1.- El moment de tranquil·litat

*

*

L’home seia tranquil·lament en aquell banc del parc, amb el seu diari. Li agradava fer en aquell lloc el seu descans matinal, després del cafè; un dels seus moments més agradables del dia. Però avui semblava que es quedaria sense el seu descans, el seu aïllament. Una noia tota despentinada i amb els ulls esbatanats se li va seure al costat.
-Hola –li va dir.
-… hola…
La noia no va dir res més per període de dos minuts, però movia tot el cos rítmicament endavant i endarrere, amb les cames creuades i el cap una mica inclinat, cosa que el posava molt nerviós.
-Com et dius?
-… Jaume –va mentir.
-Jo em dic Martaaa –es presentava la noia allargant la a final de manera irritant.
Dos minuts més de pau, ell feia com si la noia no hi fos, però no podia evitar sentir-se cada cop més incòmode.
-I vens gaire per aquíííí?
-… no, és el primer cop –no estava disposat a dir cap veritat a aquella boja.
-Ah.
Ara tres minuts.
-I vindràs demà?
-…no crec…
-Ah.
Un minut.
-Jo vindré a aquesta hora. Si vens podem ser amiiiics.
-… ehem, em sembla que no. Em sap greu, he de marxar –ja no aguantava més aquella situació.
Va aixecar-se i va deixar el diari sobre el banc, se li havien passat les ganes de seguir llegint. Se’n tornava emprenyat cap a la feina, quina manera d’espatllar-li el matí.
Quan l’home va haver marxat i ja no estava a la vista, aquella noia va passar-se la mà pels cabells per pentinar-se, es va posar a lloc la roba i es va arrepenjar contra el banc mentre mirava el cel fent que no amb el cap, amb una ganyota de circumstàncies. Va agafar el diari abandonat i va començar a llegir-lo amb interès.

*

*

I queda inagurat el blog! El primer en començar a contar el seu conte és Xexu del blog "Bona nit i tapa't"