martes, 23 de junio de 2009

23.- Un final no feliç

.
NÚMERO 1
Triar un bon lloc on atracar, que tingui possibilitats i un suculent botí a dins.

NÚMERO 2
Organitzar l’atracament amb tot luxe de detalls, no deixar res a l’atzar.

NÚMERO 3
Durant unes setmanes vigilar el lloc en qüestió per triar quin serà la millor hora del dia per entrar-hi.

NÚMERO 4
Portar armes repartides per tot el cos per qualsevol imprevist que pugui sortir.

NÚMERO 5
El dia de l’atracament fer uns exercicis de relaxació, i si s’és creient resar a tots els sants i déus possibles perquè tot surti bé.

Aquestes són les normes i consells que em va recitar de memòria Marco el dia que em va contractar. Jo era una persona respectable al barri, i mai m’havia dedicat a robar, però la necessitat ens fa caure en terrenys pocs segurs.

Vam estar unes setmanes planificant-ho tot. Marco ho tenia tot molt ben estudiat, era un expert en organitzar atracaments. Mai l’havien enxampat. Vàrem fixar un dia: dimecres 3 d’octubre. Passaven els dies i jo no ho veia gens clar, però no tenia una altra opció si volia pagar tots els deutes que tenia.

Sis mesos més tard...

El dia convingut, tot va anar sobre rodes. La botiguera de la joieria es va quedar sola, a les onze, el seu marit sempre marxava a esmorzar. Només entrar, Marco va apuntar-la amb la pistola. Ella no va tardar gens en donar-me els diners. En pocs minuts una alarma va sonar, no havíem previst allò, normalment les joieries tenien una alarma silenciosa que avisava a la central de policia, i que donava temps a fugir. Marco, sense jo ni adonar-me, em va agafar els diners de la mà, va obrir la porta i va fugir corrent. No vaig tenir temps ni de moure’m. Just en aquell moment, una patrulla que voltava pel mateix carrer em va enxampar de ple a dins la botiga i amb la pistola a la mà. No cal contar on vaig acabar.

Després de moltes hores donant-li voltes, puc dir que Marco em va enganyar, es va deixar de contar-me la sexta norma: “quan tot es gira en contra, no hi ha amics. Agafa els diners i corre!”.

.

autora: bajoqueta - blog Terra de llibres (conte amb 365 paraules justes)

.

6 comentarios:

kweilan dijo...

Es van deixar el més important. Bon relat!

Elvira FR dijo...

jajaja no es pot preveure tot...no hi ha res perfecte ni els atracaments!

bajoqueta dijo...

Kweilan, pobre com el van enganyar... gracies!

Elvira, per al que ho va montar bé si, l'altre pobre ja me diràs...

Rabosa dijo...

Des de Reservoir Dogs, s'ha acabat el mite del atracament perfecte.
Bon relat, Salut.

bajoqueta dijo...

Rabosa, per a ell es va acabar jajaja.

Marta dijo...

Es va oblidar de dir el més important... CORRE!