*
*
L’home seia tranquil·lament en aquell banc del parc, amb el seu diari. Li agradava fer en aquell lloc el seu descans matinal, després del cafè; un dels seus moments més agradables del dia. Però avui semblava que es quedaria sense el seu descans, el seu aïllament. Una noia tota despentinada i amb els ulls esbatanats se li va seure al costat.
-Hola –li va dir.
-… hola…
La noia no va dir res més per període de dos minuts, però movia tot el cos rítmicament endavant i endarrere, amb les cames creuades i el cap una mica inclinat, cosa que el posava molt nerviós.
-Com et dius?
-… Jaume –va mentir.
-Jo em dic Martaaa –es presentava la noia allargant la a final de manera irritant.
Dos minuts més de pau, ell feia com si la noia no hi fos, però no podia evitar sentir-se cada cop més incòmode.
-I vens gaire per aquíííí?
-… no, és el primer cop –no estava disposat a dir cap veritat a aquella boja.
-Ah.
Ara tres minuts.
-I vindràs demà?
-…no crec…
-Ah.
Un minut.
-Jo vindré a aquesta hora. Si vens podem ser amiiiics.
-… ehem, em sembla que no. Em sap greu, he de marxar –ja no aguantava més aquella situació.
Va aixecar-se i va deixar el diari sobre el banc, se li havien passat les ganes de seguir llegint. Se’n tornava emprenyat cap a la feina, quina manera d’espatllar-li el matí.
Quan l’home va haver marxat i ja no estava a la vista, aquella noia va passar-se la mà pels cabells per pentinar-se, es va posar a lloc la roba i es va arrepenjar contra el banc mentre mirava el cel fent que no amb el cap, amb una ganyota de circumstàncies. Va agafar el diari abandonat i va començar a llegir-lo amb interès.
-Hola –li va dir.
-… hola…
La noia no va dir res més per període de dos minuts, però movia tot el cos rítmicament endavant i endarrere, amb les cames creuades i el cap una mica inclinat, cosa que el posava molt nerviós.
-Com et dius?
-… Jaume –va mentir.
-Jo em dic Martaaa –es presentava la noia allargant la a final de manera irritant.
Dos minuts més de pau, ell feia com si la noia no hi fos, però no podia evitar sentir-se cada cop més incòmode.
-I vens gaire per aquíííí?
-… no, és el primer cop –no estava disposat a dir cap veritat a aquella boja.
-Ah.
Ara tres minuts.
-I vindràs demà?
-…no crec…
-Ah.
Un minut.
-Jo vindré a aquesta hora. Si vens podem ser amiiiics.
-… ehem, em sembla que no. Em sap greu, he de marxar –ja no aguantava més aquella situació.
Va aixecar-se i va deixar el diari sobre el banc, se li havien passat les ganes de seguir llegint. Se’n tornava emprenyat cap a la feina, quina manera d’espatllar-li el matí.
Quan l’home va haver marxat i ja no estava a la vista, aquella noia va passar-se la mà pels cabells per pentinar-se, es va posar a lloc la roba i es va arrepenjar contra el banc mentre mirava el cel fent que no amb el cap, amb una ganyota de circumstàncies. Va agafar el diari abandonat i va començar a llegir-lo amb interès.
*
*
I queda inagurat el blog! El primer en començar a contar el seu conte és Xexu del blog "Bona nit i tapa't"
25 comentarios:
Doncs jo tinc l'honor de posar el primer comentari a un magnífic relat d'en XeXu que inaugura una gran idea de la Bajoqueta.
Pobre home el del banc!! jeje la Marta ha estat molt més intel·ligent que ell.
A vegades som així d'antisocials. Però en el fons el comprenc, és molest que ens trenquin "el nostre moment". Si a mi em passa hagués reaccionat igual. Bé, jo m'hagués endut el diari jejeje
Per començar no et podràs queixar bajoqueta, inaugurador de luxe, eh?
Quin conte més guapo XeXu!
Jo també m'hagués endut el diari...Però avi, si no ens cal, que ja no tenim canari, se'n recorda?
Ui, tens raó... Molt xulo XeXu el conte inaugural (ja he fet "propagandes" del blog, eh bajoquetònica? Hi hi...
:)
Ja vos dic ara que no podré contestar tots los comentaris. Este blog és de tothom que així al ja anireu contestant vatros. Jo amb tant de blog no dono a l'abast jajaja
Jo crec que esta situació del conte potser ens ha passat a tots, a una estació de tren, de bus, etc... repel·lenteta la noia :)
Avi, algun problema amb la paraula propaganda? :P:P Gràcies, segur que tindrà molt i molt d'èxit.
