempre ha estat taaaant sapastra!
La notícia de la meva mort commocionarà tot el món. M’agradarà veure la meva fotografia a tots els diaris i revistes; a la televisió. M’agradarà veure com reposen les meves pel·lícules, com tothom parla de mi. Respondre afligida les preguntes dels periodistes sobre el suïcidi de la meva estimadíssima germana actriu. Aquesta que sura despullada a la piscina lluint una cicatriu a la seva espatlla dreta.
.
autor: David Figueres, del blog Els dies i les dones (conte amb 365 paraules justes)
.
18 comentarios:
David, una història molt ben lligada, gràcies!
Uf! quin final inesperat.
Què es prepari doncs ara amb la vida de mestra... ai, ai que no sap pas el que l'espera!!
Uau! Quin final més bo! Tela marinera!
Potser si que era una germaneta mala puta , sort que no tinc cap besso.
De pelicula
Un relat de "rompe y rasga" podria estar interpretat per Bette Davis i Joan Crawford....( disculpeu que faci una precisió lèxica, jo diria que en català el verb "carcomir" no existeix)Molt bon relat i mala bava la de l'actriu bessona!
Elvira,
Tens raó amb això del "carcomir-se".
Hauria de ser "corcant-se".
Gràcies pel teu i els altres comentaris.
(Si ho pots modificar, Bajoqueta, t'ho agrairé)
David Figueres
Molt bona història!!!
Sí que és sorprenent, sí! Ara, la "mala puta" no és precisament la mestra, eh! :-D
David! Ja està canviat.
Ho sento, però es veia venir qui era realment la que estava a la piscina.
Però està molt ben escrit. Com han dit en algun comentari...de pel·lícula.
Una bona història
Molt bon relat, d'aquells que t'imagines tot de coses i vols llegir-les, amb ànsia. Felicitats David
Uf ho trobo dur, però amb un desenvolupametn que no m'esperava pas!
Aquest sí que és un conte! Sovint llegeixes textos a internet d'alguns automalanomenats contistes que són ben dolents. Disculpeu la sinceritat. M'ha agradat el teu, felicitacions!
Molt bo!!!
;)
Molt bona! M'ha encantat!
Un conte fantàstic, enhorabona. La rancor es pot guardar molts d'anys i la venjança té un preu molt alt, renunciar al luxe per una vida de mestra... clar que tenen moltes vacances, pot ser no va ser mala idea,
Publicar un comentario