martes, 30 de junio de 2009

30.- ¿Un mal dia?

*
No havia sigut un bon dia. Em podria haver estalviat aquest divendres sense suposar una gran pèrdua per a mi. Estressat pel treball i un poc deprimit per altres assumptes d'índole personal, dels quals prefereixo guardar una prudent discreció, caminava jo amb l'ànim un poc decaigut. Sortia jo de sopar de casa d'uns amics, disposat a ficar-me al llit d'hora, doncs no em venia de gust en el meu estat tranuitar molt i desitjava arribar a casa com més aviat per a abandonar-me al reparador oblit del son. Caminava jo per la vorera quan vaig sentir, sense prestar en principi més atenció, una veu que provenia de les altures - ¡Pssssst, eh, tu! -. No li vaig donar cap importància, com qui escolta ploure, sens dubte aquesta invocació no era per a mi. Però la cridada va insistir - ¡Eh, eh, escoltaaaaaaa! - La veu provenia d'un balcó, situat a sobre el meu cap. La insistència, el que no hi hagués ningú més pel carrer i el to de veu jove i femení va atreure la meva atenció. -¡Escolta, aquiiiiiií!- va continuar, la veu, alegre i jovial. Ja no vaig poder més, em vaig parar i vaig alçar la vista cap a la seva procedència. Un grup, no molt nombrós, tres o quatre noies, adolescents amb ganes de fer unes rialles un divendres a la nit, treien el cap per la barana de la balconada. Al veure que per fi havien captat la meva atenció, la portaveu, la que duia la veu cantant o com vulgueu anomenar-la, va cridar – ¡T’estimooooooo! - Crits ofegats i riures continguts, per descomptat, van seguir a aquesta declaració amorosa. Confós i una mica avergonyit per la meva natural timidesa, no vaig poder més que dedicar-les un somriure, llançar-les un petó amb la meva mà i prosseguir el meu camí. Ja sé que aquest no és el “t’estimo” que necessitava escoltar en aquells moments i que, sens dubte, només era fruit d'una broma juvenil, però bé, em vaig dir, avui et ficaràs al llit i l'últim que t'hauran dit és “t’estimo”, no ha estat un mal dia al cap i a la fi.
*
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
*

15 comentarios:

Cleo dijo...

Un cuento precioso, me ha encantado sobre todo su sencillez , oir te quiero... aunque sea de unas desconocidas te pueden hacer sentir tan bien que , puedes llegar a sentir que el dia valió la pena..:)))

Mortadel.la dijo...

Un t'estimo sempre alegra el dia. Per dolent que s'hagi passat... Les rialles i l'alegria del jovent s'encomanen!

Marta dijo...

Saber quedar-se amb el que importa, no amb les penes diaries és part del nostre equilibri. Un bon conte.

Jordi dijo...

Un t'estimo sempre és ben rebut! Igual que un petó, una carícia... No fan mal a ningú! Al contrari!

Cesc dijo...

Ostres és el missatge de les petites coses, i aquestes coses ajuden :) està bé que et diguin t'estimo i que no sigui sentit, t'ha provocat un somriure, m'ha agradat molt eh.

Assumpta dijo...

Em preguntava quin seria el trecer conte de la trilogia que vas traduir, adaptar, retallar i el que fos necessari per enviar a la Bajoqueta :-))

En llegir-lo, també l'he recordat i, igual que els dos primers, recordo que em va agradar moltíssim... És més, crec que el vas acompanyar d'una canço (i aquesta vegada no ho puc anar a comprovar bussejant per altres webs ja que els msn.groups han estat esborrats, així que igual m'equivoco) però diria que era aquesta...

Jo -com era habitual en mí- no coneixia la cançó, però llegir el relat mentre l'escoltava em va agradar moltíssim :-)

Bé jeje... ara a trobar algun momentet lliure per a seguir escrivint i enviar relats nous que estic segura que ens seguiran agradant molt!! :-))

Assumpta dijo...

On he dit trilogia, millor haver dit "trio" jeje :-)) Que els tres relats no tenen res a veure entre sí ;-)

Ramon dijo...

Bon conte, si senyor.

I segur que pròxim, a tothom li ha passat alguna coseta semblant que t'arranca un somriure i t'alegra el dia.

kweilan dijo...

Un detall simpàtic que et fa sentir millor a l'acabar el dia. M'ha agradat molt a mi també.

bajoqueta dijo...

Angle!! Que arribo tard avui, és que he tingut un dia liat.
A mi em va encantar quan el vas enviar, igual que els altres :)
I com diu tothom, és genial que algú ens pugue despertar un somriure quan tenim un mal dia.
Just avui ha arribat un conte amb el mateix títol, i si no t'importa el posarem. Dir-te que és diferent del teu, així que suposo que no importarà :)

Angle dijo...

Hola! Cleo, veo que has llegado hasta aquí, supongo que siguiendo el enlace de mi blog y que haces buen uso del traductor de google. eso también me alegra el día :)

Assumpta, no recordo si el vaig acompanyas d'aqueixa cançó, però si va ser així no m'estranya, ja que el Fish és una de les meves debilitats.

Bajoqueta, és clar que no m'importa, faltaria més :)

A tot els altres, moltes gràcies pels vostres comentaris. També m'heu alegrat el dia.

Carme dijo...

Un conte bonic. Fa somriure aquest final en positiu. Tot és mirar-se les coses del bon cantó.

XeXu dijo...

M'ha encantat, és un missatge tan positiu que fa somriure. Que bé comptar amb els teus relats, sempre aporten alguna cosa especial. Ai, és que m'ha deixat una sensació molt agradable, no ho sé explicar. És com 'qui no es conforma és perquè no vol', però en sentit positiu. Acceptar una broma així i girar la truita per convertir-la en un pensament agradable és genial.

Angle dijo...

Moltes gràcies Carme i Xexu, tracto sempre de mirar el costat positiu de les coses :)

Ma-Poc dijo...

De tant en tant hi ha comentaris que tot i que semblin banals, pugen l'autoestima...