miércoles, 12 de agosto de 2009

73.- Sempre en el meu cor


Eren dos quarts de set del matí i damunt la tauleta de nit, el despertador arrencà les primeres notes musicals del tema de Lara. No calia, aquella nit havia aclucat els ulls, però no pas per dormir. Els ulls són el reflex de l’ànima, i aquell petit mirall del bany tampoc avui la va enganyar.
Enmig d’un sospir ofegat, guaità un cop més la vall, la seva vall, per la finestra de l’habitació. En contraposició amb el seu nom, sempre li havia semblat plena de llum i de vida. Avui n’era l’excepció.
No podia recordar quants cops l’haurien recorreguda junts durant aquell bon grapat d’anys de convivència, però sí podia gairebé recordar cadascun d’aquells moments.
La seva vida, havia estat com una interpretació de piano a dos mans. Els passos, els somriures, les llàgrimes, les converses i fins hi tot els silencis dalt la carena, havien estat sempre compartits. Però ara tan era.
Avui li calien forces per a complir les seves últimes voluntats i també per saber seguir en solitari el passeig per la vida.
Amb el cor encongit com un puny va anar fent tot el camí. Fins i tot el riu, semblava discórrer al seu pas només per poder arreplegar cadascuna de les llàgrimes que besaven dels seus ulls.
Quan arribà dalt de tot, deixà que el vent s’emportés les cendres per tota la vall al mateix temps que creia s’enduia també una part del seu cor. En mirar al cel, amb els ulls encara humitejats ho va veure. Enmig d’aquell cel immens, els núvols li varen dibuixar un cor. Llavors, va saber que mai no se sentiria sola i que els silencis dalt la carena seguirien sent compartits.
.
autora: Assumpta Pijuan, del blog Des d'on neixen tots els somnis...
.

14 comentarios:

McAbeu dijo...

Un esser estimat no ens deixa, encara que marxi, si el mantenim dins nostre. Com dius al conte, es poden compartir els silencis. M'ha agradat molt el relat!

bajoqueta dijo...

Un conte trist, però que té una part d'alegre al final. Com diu McAbeu els que estimem no ens acaben de deixar, viuen en el nostre record.

Gràcies pel conte Assumpta! I per estar esperant que els núvols es posessen d'acord per tu robar-los la imatge :)

garbi24 dijo...

Només desapareix un ser humà , quant nosaltres l'oblidem . L'imatge del cor fa pensar...........
Bon relat , com sempre ;)

Elvira FR dijo...

Molt tendre, molt sentimental (en el correcte sentit de ple de sentiment)...un relat melancòlic i dolç...

Trini dijo...

La visió d'una subtil "esperança d'esperar", enmig del buit inmens de la pèrdua irremediable.
Bravo Assumpta Pijuan!

Marta dijo...

Un relat molt bonic. M'ha emocionat.

Ma-Poc dijo...

Mentre el recordem, mai no ens deixarà. Bon relat

Assumpta dijo...

Ostres! quan he llegit que els núvols li dibuixen un cor, se m'ha fet un nus a la gola.
És un relat molt maco!!

XeXu dijo...

Un relat magnífic, m'ha agradat molt com està escrit, has sabut transmetre molt bé la tristesa. El record pot durar per sempre, on hi ha hagut amor, aquest no es perd amb la mort.

- assumpta - dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, m'alegro que us hagi agradat!!!

M'heu emocionat! i avui és un dia real), ple d'emocions també!
Repeteixo, mil gràcies a tots!
;)

PD. Per cert... el cognom es Pijuan, je,je

Angle dijo...

M'ha agradat molt, ben escrit i ple de sentiment.

bajoqueta dijo...

Assumpta, pots donar gràcies que no t'he posat pijosep o ves a saber jajaja. M'agrada canviar els noms i cognoms de la gent. I el teu l'havia catalanitzat :)

Ja està arreglat :)

- assumpta - dijo...

Gràcieeeeees!

Si tens raó, hauria de ser Pijoan, però per la zona de Lleida són amb "U", excepte qui el va canviant.
(De cognoms segons, etc. tinc Santesmases, Gasull i Tonijuan, que tampoc estarien ben escrits).
Són tants anys d'anar dient..."Pijuanambu", que ja sembla tot el mateix cognom. Je,je.

Felicitats per el nomenament de Bloc del dia, "Pituneeets" i moltes gràcies!
;)

bajoqueta dijo...

De res!
És curiós com els cognoms agafen una forma determinada segons la zona, però si és "pijuan" pos "pijuan", però no descartes que un altre dia se'm torne a colar :)

Aviam si amb la publicitat del 3cat24 estirem a més gent a escriure :)