.
Un despertar de sorolls de trompeta de companyia, amb el cap més espès que de costum i amb un mal als ossos de tants de dies d’humitat el feien un cos feble per aquestes tasques, solsament sabia que havia de vestir-se rapit per desembarcar en una platja del canal de la mànega, sense gaire més informació que la que dicta el propi cos, d’anar amb compte de no ser travessat per el vil metall amb olor de pólvora .
Ha arribat al moment de baixar, d’anar a un lloc on ser convidat a la força, és el més comú, amb el mal cos de tants de dies de sofriment, sobre un cos ple de joventut mal aprofitada.
Xerrics de portes metàl·liques, sorolls de motors, amb l’aigua a la cintura, tirant sempre endavant, doncs no hi ha més camí que aquest. Sense temps ni tant sols d’arribar a la sorra els primers trets i explosions apareixen sense treva, ja s’endevina la porta d’un infern amb olor de pólvora.
Ni un minut sobre terra ferma va ser necessari per sentir que el foc travessava varies vegades el seu cos per caure de genolls abandonant-se a la foscor del negre més intens, just en el moment de sonar el despertador que era el qui el salvava d’un trist final.
Amb el mal cos i el cap espès, es va sentir millor, quant s’adonà que, per ell tant sols havia estat un somni, una sort que varis milers no varen tenir.
La historia no es pot oblidar, per entre tots intentar de no repetir-la .
.
Un despertar de sorolls de trompeta de companyia, amb el cap més espès que de costum i amb un mal als ossos de tants de dies d’humitat el feien un cos feble per aquestes tasques, solsament sabia que havia de vestir-se rapit per desembarcar en una platja del canal de la mànega, sense gaire més informació que la que dicta el propi cos, d’anar amb compte de no ser travessat per el vil metall amb olor de pólvora .
Ha arribat al moment de baixar, d’anar a un lloc on ser convidat a la força, és el més comú, amb el mal cos de tants de dies de sofriment, sobre un cos ple de joventut mal aprofitada.
Xerrics de portes metàl·liques, sorolls de motors, amb l’aigua a la cintura, tirant sempre endavant, doncs no hi ha més camí que aquest. Sense temps ni tant sols d’arribar a la sorra els primers trets i explosions apareixen sense treva, ja s’endevina la porta d’un infern amb olor de pólvora.
Ni un minut sobre terra ferma va ser necessari per sentir que el foc travessava varies vegades el seu cos per caure de genolls abandonant-se a la foscor del negre més intens, just en el moment de sonar el despertador que era el qui el salvava d’un trist final.
Amb el mal cos i el cap espès, es va sentir millor, quant s’adonà que, per ell tant sols havia estat un somni, una sort que varis milers no varen tenir.
La historia no es pot oblidar, per entre tots intentar de no repetir-la .
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.
9 comentarios:
No s'hauria de repetir no...
Gràcies garbi!
He llegit que vas estar per Normandia...Ja veig que trepitjar aquelles platges et van suggerir històries com aquesta. Molt bon relat!
Lamentablement la humanitat repeteix els mateixos errors...en el relat almenys hi ha voluntat d'aprendre del passat...bon escrit.
Fa poques setmanes, una amiga que va visitar Normandia em passava un munt de fotos i uns textos amb informació... M'ho has recordat amb el teu relat. Molt bo.
Tant de bo la humanitat aprenguès dels seus errors!!
De fet la millor manera de no repetir-ho, és no oblidar-ho mai.
Bon relat!
Uf, sona a mal son.
Crec que les nostres cèl·lules tenen memòria històrica; amb una petita empenta la memòria s'activa i així potser no tornarem a fer coses com la guerra.
De fet millor recordar-ho perquè no es perdi la memòria del que va passar.
No aprenem !!!
M'ha fet recordar "Salvar al soldat Ryan", unes escenes bèl·liques difícils de suportar sense desviar la mirada. Ara la guerra diuen que és més neta, tan neta com una gran M... pot ser.
Publicar un comentario