sábado, 8 de agosto de 2009

69.- Esperances vanes

*
No vull resignar-me al meu destí, com fan totes les meves germanes. No crec que la circumstància d'haver nascut en l'estrat més baix de la societat hagi de ser impediment per que pugui volar més alt. Per tant faig el pas i deixant enrere el racó pudent on vaig néixer, m'enlairo per buscar un lloc millor.
Em fixo en una gran casa situada al mig d'un bell jardí, la seva façana de color blanc em sembla la cosa més bonica que hagi vist mai i m'hi encamino ben resolta, no em costa entrar-hi i, enlluernada pel luxe i la netedat, passejo per les seves estances fins que arribo a una sala plena de gent entre les que destaca ELL per sobre dels altres. El conec perquè tothom el coneix, és potser la persona més famosa i idolatrada del món.
M'hi vull apropar, vull estar-hi ben aprop encara que sé que pot resultar perillós perquè la gent com jo sovint posa molt nerviosos a la gent com ell però segur que en el seu cas serà diferent, tothom diu que és una bellíssima persona. Em poso al seu costat, està parlant i mou les mans com si em volgués fer marxar, potser ho hauria de fer per no fer-li nosa però alguna cosa d'ell m'atrau i no puc evitar apropar-me encara més.
Segur que mai més podré estar tan aprop del poder i em sento tan satisfeta d'haver-ho aconseguit que em despisto un moment. Només un petit moment però ha estat un gran error per part meva, no tinc escapatòria i mentre veig que està a punt d'esclafar-me entre les seves mans penso que potser no és tan bona persona com tothom diu...
ÚLTIMES NOTÍCIES (3cat24.cat / 17.06.2009 / Washington): Durant l'enregistrament d'una entrevista per a la cadena NBC. Una mosca collonera apareix en escena i comença a volar al voltant d'Obama, que intenta espantar-la en diverses ocasions. Com que no ho aconsegueix, decideix prendre mesures més dràstiques i la caça, literalment. La mosca, evidentment, no torna a aixecar el vol i Obama mostra, orgullós, la seva presa. Aquest duel, Obama l'ha guanyat de manera clara.
*
autor: McAbeu, del blog Xarel-10
*

17 comentarios:

la Teresa dijo...

Una bona manera de construir la ficció a partir de la realitat. Es pot dir que la protagonista del conte finalment va tenir els moments de fama que desitjava... Molt divertit!

Assumpta dijo...

Maaaaaaaac!!! jajajaja

M'ha fet somriure i, al mateix temps, m'ha fet molta llastimeta la mosca, pobrissona!!

Perquè després parlin tan bé d'Obama!! No hi ha dret!!

M'ha agradat molt el teu relat!! ;-))

Mortadel.la dijo...

M'ha agradat molt el relat, però jo la gràcia no li he trobat en lloc. Conclusió: pobra nena i quin malparit, he pensat.
No sé si és que la situació per la que he passat amb el poder m'ha afectat o que, però...
Felicitats!

Marta dijo...

A mi m'ha fet molta gràcia quan he començat a suposar que era Obama i "la mosca"...Molt ben trobat!

bajoqueta dijo...

Molt ben construit, ja que al principi ni s'intueix que és de la mosca de qui parles, jo pensava que era una noia :)

Gràcies de nou McAbeu!

pluja dijo...

Realment la realitat sempre és segon el punt d evista que es miri! i si no.. per mostra aquest relat!

Mortadel.la dijo...

Ai! Jo com sempre distreta! Jo també em pensava que es tractava d'una noia!!! Ara si que ric!
I es que sempre veig el factor dramàtic per tot arreu!

bajoqueta dijo...

Mortadel·la, centrat dona centra't. Dic que diu d'una noia? jajajaja.

Que passeu un bon dissabte tots!

Assumpta dijo...

Mortadel·la, dona jajaja per la mosca sí que va ser dramàtic!!
:-))

xaruga dijo...

El color del president la traït. Una mà blanca es veu vindre, una del mateix color que la víctima pasa inadvertida fins que és tard. Per fer el tafaner i emprenyar cal seleccionar be els colors. Si ets daltònic ho tens fotut.

P-CFACSBC2V dijo...

Jo, com la bajoqueta, primer em pensava que la protagonista era una noia; després, a mesura que avançava el conte, ja intuïa que era una mosca, però no m'hauria pensat mai que fos la mosca de l'Obama!
:-D

XeXu dijo...

Caram, aquesta era la visió que ens faltava, la de la pobra mosca. El president es devia sentir molt poderós en esclafar-la. Pobreta.

Alexandre Domènech dijo...

És divertit. No pensava que seria una mosca...

McAbeu dijo...

Moltes gràcies a tots pels comentaris.
Veig que el meu intent de que no descobríssiu fins el final que la protagonista era la mosca de l'Obama ha estat del tot reeixit.

Angle dijo...

Aquest Obama, amb aquesta carona de bon noi, sembalva que no era capaç de matar una mosca. Es comença així i s'acaba envaint un país.
Pobre mosca.

Ma-Poc dijo...

haha... m'ha fet riure... divertit!

- assumpta - dijo...

Je,je,je
Genial, McAbeu!!!
Has aconseguit mantenir la "tensió" i la "trama" fins al final. Llàstima que la mosca, no.
Molt bo!