Això que us vull contar no té res a veure amb mi, com sempre, jo no sóc més que una simple observadora de la vida. Casa meva es troba situada a la plaça principal del poble, cosa que m’ajuda a tindre una bona visió. A l’estiu, les converses arriben fins la meva finestra, i si la Maria Cinta i la Pilar es posen a parlar de les seves coses, jo les sento. A l’hivern, fa massa fred per tenir-ho tot obert, i m’he de conformar només amb el que veig, intuint el que passa per les cares de la gent.
.
Si la gent sabés tot el que arribo a escoltar, potser baixarien una mica la veu, però com que no és així, jo continuo tenint informació de primera mà de tothom que s’atura a parlar baix de la meva finestra. He arribat a sentir verdaderes barbaritats, i coses boniques també, és clar.
.
Vaig ser testimoni el dia que la Paquita i el Ramon ho van deixar córrer, ella li havia sigut infidel amb el barber. També vaig saber que el fill de Cal Barraca, es casaria en breu amb l’Amèlia, i ho farien perquè ella seria mare en nou mesos, cosa que volien amagar per totes totes.
.
Però el que m’ha portat a escriure això, ha sigut una conversa que vaig escoltar ahir a altes hores de la matinada. Mig endormiscada com estava, no vaig poder distingir qui eren les persones que contaven la barbaritat que volien dur a terme. Dos homens que parlaven d’una bomba, deien de posar-la a la seu del partit polític que governa en aquest moments. Sense poder dormir, i sabent que la guàrdia urbana està tota la nit al seu lloc, vaig decidir avisar-los. Mai hauria imaginat que no em farien cas.
.
- Renata! No t’inventis històries que ja ens coneixem. I sense més preàmbuls, em feren fora de la seva oficina.
.
He decidit escriure això i deixar-ho com a constància per si em passa alguna cosa. El mal ja estarà fet quan demà a les 8 de la tarda em trobin morta, a l’igual que la resta de gent que hi haurà a la reunió del local del costat.
.
.
Si la gent sabés tot el que arribo a escoltar, potser baixarien una mica la veu, però com que no és així, jo continuo tenint informació de primera mà de tothom que s’atura a parlar baix de la meva finestra. He arribat a sentir verdaderes barbaritats, i coses boniques també, és clar.
.
Vaig ser testimoni el dia que la Paquita i el Ramon ho van deixar córrer, ella li havia sigut infidel amb el barber. També vaig saber que el fill de Cal Barraca, es casaria en breu amb l’Amèlia, i ho farien perquè ella seria mare en nou mesos, cosa que volien amagar per totes totes.
.
Però el que m’ha portat a escriure això, ha sigut una conversa que vaig escoltar ahir a altes hores de la matinada. Mig endormiscada com estava, no vaig poder distingir qui eren les persones que contaven la barbaritat que volien dur a terme. Dos homens que parlaven d’una bomba, deien de posar-la a la seu del partit polític que governa en aquest moments. Sense poder dormir, i sabent que la guàrdia urbana està tota la nit al seu lloc, vaig decidir avisar-los. Mai hauria imaginat que no em farien cas.
.
- Renata! No t’inventis històries que ja ens coneixem. I sense més preàmbuls, em feren fora de la seva oficina.
.
He decidit escriure això i deixar-ho com a constància per si em passa alguna cosa. El mal ja estarà fet quan demà a les 8 de la tarda em trobin morta, a l’igual que la resta de gent que hi haurà a la reunió del local del costat.
.
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres (conte amb 365 paraules justes)
.
foto: balcons Xerta'08
.
18 comentarios:
Nooooooooo!!!
No pateixis, ara mateix aviso als Mossos, o a la Interpol si cal però si et mors, qui farà menjarets i seguirà posant contes aquí??!!
Quina imaginació!!! :-))
Molt bon relat!! ;-)
Per cert Renata, tens un nom molt maco, eh? (tu ja saps perquè ho dic) :-)))
I fes el favor de no ser tan cotilla!!
Això de ser tan tafaner pot arribar a ser moooooolt perillós, no? Almenys en aquest cas que, al damunt a la pobra Renata no li fan ni cas quan avisa que volen posar una bomba...Esperem que a les vuit de la tarda no exploti res!
Molt divertit i ben escrit!
És com el conte del pastor i el llop, tantes vegades explicant mentides i xafarderies que ningú la creu, pobra Renata, encara que potser ni ella mateixa es té gaire confiança si no anul·la la reunió a la sala del costat, no? :-DDD
Un conte molt divertit!
massa dur per ser tant d'hora! però en saps molt d'escriure i observes o no es podria escriure, és clar!
Molt imaginari ..aquesta vegada , llàstima que aquestes converses moltes vegades son reals i arriben a terme .
Qui escolta forats escolta maldats....diuen per aqui
Jejejeje....
Ja veig que arribo tard i no em contestaràs!
petons ! Molt ben redactat...m'agrada!
Ui quina por! i perquè no l'han fet cas? Mai hem de posar per endavant els prejudicis...si la Renata era una mica tafanera o somiatruites tant és ...jo li hauria fet cas (per si de cas)Bon conte !!
Renata, dona, no vagis a la reunió demà! Si els altres hi volen anar per no fer-te cas, ells mateixos.
Boníssim! Felicitats Bajo!
Renata, fes cas a en P-cfacsbc2v, dona... si no et volen fer cas, allà ells, però tu ben lluny, ben lluny :-))
He rigut molt. Una història molt divertida, bajoqueta.
A veure Renata, faràs el favor de no anar a cap reunió perillosa.
Si vols passo jo sota la teva finestra a explicar coses reals o inventades, la qüestió és distreure't d'aquesta idea ...
Bona història bajoqueta!
Gràcies a tots pels vostres comentaris, però no vos preocupeu per Renata (que he vist que tots vos heu preocupat per ella). Com a bona "xafardera" no es va quedar a casa després que els urbanillos no li fessin cas. Va pensar que si havia de passar alguna cosa a ella no la trobarien allí :)
Assumpta, ui els mossos tenene molta feina que és "operación vuelta al cole". Truca a guasington directament, a lo grande! Renata és una xivata i una cotilla ja ho saps ;)
Sílvia, gràcies! Si que és perillós fer el tafaner de vegades... o també et pot salvar la vida :)
McAbeu: gràcies! clar al poble ja la coneixien i no li feien cas pobra...
Cesc: llegit a les 8 de la tarde igual és més light :)
Garbi: pos si és certa la teua dita... millor no fer el xafarder :)
Joana: gràcies! Arribes tard a on? a la reunió del costat de la casa de Renata? jaajaja
Elvira: clar clar, després quan passe lo que passe ja voràs com la buscaran per disculpar-se...
Pc: ella tampoc estava convidada, així que tampoc hagués anat :)
Assumpta: no te preocupes que ja ha marxat corrent!
Kweilan: gràcies! me n'alegro que t'haigue agradat :)
Carme: gràcies! per sort Renata no estarà a casa :)
Ostres tu. M'ha sorprés. M'ha agradat però. Al principi sembla un conte dolç i suau, però enseguida tot gira. I penso "realitat, paranoia, ficció, mentides...?", m'agrada que quedi obert.
Una abraçada.
Alexandre, gràcies! Me n'alegro molt que t'haigue agradat :)
Jo el que faria seria anar a fer front als terroristes quan anessin a possar la bomba... o millor m'acostaria a explicar-los xafarderies, pot ser que així els faria córrer més que amb amenaçes. M'ha agradat molt :)
Angle: pos si que estaria bé, per què una persona xafardera fa por eh? :)
Publicar un comentario