miércoles, 10 de junio de 2009

10.- Retrobaments

*
L’home va caure estès al terra. El vaig contemplar dempeus, amb la superioritat i l’avantatge que dóna tenir una pistola a la mà. Vaig encanonar-lo mentre el mirava de fit a fit. La suor em regalimava per la cara. Em picaven els ulls i les cames em tremolaven. El dit pressionava el gatell, a punt de disparar, d’etzibar el tret mortal que acabaria amb la vida de qui tenia davant. Va ser llavors quan tot se’m va amuntegar al cervell: els moments viscuts, les alegries, les penes, les mostres d’afecte, ... tot va passar pel meu cap. Un flash nítid i ràpid. La pel·lícula de la meva vida. Veia l’Albert al meu costat, jugant a fet i amagar, a bales, corrent darrere meu, amb la bicicleta fent carreres, esmorzant plegats, estudiant, rient, saltant, ... Però la guerra, la maleïda guerra, ho va canviar tot. Va dividir-nos, sense més, en dos fronts. Ni bons ni dolents, només dos fronts. Els d’aquí i els d’allà. Els d’una banda i els d’una altra. I va ser quan no ens vam tornar a veure més. Vam perdre el contacte. El que eren alegries van esdevenir tristeses. El que eren mostres d’afecte i llibertats es van convertir en limitacions i pors. Tot allò que era bo, va acabar sent un record i un anhel. Els carrers es van buidar. Només veies ombres anant a corre-cuita d’un lloc a un altre.
*
Ara l’Albert estava al terra, estès, mirant-me. Jo tenia una pistola a la mà. Era el jutge. Havia de decidir sobre el seu futur. Vida o mort? Vaig aclucar els ulls...
*
autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
*

13 comentarios:

Assumpta dijo...

No disparis... si us plau, si us plau!!
Deixa'l marxar...

Què la vareu començar vosaltres aquesta guerra? Oi que no?

No permetis que els errors dels altres, dels poderosos, dels que no s'embruten les mans (però que s'embruten el cor, l'ànima...) et converteixin en allò que no ets... Mai has volgut fer mal a ningú. Sempre has estat un noi tranquil.

No disparis...
________________

Jordi: M'has emocionat. Ho he vist tan real... Quantes vegades no deu haver passat una situació així!!

Carme dijo...

Ostres, Jordi! Llegeixo, cad a dia i tracto d'endevinar. És el segon dia que encerto l'autor. No podia ser ningú més que tu.

Quina angoixa, Jordi!

Marta dijo...

M'ha agradat el teu relat. T'hi trobes.

Jordi dijo...

Assumpta, Carme i Marta. Moltes gràcies! Que consti que jo mai he tingut cap pistola a la mà!! ;-)

Angle dijo...

No sé qui va dir que la guerra es quan gent que no es coneix es mata per raons d'altres que si es coneixen però que no es maten.
I això s'agreuja més si els qui es maten sí es coneixen.
Puc acabar el relat? ... em vaig girar, li vaig dir "vés-te'n a casa" i jo em vaig anar a la meva.

Molt bon relat, enhorabona

myself dijo...

Molt bon relat, a flor de pell. Justament ara estic llegint un llibre de guerra, Incerta glòria, i el teu relat me l'ha recordat.

bajoqueta dijo...

Segurament és una escena que es deu repetir a la vida real més del que ens pensem.

Molt bon relat Jordi! Ens has fet pensar a tots.

kweilan dijo...

Una història que et fa estar neguitosa fins al final i més enllà, fins i tot. Molt bon relat. Enhorabona!

XeXu dijo...

Ostres, quin relat més cru, i que ben explicat! Realment, es deuen haver donat moltes situacions així per culpa de guerres absurdes i tantes altres baralles. Un tema molt interessant, felicitats per aquest relat!

rebaixes dijo...

Fs posar la pell de gallina, j que semprehe traactt amb pollastres, quina paradoxa.Boníssim el relat.
Unes persones que ja no hi son els va pssar en la guerra del 36 un cas semblant. Un dells l'oncle Valero vatota la vida coix, l'amiic atenir que tirar-li i ll es va fer el mort quan passaven a rematar.És terrible, amb aiò no vul desfer-te la teva inventiva, ni molt menys, sinò reafirmar que poden passar coses esborronadores.
Et felicito. Anton

Dolors dijo...

El teu relat m´ha fet tornar a la pregunta

Per què?

Tal vegada si tots es feren realment aquesta pregunta tan senzilla i a la vegada tan complexa...

Encara que siga un conte per petits llegiu aquest conte:

Per què? Nikolai Popov L´Arca

M´ha emocionat el teu relat i la insensatesa de la violència i...

Dolors

Jordi dijo...

Moltes gràcies a tots, de tot cor! He llegit molt sobre la guerra civil i m'han explicat històries gairebé en primera persona de fets que es van produir i la veritat que se'm remou l'estòmac sempre que hi penso.

M'ha agradat molt la frase de l'Angle: "la guerra es quan gent que no es coneix es mata per raons d'altres que si es coneixen però que no es maten.
". Potser seria de les millors que he sentit. Me la guardo!

Angle dijo...

Gràcies Jordi, però la frase no es meva, la vaig llegir o escoltar en algun lloc. Ja buscaré l'autoria. Fos qui fos, era una pesona intel·ligent. Tot i que sempre hi ha fanàtics (fins i tot al Vietnam s'hi apuntaren voluntaris), la majoria de guerres que hi ha al món són per interressos del caps grossos que s'ho miren tranquilamanet des de casa seva sense embrutar-se les mans de sang. Una abraçada.