81.- Aina

Aquell dia estava contenta, havia anat a veure la seva mare, n'Aina, i l'havia trobada bastant bé, als seus 75 anys era una dona gran però encara conservava un resquill de la bellesa de la joventut. Sempre que podia, i de fet era cada dia, anava a ca seva i estava una estona amb ella fent petar la xerrada i contant-li tots els denous de la feina i de la seva vida. Sempre l'havia entesa i tots els problemes es convertien en petits quan passaven per la mare, com també les bones notícies eren més bones un cop ella les sabia. No havia tengut una vida fàcil però sempre havia transmès als qui l'envoltaven una pau i serenor que animaven i alegraven als seus familiars i amistats. Tots pensaven que n'Aina era una persona molt especial i força diferent.El dia de les noces de la filla, havia estat el dia més feliç en la vida de n'Aina, l'alegria li sortia pels ulls i rebotava en tots els qui la miraven, convertint aquella celebració en una vertadera festa plena d'amor i il.lusió. Per això mateix, també sabia que el dia que li havia anat a dir que es separava d'en Pau s'havia entristit tant que el cel havia ennegrit i de cop va caure un bon ruixat sobre la vila. No sabia si era coincidència però dins seu alguna cosa li va dir que aquella dona, la mare, era un ésser sensible i meravellós. Ja ho diuen, pensava de tant, de mare només n'hi ha una, i la seva, era del tot ben peculiar.

.

autora: Tonina, del blog Coses meves ( i a vegades de l’escola)

.

Títol foto: "Mare i fill", autor: Pablo Hernández Walta (extreta de google).

.