jueves, 20 de agosto de 2009

81.- Aina


Aquell dia estava contenta, havia anat a veure la seva mare, n'Aina, i l'havia trobada bastant bé, als seus 75 anys era una dona gran però encara conservava un resquill de la bellesa de la joventut. Sempre que podia, i de fet era cada dia, anava a ca seva i estava una estona amb ella fent petar la xerrada i contant-li tots els denous de la feina i de la seva vida. Sempre l'havia entesa i tots els problemes es convertien en petits quan passaven per la mare, com també les bones notícies eren més bones un cop ella les sabia. No havia tengut una vida fàcil però sempre havia transmès als qui l'envoltaven una pau i serenor que animaven i alegraven als seus familiars i amistats. Tots pensaven que n'Aina era una persona molt especial i força diferent.El dia de les noces de la filla, havia estat el dia més feliç en la vida de n'Aina, l'alegria li sortia pels ulls i rebotava en tots els qui la miraven, convertint aquella celebració en una vertadera festa plena d'amor i il.lusió. Per això mateix, també sabia que el dia que li havia anat a dir que es separava d'en Pau s'havia entristit tant que el cel havia ennegrit i de cop va caure un bon ruixat sobre la vila. No sabia si era coincidència però dins seu alguna cosa li va dir que aquella dona, la mare, era un ésser sensible i meravellós. Ja ho diuen, pensava de tant, de mare només n'hi ha una, i la seva, era del tot ben peculiar.
.
.
Títol foto: "Mare i fill", autor: Pablo Hernández Walta (extreta de google).
.

12 comentarios:

McAbeu dijo...

Un conte molt bonic, un homenatge més que merescut a aquesta i a totes les mares.

P-CFACSBC2V dijo...

Sí, i jo diria que totes les mares són especials.

Assumpta dijo...

Un homenatge senzill però molt, molt maco per a les mares :-)
No ens oblidem mai de dir-los que les estimem quan encara les tenim entre nosaltres...
Molt bonic :-)

xaruga dijo...

Hi ha persones que transmeten pau i seguretat i cada vegada que hi ha algun petit esdeveniment tens necessitat de corre al seu costat a contal's-hi la nova i compartir els sentiments. D'altres, però, tens necessitat de veure-les per saber si estan bé. Un cop ho saps tens moltes ganes de desaparèixer.

Mortadel.la dijo...

Molt bonic...
Que dolces que són les mares...
Tant de bo, la meva, em deixi d'herència, la seva manera de ser.

Elvira FR dijo...

Molt tendre Tonina.

bajoqueta dijo...

Les mares tenen un no sé què, que no té ningú més.

Gràcies pel conte Tonina!

Sílvia dijo...

Mare, mareta, marona...i tant que només n'hi ha una, la persona més bona! Bon conte!

Marta dijo...

Un conte molt bonic.

Tonina dijo...

Gràcies a tots per les vostres paraules. M'agrada sentir com les veus s'ajunten entorn a elles, les mares. Una forta abraçada a tothom i gràcies a tu, bajoqueta, per aquest raconet tan polit on abocar els nostres pensaments.

kweilan dijo...

Un bonic homenatge i un escrit que ens fa pensar en les nostres mares, tan especials.

Angle dijo...

Un relat molt bonic, dedicat a totes les mares