*
Es va posar al llit però no podia dormir. Les parpelles es mantenien obertes com si sempre ho haguessin estat i ja començaven a produir-li un més que molest pessigolleig. Li deien que allò li passava per no relaxar-se abans d'agitar-se, que duia una vida molt atrafegada. Al seu parer, podia ser cert, però si duia una vida atrafegada, era simplement per optimitzar el temps. I com que intuïa que no estava pas rendibilitzant el temps mirant al sostre, va decidir alçar-se.
Havia de netejar el pis i es va posar a fer-ho per a cansar-se i fer temps. Dormiria menys, però aprofitaria les hores que d'altra banda hauria malbaratat passant estirat al llit. Quan va acabar, va tornar a esmunyir-se entre els llençols. Res. Eren dos quarts de quatre de la matinada. Posada a avançar feina, va esmorzar, es va dutxar amb parsimònia i, quan enllestí, va aprofitar per depilar-se les cames. Tres quarts de cinc... Va fer un darrer intent d'adormir-se i, en no aconseguir-ho, es va vestir, pentinar i maquillar, i se'n va anar cap a la feina. Al cap i a la fi, a les sis obria la dona de la neteja i entre que trobava tren o metro, ben bé que ho serien.
En arribar, va fer cap al seu despatx. Va posar-se al dia amb uns quants esborranys d'estudis de mercat que calia lliurar al departament de mitjans en dues setmanes. Realment estava aprofitant molt el temps! Totes aquelles hores que hagués estat rodant pel llit maldant per aconseguir un son intranquil i breu, ara li servien per a fer coses que se li havien quedat endarrerides. Quan començaren a arribar els primers companys, ella estava fent unes còpies per a l'arxiu de l'Associació Empresarial de Publicitat, ja que aquells estudis s'havien fet...
Era una història una mica absurda. Però va ser l'únic que va poder explicar al seu cap quan va voler saber què nassos feia dormint sobre la fotocopiadora. Ara va explicant que el director es va enfadar amb ella perquè aprofitava massa el temps.
Es va posar al llit però no podia dormir. Les parpelles es mantenien obertes com si sempre ho haguessin estat i ja començaven a produir-li un més que molest pessigolleig. Li deien que allò li passava per no relaxar-se abans d'agitar-se, que duia una vida molt atrafegada. Al seu parer, podia ser cert, però si duia una vida atrafegada, era simplement per optimitzar el temps. I com que intuïa que no estava pas rendibilitzant el temps mirant al sostre, va decidir alçar-se.
Havia de netejar el pis i es va posar a fer-ho per a cansar-se i fer temps. Dormiria menys, però aprofitaria les hores que d'altra banda hauria malbaratat passant estirat al llit. Quan va acabar, va tornar a esmunyir-se entre els llençols. Res. Eren dos quarts de quatre de la matinada. Posada a avançar feina, va esmorzar, es va dutxar amb parsimònia i, quan enllestí, va aprofitar per depilar-se les cames. Tres quarts de cinc... Va fer un darrer intent d'adormir-se i, en no aconseguir-ho, es va vestir, pentinar i maquillar, i se'n va anar cap a la feina. Al cap i a la fi, a les sis obria la dona de la neteja i entre que trobava tren o metro, ben bé que ho serien.
En arribar, va fer cap al seu despatx. Va posar-se al dia amb uns quants esborranys d'estudis de mercat que calia lliurar al departament de mitjans en dues setmanes. Realment estava aprofitant molt el temps! Totes aquelles hores que hagués estat rodant pel llit maldant per aconseguir un son intranquil i breu, ara li servien per a fer coses que se li havien quedat endarrerides. Quan començaren a arribar els primers companys, ella estava fent unes còpies per a l'arxiu de l'Associació Empresarial de Publicitat, ja que aquells estudis s'havien fet...
Era una història una mica absurda. Però va ser l'únic que va poder explicar al seu cap quan va voler saber què nassos feia dormint sobre la fotocopiadora. Ara va explicant que el director es va enfadar amb ella perquè aprofitava massa el temps.
*
autor: Arcangelo di Mezzanotte, del blog Contes d'Storyville
*
7 comentarios:
Ja t'ho vaig dir, que això és lo que faig jo quan no puc dormir. No m'agrada quedar-me al llit. Però clar, hi ha perills de morir-se de son al dia següent :)
Gràcies pel relat!
Jajajaja és una mica dramàtic però m'ha fet riure :-))
Jo, a vegades, quan no puc dormir començo a pensar "si agafo el son ara, ja només dormiré sis hores... si agafo el son ara, ja només dormiré cinc hores, si agafo el son ara..." però res, val la pena esperar i dormir una miqueta :-))
Bajoquetaaaa, que veus que et passarà, eh? Res de netejar la terrassa a les quatre de la matinadaaaa, després t'adormiràs sobre els fogons, que encara serà més perillós! :-)
Això de no dormir és horrorós. Expliques molt bé l'agobi de no poder tancar els ulls i relaxar-se. Bon relat!
Un bon relat amb el que molts ens sentim identificats. Hem d'aprendre a despullant-se abans d'anar a dormir, de la roba i dels neguits.
És que el cos no aguanta, té una estranya mania de no deixar-nos dormir de vegades, i mentre anem fent coses que triem fer, doncs cap problema, però a la que ens posem a fer coses que ens manen... Bon relat.
Jo no tinc el problema de no poder dormir, dormo molt i més que ho faria. El meu problema és que també em dormo sobre la fotocopiadora.
Molt bon relat, m'ha fet ruire, enhorabona.
Quin neguit, això de netejar el pis... No sé si seria capaç jo, clar que no tinc fotocopiadora i potser ho faria damunt del teclat com un que jo conec, eh?
Ho dius per mi?!?
Nooo paaas...
;-)
Publicar un comentario