Hi havia una vegada un peix que no tenia colors i estava molt trist. Nedant, nedant es va trobar un cranc, i li va demanar una mica de vermell. Després va anar a la Sorra per mirar si li regalava una mica de groc, i una mica de verd a una alga que s’ho mirava. Només li faltava el blau, i per sort va passar per allà un peix blau que li va donar una mica. Llavors va fer de pallasso i va fer feliços a tots els peixos del mar.
David Rovira Alsina
9 anys
3r A
David Rovira Alsina (Sant Quirze V. 1995 – Budapest 2009)
.David Rovira Alsina
9 anys
3r A
David Rovira Alsina (Sant Quirze V. 1995 – Budapest 2009)
Agrair moltíssim al pare de David, Natxo Rovira, per deixar-mos llegir este preciós conte. Una abraçada de part de tots els participants de 365 contes.
.
25 comentarios:
Gràcies Natxo per permetre'm conèixer en David. Des del seu blog he pogut veure el p.p. "Història" i reflexionar-hi. Des de la tendresa del conte del peix d'en David, li prego que des d'allà on sigui ens envií somriures.
Ostres, traspassant fronteres d'edat ;)! Un bon relat, sense dubte!!!
Gràcies de nou Natxo per compartir esta petita joia que va deixar David :)
Tots hem de buscar colors per estar més alegres, no?
Un conte molt bonic.
Una abraçada per la família de David i un record per ell.
La dolçor d'un nen detectat a la primera. Cercant colors per un pobre peix trist que l'unica cosa que necessitava per ser feliç era trobar-los per poder fer riure als demés. La generositat dels nens. La geenerositat d'en David.
Un conte molt i molt bonic i d'allò més net.
Que difícil comentar un relat en aquestes circumstàncies. Una abraçada per la família, i felicitar-lo a ell per aquest conte tan maco.
Vaig topar-me de casualitat ja fa temps amb el bloc que el pare del David va obrir per recordar-lo...i em vaig quedar corpresa i emocionada...ara en llegir el conte només diré que ja no em queden paraules...
Que bo, el conte! No m'imaginava pas que els volia per fer de pallasso!
El peix esava trist, però no era per ell, sinó perquè no podia fer feliços als altres peixos. Un exemple de generositat. Gràcies per un exemple tan edificant.
Preciós! Esperançador que redacti tan bé! Felicitats!al David i al pare :)
Tan senzill i tan bonic, com amb una miqueta de tots, et complementes i fas feliç.
Ho tenen tan clar els infants.
Un petó ben gran per la família. Us he llegit però mai he sabut què dir.
Un conte magnífic, molt i molt maco.
La senzillesa dels infants et fa veure altre vegada les coses des de el punt mes simple i veridic.
Felicitats
Me alegra muchísimo esta participación infantil. Felicito al autor por ser tan original y pretender hacer reir a los demás por encima de todo...y a su padre por hacernos llegar este cuento.
¡¡Este chico tiene talento!! que siga escribiendo.
És un conte preciós. Moltes gracies per deixar-nos compartir aquesta petita joia.
Ànims!
Molt bonic! I amb una riquesa-senzillesa increïble.
Saber el que necessitem, saber demanar-ho, saber què hem de fer per trobar-nos bé i després amb tot això aconseguir sentir-nos bé i a sobre fer feliços a tots els peixos del mar.
Jo li posaria un exel·lentíssim.
Un autèntic privilegi haver pogut llegir aquest conte :-)
I tots nosaltres, "els grans" podriem aprendre del cranc, la sorra, l'alga i el peix blau que, compartint una miqueta del que ells tenen aconsegueixen fer feliç al peix trist... El peix de colors segur que segueix nadant i, ben content, es recorda del seu joveníssim autor.
Gràcies Natxo per portar-nos un conte del David!!
Els mateixos colors que cerca el peixet són els que decoren el nostre estat d'ànim. És llegint històries com aquesta quan ens adonem del que és important i del que no ho és.
Una abrçada !
El David, amb els seus dotze anys, va deixar emprenta en tots el que l'envoltaven i segur que ho seguirà fent allà on sigui ara. D'allí, de ben segur, podrà triar tos els colors de que vulgui per als seus peixos agafant-los de l'arc de Sant Martí.
Un compte preciós.
Un compte molt bonic. Tota la situació en concret fa reflexionar.
Una abraçada molt forta per la familia i per al David.
Àlex.
A Budapest hi ha ua estàtua dedicada a l´escriptor Anònim, l´Anonymus que va escriure les primeres paraules en hongarès.
Aqui hi ha un conte d´un nen, preciós com tant sols el pot escriure un nen.
I penso que a Budapest, aquella estàtua que vaig veure,sense nom, ja en té un.
Gràcies pel conte, David.
Deu meu, quanta emoció.. veure el conte del David i llegir totes aquests comentaris...
Gràcies, Bajoqueta, per haver publicat el conte del meu nen.
I gràcies a tots vosaltres, lectors, per haver desat paraules tan tendres, per haver dedicat uns minuts al record del David, a mi m'ha reconfortat tant, m'heu ofert uns minuts de consol impagables.
M'agradaria respondre un per un, veig que alguns ja coneixíeu el David, altres l'heu descobert i heu dedicat una estona, de manera generosa, per conèixer-lo una mica més, m'he emocionat amb l'esment a l'estàtua de Budapest...
En fi, la meva més profunda gratitud a tots vosaltres.
Natxo: gràcies a tu de veritat!
Tornant de vacances he llegit els darrers contes d'aquest fantàsic bloc i he vist el del David...L'he llegit amb un interès especial i l'he trobat molt bonic i molt tendre. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres. Una abraçada!!
Més val tard que mai...Avui clicant, clicant he vingut a parar aquí i m'ha fet molta il.lusió veure aquest conte del David, escrit amb tanta tendresa i bon cor. Quin solet!
Publicar un comentario