83.- Bescanviar

Els clients del súper que vaguejàvem entre les prestatgeries acolorides de marques diverses fórem de sobte alertats pel riure i la xerinola que provenien de la caixa. La caixera i els que eren a prop d’ella reien entre sorpresos i divertits.
Una iaia, resident d’una llar de la tercera edat que hi ha a pocs metres d’aquest súper, havia entrat a la botiga amb dos tetrabrik buits de llet semidesnatada. En passar pel costat de la caixera li havia dit: “Són buits”, tot descargolant-ne el tap.
Sense cap mania, decidida, havia agafat d’un dels prestatges de la secció dels licors una ampolla de Marie Brizard, l’havia pagat a caixa i com aquell que res, havia dit a la caixera:
-Em permet un segonet de res?
Sense esperar resposta, havia tret de la seva bossa un petit embut, l’havia encaixat en el broc del tetrabrik de llet i havia abocat mitja ampolla de Marie Brizard en cada un d’ells.
-Siau -havia dit, tot deixant l’ampolla buida a la caixera.
L’amo del súper, desconcertat, repetia:
-Almodóvar encara no ho ha vist tot!
I ho deia atònit, com si no donés crèdit al que havia passat.
-S’ho beurà ella sola o vol organitzar una festa aquest vespre? –afegia la caixera.
Una clienta deia:
-Aquesta iaia, em fa molta pena.

Una noia s’atura prop de l’ampolla buida de Marie Brizard oblidada en un racó de la caixa, l’acarona en un intent d’entendre la iaia i amb un to entre solemne i malèvol diu:

-Botellón a la llar d’avis.

(Basat en fets reals. Amb tot el meu amor per els avis.)

.

autora: Marta Pérez, pàgina Marta Pérez Sierra

.

fotografia Txerra Cirbián

.