martes, 2 de junio de 2009

2.- El far de la fi del món


Després d’un llarg recorregut fins a aquell far, et plantejes si val la pena fer el viatge a l’inversa. Passats uns minuts, i amb tot el cansament del viatge acumulat a les espatlles, decideixes que potser millor fer un descans d’uns dies. Uns dies que es converteixen en setmanes, en mesos, i quan te n’adones ja t’has quedat a viure-hi.
És això el que va passar a la majoria de gent que van arribar a Tarrestre. Sense adonar-se’n, van trobar petits motius per quedar-se allí i no tornar mai més al lloc d’on havien vingut. I quan els preguntaves el motiu d’haver-se instal·lat, no sabien contestar a la pregunta.
Els dies passaven tranquils, cadascú amb les seves tasques creava un moviment que donava vida al poble. Les poques persones que venien de visita, i aconseguien marxar, era perquè no havien captat l’essència d’aquell petit poble de costa.
Argimiro en portava onze vivint a Tarrestre. I no se’n penedia, de fet, és que tampoc s’havia plantejat mai marxar-hi. Quan aquell humit i calorós matí, va arribar al poble per veure el far i fer unes quantes fotos, alguna veu interior ja li va dir que no tornés a casa. Segur que la seva muller se’n sortiria la mar de bé amb els seus 4 fills, sempre havia confiat amb ella.
*
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
*

21 comentarios:

Carme dijo...

Ostres, bajoqueta, quin final! M'has fet tronxar de riure, però, no donis idees, eh? a veure si la gent s'hi apunta!

Uix, que difícil m'ho poseu.

bajoqueta dijo...

Gràcies Carme! Esperem que no se'n vaigue molta gent a este far :) No és per a tant que lo vaig escriure ràpid, segur que ho fareu molt millor tots vatros!

La dona d'Argimiro dijo...

Gràcies, Bajoqueta!! Ara sé on és aquest poca vergonya!!

Què sàpigues que me n'he sortit molt bé sense tu!!

Un petit negoci de Patchwork i altres manualitats té ja quatre botigues per tot Catalunya.

Per cert, vaig aconseguir declarar-te oficialment mort i he heretat tots els béns del teu Oncle Juanito (aquell a qui deieu "El Cubano") va morir fa quatre anys.

Escric aquest comentari des de la meva caseta al Pirineu. Potser demà n'enviaré un desde les bahames.

PD/ Una tal Assumpta que és aquí al meu costat em diu que et digui que el Madrid no ha guanyat res aquest any... Merengue!! a sobre eres merengue!!

Assumpta dijo...

Aclarir que el comentari "La dona d'Argimiro" és meu :-) (aquest no te'l cobraré, Bajo)

Bon relat amb final sorprenent... aquests m'agraden molt!! :-))

bajoqueta dijo...

Argimira, m'ha agradat lo del teu negoci de patchwork jajaja. Ara que no mos sent ningú... sense homens també se pot viure ;)

bajoqueta dijo...

Assumpta, ja saps que a mi m'agraden los finals sorprenents. Per cert, ja li diré al teu marit que t'entenies amb dos... des de luego!

Assumpta dijo...

Jajajaja no me sigues dolentota que lo meu home no te creuria si li vas amb aquest conte :-P

Recorda que te cobraré los comentaris, i si son posats en la teua llengua valen doble!! jajajaja

bajoqueta dijo...

Assumpta: una conversa seriosa tindré amb lo teu marit que "t'entens" amb massa gent tu per aquí :P
Bueno vaig a fer lo dinar, per la teua informació ja he posat al costat la llista de tots los que fins ara han enviat contes.
Ara la pròxima convocatòria serà: "fer lo dinar per a bajoqueta", estaria bé eh? jajaja

Jordi dijo...

Jo també m'hi vull quedar!! L'he buscat al GPS, però no surt! Me'n podeu passar l'adreça????

Assumpta dijo...

No... millor "la bajoqueta fa lo dinar per a tots... sempre... i gratis" (Nou blog amb gustos i olors)
Jajaja jo miro de entedre'm bé amb tothom i totadona (que diria en Sergi, el net de l'Avi Gres) :-)


Jordi Caminada de resistència fins a Tarrestre: uns quants quilòmetres i no massa desnivell acumulat :-))

kweilan dijo...

Més d'un o una s'hi quedaria...deixar tot el que t'amoïna i començar de nou. El final és sorprenent i amb molta gràcia!

Mireia dijo...

La història m'ha agradat molt i el comentar de la dona ( assumpta, quina pensada!) ha estat genial!

Assumpta dijo...

Gràcies Mireia!! :-))
(M'hauré de pensar d'apujar el preu per comentari... ai, Bajoquetaaaa)

XeXu dijo...

Jo l'he trobat molt maco, quina sensació de pau... fins el final, és clar... què deu tenir el far aquest?? Pobra la dona de l'Argimiro...


Ei, que avui m'ha vingut la idea pel segon relat, a veure quan m'hi poso, iupi!

Els del PiT dijo...

L'Assumpta és molt de la broma i això és genial!
:-D

Malauradament casos com aquest de l'Argimiro n'hi ha massa arreu, conec personalment el cas d'una dona que va veure com el seu Argimiro Nomatoquiselscollons la deixava després de tenir quatre nadons de cop... Imagino que se'n va anar a veure el far de Tarrestre i de tant fer-li fotos se li caigué al damunt...
(Ja li deien que era un il·luminat)
;-)

bajoqueta dijo...

A vore si ara me denuncien per "abandonos de hogar" jajaja. Tots ben quietets a casa, que "más vale conocido que malo por conocer".

Mireia: Assumpta a qui on la veus voldria que lo seu marit se digués Argimiro jajaja

Assumpta: a vore si no podré passar a final de mes eh? que jo sóc pobreta que no tinc feina snif.

Xexu: si que se me va girar una mica tot cap al final :)
Ja un que "corre" per aquí i per allà, que té un nom molt català, que ha repetit i ja ha enviat un segon conte.

Els del pit: home jo si fos home i de cop me vinguessen 4 fills potser també fugiria...

Assumpta dijo...

Bajo... "más vale malo conocido que bueno por conocer" jejeje

Menjalletres dijo...

Un final dels que m´agraden...amb sorpresa.
Et quedes amb gana de veure la seua car si arribaren els 4 fills amb la fotografia de la mare a una illa del Carib...

Dolors

bajoqueta dijo...

Assumpta: ma iaia deia que no... però no sé jo...

Menjalletres: els meus contes solen tenir algun final així, no m'agraden els finals oberts, jo espectaculars jajaja
Potser a la segona part tornen a buscar-lo :)

Angle dijo...

És un d'aquells relats curts que t'agradaria que no ho fossin tant, com si fossin el principi d'una novela que t'enganxa perquè vols saber més de la història.. el far hipnotitzava i et robava la voluntat? perquè l'Argimiro no volia tornar amb la dona? es va quedar la dona d'Arguimiro més descansada que ell mateix? Volem una continuació :)
Molt bon relat, enhorabona

bajoqueta dijo...

Angle,Gràcies! No sé que deuen fer l'Argimiro i la seua dona... ves a saber...