sábado, 6 de junio de 2009

6.- Bridge

foto cedida per a aquest conte per Mortadel·la casolana
*
Des de darrera de la vidriera emplomada de la galeria de la mansió, Lord Filmore fa adéu amb la mà als darrers convidats. Mentre veu com el cotxe del coronel Grant desfila, amb aquella dignitat, pels jardins de la propietat, pensa que la vetllada de bridge ha estat un èxit. Tot ha sortit rodó : el rostit del sopar, al punt; els Bordeus que els han servit, en el seu moment òptim de maduresa. La sobretaula, una delícia com sempre : els millors havans i els vins de Porto més selectes del celler han fet la companyia que els seus il·lustres convidats requereixen. Lord Filmore sap ser un bon anfitrió. Està orgullós que els seus visitants li agraeixin les atencions que els dispensa en cada reunió, de la mateixa manera que se sent un dels darrers mantenidors del bon gust britànic, un dels darrers membres d’aquella gran societat que es va difuminant, com el propi Imperi … Què en quedarà de tot plegat, quan aquests petits signes d’etiqueta hagin desaparegut ? On anirà a parar el món sense la cacera de la guineu, sense cricket i sense les delicioses partides de bridge ? Què serà de la bona societat sense els seus estimats amics ? Vells companys d’Eton, antics camarades de l’exèrcit, amistats forjades durant anys i anys a la City i estius a la verda campanya … I del servei, què se’n farà del servei ? La governanta, l’ama, les cambreres, i el seu entranyable Andrew, el majordom que ha estat la seva ombra durant gairebé cinquanta anys.La marxa dels darrers convidats representa un bon descans per l’Andrew. Ell, home fidel i discret, sap positivament (després de tantes i tantes sessions de bridge) que després de la festa, en fer endreça dels salons, en un lloc o altre hi trobarà a faltar un canelobre de plata i que, invariablement, algun dels convidats (o les seves mullers), haurà fet ús dels lavabos sense estirar la cadena del vàter.
*
autor: Josep M. Sansalvador, del blog De res, massa
*

13 comentarios:

XeXu dijo...

Molt bon relat, m'ha agradat especialment la manera com està escrit, unes lletres de gran qualitat. I una discreta mostra de que no és or tot allò que llueix. Ja se sol dir que els anglesos tan refinats tenen una cara oculta força sorprenent. Felicitats per un escrit tan bo!

kweilan dijo...

Una història que està molt ben escrita i llegir les paraules i les frases ja és un plaer en sí mateix. Després, el desenllaç m'ha agradat molt. L'aristocràcia no està lliures de les misèries de l'ésser humà.

Jordi dijo...

Boníiiisim!! Final totalment sorprenent! Si és que al final, tots som humans... jejeje

M'ha recordat una mica el llibre "El que resta del dia" de Kazuo Ishiguro.

Assumpta dijo...

Jajajaja Què bó!!! :-))

M'encanta aquest ambient tan britànic que descrius... i, per què no dir-ho?... m'encanta també com te’l carregues al final :-)

A més, que està molt, molt ben escrit!!

Et felicito a tu i felicito a la Bajoqui, que té idees genials (a vegades jiji) com la d'aquest blog!!

Allau dijo...

Un conte ben escrit, rodó i irònic. Felicitats!

Mortadel.la dijo...

Felicitats Savatore! super ben ambientat... m'ha agradat moltíssim tot! i sí que si diu si!

Assumpta dijo...

Eeeeei!!! Amics d'aquest blog!! Que acabo de veure que demà per TV3 fan "El que queda del dia"!! La peli basada en el llibre que ha dit en Jordi!! :-)

La fan en horari intempestiu (comença a les 23.20, després de l'especial eleccions... eleccions? demà?... si!!! eleccions europees!!) però si algú dorm poc o té aparell per gravar-la, doncs és molt maca :-)

Dolors dijo...

M´´ha agradat molt el teu relat i l´ambient que descrius.

Dolors

Allau dijo...

Tant el llibre d'Ishiguro com la peli d'Ivory són molt recomenables (per si algú no estava al cas).

bajoqueta dijo...

Josep M., a mi també em va agradar molt, i crec que està molt ben escrit :) I la foto que hem afegit li ha acabat de donar el toquet.

Josep M. dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris tan favorables i encoratjadors. Celebro que us hagi agradat !
Ara : la cirereta del pastís ha estat la imatge, cedida gentilment per la gran amiga Mortadel·la.
Ens anem llegint !

Angle dijo...

El suposat refinament de l'alta classe britànica és un tòpic herència de l'època victoriana, de les noveles de Jane Austen o de l'Emily Brontë, les quals camuflen la realitat en la que quan més alta és la posició, més gran és la hipocrésia i les poses artificials, per no parlar de la corrupció moral. De la classe mitjana ja no en cal parlar, basta que us passeu per la platja de Palma qualsevol nit d'estiu.
Mol bon relat, enhorabona

Magda dijo...

La versió del majordom és la realista i fa que ens adonem que tota aquesta màgia de l'alta societat és bastant falsa. És molt bon conte i molt ben escrit! :)