.
Agafava carinyo a les persones i li costava despendre’s d’elles. El seu caràcter tan afable feia que tothom s’enamorés d’ell. Una cosa que vista des de fora era un gran privilegi, vista des de dins podia arribar a ser un gran problema.
Als setze anys va conèixer a la Victòria, van estar junts els seus dies d’institut i van triar la mateixa facultat per poder compartir pis durant els seus estudis a la universitat.
Als vint arribà Clàudia. Sempre coincidien a la biblioteca on ella anava a estudiar els caps de setmana. La Victòria marxava a veure a la seva família i ell com a bona parella no marxava amb els seus amics de festa, sinó que es quedava per estudiar.
El dia que complí els 30, i quan ja havien decidit comprar un pis amb la Victòria, i anar a viure els caps de setmana amb la Clàudia, va conèixer a la Eli. Era amiga d’uns coneguts, i quan li van presentar, quedà totalment enamorat d’ella.
Es considerava una persona fidel a les persones que estimava, per això va mantindre relacions amb les tres durant anys. Cap de les tres coneixia l’existència de les altres dues, mai havien arribat a coincidir en un mateix lloc, i era molt difícil que això passés. La Victòria vivia Barcelona, la Clàudia ja feia anys que s’havia mudat a Madrid, i l’Eli havia marxat a viure amb la seva família a Sevilla.
L’AVE i la seva feina, que sempre li permetia estar viatjant, el van ajudar a mantenir les tres relacions sense cap tipus de problema. I alguna que altra mentira també.
Anys més tard, un dimecres al matí, estressat de tant viatge, no pujà al tren que el portaria a Sevilla aquella nit. Tot el pes d’aquells anys amb una triple vida li va caure a sobre. No es veia en cor d’aguantar-ho per més temps. Li costava triar amb qui li agradaria quedar-se, les estimava per un igual. I prengué una decisió, la més correcta i coherent a la seva manera de veure: tallaria amb les tres.
Als setze anys va conèixer a la Victòria, van estar junts els seus dies d’institut i van triar la mateixa facultat per poder compartir pis durant els seus estudis a la universitat.
Als vint arribà Clàudia. Sempre coincidien a la biblioteca on ella anava a estudiar els caps de setmana. La Victòria marxava a veure a la seva família i ell com a bona parella no marxava amb els seus amics de festa, sinó que es quedava per estudiar.
El dia que complí els 30, i quan ja havien decidit comprar un pis amb la Victòria, i anar a viure els caps de setmana amb la Clàudia, va conèixer a la Eli. Era amiga d’uns coneguts, i quan li van presentar, quedà totalment enamorat d’ella.
Es considerava una persona fidel a les persones que estimava, per això va mantindre relacions amb les tres durant anys. Cap de les tres coneixia l’existència de les altres dues, mai havien arribat a coincidir en un mateix lloc, i era molt difícil que això passés. La Victòria vivia Barcelona, la Clàudia ja feia anys que s’havia mudat a Madrid, i l’Eli havia marxat a viure amb la seva família a Sevilla.
L’AVE i la seva feina, que sempre li permetia estar viatjant, el van ajudar a mantenir les tres relacions sense cap tipus de problema. I alguna que altra mentira també.
Anys més tard, un dimecres al matí, estressat de tant viatge, no pujà al tren que el portaria a Sevilla aquella nit. Tot el pes d’aquells anys amb una triple vida li va caure a sobre. No es veia en cor d’aguantar-ho per més temps. Li costava triar amb qui li agradaria quedar-se, les estimava per un igual. I prengué una decisió, la més correcta i coherent a la seva manera de veure: tallaria amb les tres.
.
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
.
5 comentarios:
Quin plaer llegir tants contes de cop! m'agraden molts les històries de trens encara que siguin a trens moderns com aquest...
Ja veus, en realitat no estimava cap de les tres. Molt bo!
Elvira, no t'acostumes que m'ha costat escriure'ls tots jajaja.
Kweilan, al final empatxat de les tres :)
També podia haver-se quedat amb les tres, no es va esforçar prou!
Marta, potser tens raó i tindria que haver continuat fent felices a les 3 no? Però pensa que pobre estava molt estressat de tant anar amunt i avall jajaja
Publicar un comentario