Sí, sí... repelenteta la noia, però se surt amb la seva jaja banc i diari per ella!! :-)))
Molt bé, Bajo, aquest blog és de tots. Prenc possessió de la part que em toca (1/365) jiji
Tinc idees al cap, tu tingues paciència, xiqueta, que jo necessito temps, però tinc ja un parell d'idees :-))
Assumpta, ja saps que jo vaig insistint-te a vore si mos escrius alguna coseta, i acompanyada d'alguna de les teues fotos de coses curioses :)
Jo en tinc un que hauria de ser publicat el 6 de gener, me l'estic guardant pel PiT des de fa mig any, si es pot reservar dia...
I si no, ja en faré un altre!
;-)
No passa res amb la paraula, només que m'ha fet gràcia usar-la en època d'eleccions, que és quan s'ha d'usar, oi que ens entenem?
:)Així que tu ets una altra guanyadora de llibres, eh?
M'ho he imaginat... No et diràs Rovira de cognom tu?
;-)
Una inauguració fantàstica amb aquest conte del XeXu. Endavant amb la iniciativa. Felicitats als dos, al XeXu pel conte i a la Bajoqueta per la idea. Una abraçada!!!
Que bé, el blog ja comença a funcionar! Gràcies pels elogis gent, poc merescuts, que va ser una petita idea que em va venir. M'hi esforçaré més en properes ocasions. Però quina responsabilitat ser el primer, no??
Bajo, si no tens temps de contestar comentaris, jo de tu fitxaria l'Assumpta per fer aquesta feina. És com en Sergi, que té l'Avi que li fa algunes feines, doncs l'Assumpta pot ser la primera treballadora del projecte. No feia la comparació per l'edat, eh, no confonguem les coses!!
Oooh que n'és de punyeteru aquest jovenet, hi hi...
;)
Bajoqueta, no diguis mentides!! Amb tant de blog... !! jejejeje
Bé, aplaudiment al XeXu: plas plas plas!! El primer i esperem que no sigui l'últim i que s'animi tothom!!!
Si paga bé... jajajaja
Mongeta!!!
Aquí, davant de testimonis, manifesto que t'acabo d'enviar un relatet amb imatge i tot, perquè no remuguis més :-)))
Ah!! XeXu... ser el primer, responsabilitat, sí, però també un gran honor :-))
Ah!! Els meus elogis són total i absolutament sincers :-)
Els del PiT Quantes vegades us hauré de dir que després del codi HTML q(uan poseu les negretes o cursives) poseu un puntet ABANS de donar a l'INTRO? No veieu que si no el totxo aquest de blogger no funciona bé i us queden les frases barrejades? Aaaagghh!! Quins homes!!!
Clar que, si aneu a acompanyar als nens a escola amb banyador i sabatilles d'estar per casa... jejeje
Que punyetera, la protagonista del relat! :-D
Suposo que abans que s'acabin els 365 dies t'hauré enviat alguna cosa.
Això sembla el xat de OT jajaja. Que conste que no miro merdes d'estes... però sé que ho fan. I què Xexu? Conta'ns alguna intimitat teua ara que ets famós :P
Sergi, avui ho pensava això de que a Nadal o així potser algú farà algo especial. Home jo te'l reservo, però d'aquí al 6 de gener...
Avi, jo no dic publicitat, per això ho deia que potser sonava mal jeje. Lo meu cognom és un color, però no és Rovira.
Kweilan: Gràcies!
Jordi, quan me trobe bé i m'envien a buscar feina ja voràs tu. S'acabarà això de tant de blog i tanta cuina :)
Pc, jo espero un de teu eh? ;)
Assumpta, t'hauré de fitxar crec eh? que tu ho fas molt bé això de contestar los comentaris, amb negreta i tot. No com jo que me fa peresa jajaja. Haurem de parlar del sou :)
Enhorabona per l'inici del bloc! Un bon relat per començar!!!
jo...
en XeXu com sempre posant el llistó pels núvols...
;¬P!
Genial!
Tomaaaaaaa!!! Molt bé Barbollaire!! que vegi que els elogis van de veritat, caram, que el relat és magnífic!!
Bajoqueta Amb aquest porto ja SIS comentaris en aquest post. Et faré un preu especial jiji
Assumpta bonica, no ens renyis per això, pensa que la major part de les vegades és el nano que em trepitja la frase, és un tabalot!!!
Hi hi...
AVI Quan em dieu "Assumpta bonica" ja em teniu guanyada ;-)
Va... no us renyaré més :-))
Ai, mare meva... quins nervis, jo arribant tard, en Xexu arrasant i el meu conte per escriure... uf, uf, ja vaig, ja vaig...
Bravo, Xexu!
Assumpta, com que un preu especial, al final te faré pagar jo a tu jajajaja. Bueno hem de posar-mos a parlar d'incentius i eso que treballes molt :)
Molt bó el relat...
Hi ha que pensar abans de seure a un banc...
Dolors
Molt ben descrit el comportament de la noia, ha estat fàcil imaginar-me-la.
Dons jo li hagués donat conversa a la noia, segur que n'hagués sortit abans, se'n hagués anat en uns minuts cansada de les les meves bojeries. Molt bon relat, enhorabona
Publicar un comentario