*
*
No recordo quan vaig creixer, no sé qui van ser els meus pares, tinc una noció molt lleugera d'on sóc.
Fà un temps allà a baix, cap a ponent, es veia un riu, bé, un riuet, que mica en mica ha desaparegut, cobert per una serie d’el·lements que no entenc.
Sento sorolls molt variats (tots desagradables), sento olors molt diverses (totes desagradables).
Rebo visites comptades, de tant en tant un gos aixeca una cama i em deixa anar un líquid calent. No fa massa uns homes de verd em van amputar les poques branques que anava fent lluïr. Son els mateixos que reguen algun cop l'herba que s'esten als meus peus.
Més sovint, uns homes de blau, canvien les bombetes al meu veï d'abaix, tot i així passa, vull dir passem, moltes nits a les fosques.
Definitivament la meva visió de ponent és decebedora.
Peró si alguna cosa em preocupa és el que he vist creixer a llevant.
*No recordo quan vaig creixer, no sé qui van ser els meus pares, tinc una noció molt lleugera d'on sóc.
Fà un temps allà a baix, cap a ponent, es veia un riu, bé, un riuet, que mica en mica ha desaparegut, cobert per una serie d’el·lements que no entenc.
Sento sorolls molt variats (tots desagradables), sento olors molt diverses (totes desagradables).
Rebo visites comptades, de tant en tant un gos aixeca una cama i em deixa anar un líquid calent. No fa massa uns homes de verd em van amputar les poques branques que anava fent lluïr. Son els mateixos que reguen algun cop l'herba que s'esten als meus peus.
Més sovint, uns homes de blau, canvien les bombetes al meu veï d'abaix, tot i així passa, vull dir passem, moltes nits a les fosques.
Definitivament la meva visió de ponent és decebedora.
Peró si alguna cosa em preocupa és el que he vist creixer a llevant.
*
*
*
*
*
*
*
*
*
**
*
*
*
*
*
*
*
**
*
*
*
*
*
autor: patrinsky, blog L'agulla, el paller i les ulleres
*
11 comentarios:
Molt divertit! Gràcies per participar!
Ha d'impressionar pel pobre arbre veure les estranyes formes de la torre Calatrava!
Bon relat!
M'ha agradat molt!! És curtet però ben clar...probablement els arbres de ciutat no deuen entendre res del que els hi passa al voltant, pràcticament tot tan antinatural.
Per cert, amic arbre... et comprenc perfectament, a mi em costa molt descansar a l'estiu molts sorolls (tots desagradables, també) omplen el meu carrer.
Molt bona imatge per acabar de definir un bon relat .
Quin espant, pobre arbre! Un bon relat.
Es tracta d'un arbre, pero es podria tractar de molts de ciutadans que veuen pasar la vida i acepten els canvis al seu voltant sense tractar de fer-hi res, ni tan sols protesten quan els pixen els peus.
Molt bon relat, enhorabona
Quina gràcia, com n'hauríem de dir d'aquesta nova modalitat rtística, narrativa visual? com la poesia visual? Molt ben integrades les imatges al text!
Deu viure una vida senzilla, fins el seu company o companya que hauria de donar llum per les nits se'n descuida... i ell sense estimuls no pot creìxer per les nafres que li han fet els de vestit verd....Anton.
Les fotografies son de finals de la tardor passada. Aquest dissabte l'he tornat a visitar (esperant que la primavera li donés un altre lluiment), però l'he trobat igual de sec. Potser l'única "compensació" és que estava ocupat per dues parelles de merles que han fugit quan m'hi apropava.
Arbres de ferrooooo!!
Si és metafòric és boníssim, si no ho és...
També, eh? Hi hi...
:)
És clar, avi, també.
:-)
Publicar un comentario