viernes, 5 de junio de 2009

5.- Metro

Entro al vagó blanc entre dues columnes de so (els meus auriculars). Miro a banda i banda. La noia de la samarreta caiguda que escriu en una llibreteta. M’hi assec al costat, intento endevinar-li l’escriptura, ràpida, furtiva. Es mossega la pell morta d’un dit i crec que se li ha escapat una mirada que s’adreçava a mi. Manipulo l’ipod, dec semblar interessant, o em penso que quedo interessant manipulant l’aparell a la recerca d’una cançó que s’adigui amb la noia que seu al meu costat. La llegeixo inspirada. Ella, tot de sobte, s’ha cansat d’escriure, desa el bloc i remena la motxilla sense treure’n res. Somriu, s’alça, escapa a la següent estació.
Una senyora retenyida m’assenyala.
—Jove, vigili, porta la bossa oberta.
Dissimuladament començo a buscar si he perdut alguna cosa.
*
autor: Allau, blogs The Daily Avalanche i Disseccionari
*

13 comentarios:

bajoqueta dijo...

És que els vagons de metro i tren donen per a moltes històries :)
Gràcies per participar!

Jordi dijo...

I tant, Bajoqueta. En són un niu!! Son d'aquest contes que m'agraden, de lliure final! Interpreta el que vulguis!! jejeje Jo crec que no li faltava res, segur!

Patrícia Montañés dijo...

Potser en comptes de faltar-li alguan cosa, se n'ha trobat una de nova (com un paperet amb un número de telèfon...) jeje Bon conte!

Assumpta dijo...

Jo sé d'una parella que es varen conèixer a l'autobús!!

M'ha fet molta gràcia quan diu "dec semblar interessant, o em penso que quedo interessant" :-))

M'ha agradat!! :-)

kweilan dijo...

Molt bona història!

XeXu dijo...

Caram amb la noia, segur que ha fotut la mà a la bossa, sí que la sap llarga! És que ens despistem amb algunes coses i després passa el que passa...

maxaue dijo...

Doncs jo prefereixo creure que la noia li ha deixat un poema que estava escribint a la seva motxilla!

Ma-Poc dijo...

Bona història! espero que el noi no hagi perdut res...

Allau dijo...

Gràcies a tu, bajoqueta, per la idea dels 365 contes.

I gràcies a tothom pels comentaris. He trobat molt divertit que cada lector s'ha retratat a si mateix en deduir-ne la conclusió.

Dolors dijo...

M´agrada el final...per pensar i repensar.

Dolors

bajoqueta dijo...

Allau, com tu dius, està molt bé que cadascú està fent la seua interpretació del final :)

Angle dijo...

Com alguns de vosaltres m'agraden els relats amb final obert, que et fan pensar, i també m'agraden aquells en els que m'hi puc reconèixer, al menys en alguna actitud d'algun personatge. En aquests es donen les dues condicions. Molt bon relat, enhorabona

Cesc dijo...

ui crec que li ha robat alguna cosa!