sábado, 22 de agosto de 2009

83.- Bescanviar


Els clients del súper que vaguejàvem entre les prestatgeries acolorides de marques diverses fórem de sobte alertats pel riure i la xerinola que provenien de la caixa. La caixera i els que eren a prop d’ella reien entre sorpresos i divertits.
Una iaia, resident d’una llar de la tercera edat que hi ha a pocs metres d’aquest súper, havia entrat a la botiga amb dos tetrabrik buits de llet semidesnatada. En passar pel costat de la caixera li havia dit: “Són buits”, tot descargolant-ne el tap.
Sense cap mania, decidida, havia agafat d’un dels prestatges de la secció dels licors una ampolla de Marie Brizard, l’havia pagat a caixa i com aquell que res, havia dit a la caixera:
-Em permet un segonet de res?
Sense esperar resposta, havia tret de la seva bossa un petit embut, l’havia encaixat en el broc del tetrabrik de llet i havia abocat mitja ampolla de Marie Brizard en cada un d’ells.
-Siau -havia dit, tot deixant l’ampolla buida a la caixera.
L’amo del súper, desconcertat, repetia:
-Almodóvar encara no ho ha vist tot!
I ho deia atònit, com si no donés crèdit al que havia passat.
-S’ho beurà ella sola o vol organitzar una festa aquest vespre? –afegia la caixera.
Una clienta deia:
-Aquesta iaia, em fa molta pena.

Una noia s’atura prop de l’ampolla buida de Marie Brizard oblidada en un racó de la caixa, l’acarona en un intent d’entendre la iaia i amb un to entre solemne i malèvol diu:
-Botellón a la llar d’avis.

(Basat en fets reals. Amb tot el meu amor per els avis.)
.
autora: Marta Pérez, pàgina Marta Pérez Sierra
.
fotografia Txerra Cirbián
.

13 comentarios:

Assumpta dijo...

Ostres!! Mentre s'ho prenguin amb prudència i no els hi faci mal...

De totes formes, el detall és absolutament imaginatiu, digne d'un dels llibres d'internats d'adolescents que llegia quan era petita jeje

bajoqueta dijo...

Esta anècdota em va despertar dos sentiments ben diferents. Per una part, penses amb lo que farem natros de grans i amb la tendresa que desperten la gent gran quan fan coses d'estes. Però també crec que mirant la part més humortística, podem dir que ells també tenen dret a fer "botellón", no? :)
Gràcies de nou Marta!

kweilan dijo...

I quan siguem grans perquè no podem fer una festeta? És divertida però també una mica trista perquè ja es veu que no tenen llibertat per fer el que volen. Un detall de la realitat molt ben ressenyat!

JJMiracle dijo...

La gent gran encara ens ha d'ensenyar moltes coses! Molt original, el relat! :-D

Teresa Bosch dijo...

Certament, és una escena més trista que divertida. No ha de ser gaire agradable haver-se d'amagar de certes coses a aquesta edat.

Canviant de tema, però, jo també m'he fixat en l'aspecte "ecològic". Encara que potser no fos el motor de l'acció, la gent gran té més sentit de la reutilització i el reciclatge que no pas nosaltres, per més educació ambiental que ens hagin donat. Es nota que han viscut altres temps.

McAbeu dijo...

Aquest relat m'ha fet recordar dues coses.
La primera és una cosa que fa temps un home gran em va dir: Quan podia menjar i beure de tot, no en tenia per comprar-ho i ara que m'ho podria permetre, els metges no em deixen ni menjar i ni beure el que m'agrada.
I la segona és un acudit, aquell que diu que un home va al metge i aquest li prohibeix el sexe, la beguda, el tabac... L'home pregunta: I així viure més anys, doctor? i el metge respon: No, viurà els mateixos però se li faran molt més llargs.
En fi, a mi també em sembla una mica trist que un avi hagi d'amagar-se de fer el que vulgui com si fos un nen, encara que sigui pel seu bé.

Sergi dijo...

Home, pena no fa la senyora, mira si és espavilada, que diu que va a comprar llet i entra d'estranquis anís a la residència. Em sembla molt enginyós! Les ganes de festa duren fins que diem prou. I ella encara no ho ha dit!!

Elfreelang dijo...

La realitat supera la ficció o era a l'inrevés? En aquest cas tant el fet real com la manera de convertir-ho en ficció ho trobo genial!! Quina bona pensada la de la iaia!!!

marta dijo...

Des de l'Alta Anoia -per fi sóc de vacances- us agraeixo a tots els vostres comentaris. Les ganes de viure de la gent gran, malgrat tot,sempre m'han ecomanat empenta per seguir endavant.
Una abraçada

Unknown dijo...

No se a quin super de barri podria arribar a pasar això...
Remeis
Octogenaris
Contra
Abstemia
Molt bo, sobretot l'imatge que et queda de la geriatrica dient-li a la iaia: Potser tanta llet li esta fent mal no? Anem a dormir?

Angle dijo...

De joves ens hem d'amagar dels pares i de vells dels fills i dels metges. A mi m'agrada aquella cita que diu "Privar-se de tots els plaers molt d'anys només serveix per a viure molts d'anys privant-se de tots els plaers". Espero que la iaia n'agafés una de campionat.

assumpta dijo...

Resta un somriure agredolç pel que comporta arribar a aquesta situació. Si hi arribem, que fariem nosaltres? aaiis!
El fetge no sé com li funciona, però el cap el te ben bé al seu lloc.
Molt ben relatat!!!
;)

Anónimo dijo...

Si senyor, això és marxa y no lo que hi ha a loa plaça del meu poble.
És realment ingeniós veure con les iaies se les pensen per passar un bon ratet.
És, no obstant, una mica trist pensar en que el objetiu és fer una trepalleria per tal de aconseguir una fita. M'agradaria reivindicar la marxa del iaios y animar-los a continuar...total "son dos dias"....

Joan O.