Recorda aquells temps quan ell encara l’agafava de la mà al passejar pel carrer. El que no recorda, és el dia exacte en que va deixar de fer-ho.
Sacrificant-se per moltes coses, havien aconseguit anar pagant un pis, que encara que no era molt gran, era suficient per tenir un lloc on viure. Ella treballava poques hores al principi, però més tard van adonar-se que les despeses eren molt altes i un sou més elevat els aniria molt bé. Finalment era ella qui passava més hores fora de casa. Ell, immers en el seu món de dolors imaginaris, havia aconseguit deixar les dues feines al·legant que de tota manera si estalviaven una mica podien passar només amb el sou d’ella. No sortien els números de cap de les maneres, però ell ho havia decidit i així seria.
Anava a netejar a tres cases, i als migdies feia escales. Arribava a casa molt tard, i encara així havia de posar-se a fer el sopar i el dinar del dia següent. Ell li desplegava tot el seu repertori de queixes quan arribava, que si no podia sortir perquè li feia mal l’esquena, que si aquell dia feia molt fred, que amb el que tenien a la nevera ja passaven i no calia sortir a comprar... Què em pots planxar aquesta camisa? Demà surto i vaig a buscar feina, ho prometo. I així passaven els dies amb promeses que mai es complirien.
Per consolar-se i mentre fregava agenollada, es deixava emportar pels records, quan tot havia estat més fàcil. Però diuen que tot té un límit, i viure només de records se li va acabar fent impossible.
Aquell dia ell havia marxat amb els seus amics a veure un partit de futbol al bar de la cantonada. Aprofitant la tarda lliure que li havien donat es va dir: “avui o mai”. Va preparar una petita bossa amb algunes coses. Després amb tota la ràbia del món va començar a buidar l’armari amb la roba d’ell, apilant-la al menjador.
Passada una setmana, quan els bombers van lliurar l’informe de les causes de l’incendi al propietari de la casa, la casella on indicava els motius marcava clarament: PROVOCAT.
.
Sacrificant-se per moltes coses, havien aconseguit anar pagant un pis, que encara que no era molt gran, era suficient per tenir un lloc on viure. Ella treballava poques hores al principi, però més tard van adonar-se que les despeses eren molt altes i un sou més elevat els aniria molt bé. Finalment era ella qui passava més hores fora de casa. Ell, immers en el seu món de dolors imaginaris, havia aconseguit deixar les dues feines al·legant que de tota manera si estalviaven una mica podien passar només amb el sou d’ella. No sortien els números de cap de les maneres, però ell ho havia decidit i així seria.
Anava a netejar a tres cases, i als migdies feia escales. Arribava a casa molt tard, i encara així havia de posar-se a fer el sopar i el dinar del dia següent. Ell li desplegava tot el seu repertori de queixes quan arribava, que si no podia sortir perquè li feia mal l’esquena, que si aquell dia feia molt fred, que amb el que tenien a la nevera ja passaven i no calia sortir a comprar... Què em pots planxar aquesta camisa? Demà surto i vaig a buscar feina, ho prometo. I així passaven els dies amb promeses que mai es complirien.
Per consolar-se i mentre fregava agenollada, es deixava emportar pels records, quan tot havia estat més fàcil. Però diuen que tot té un límit, i viure només de records se li va acabar fent impossible.
Aquell dia ell havia marxat amb els seus amics a veure un partit de futbol al bar de la cantonada. Aprofitant la tarda lliure que li havien donat es va dir: “avui o mai”. Va preparar una petita bossa amb algunes coses. Després amb tota la ràbia del món va començar a buidar l’armari amb la roba d’ell, apilant-la al menjador.
Passada una setmana, quan els bombers van lliurar l’informe de les causes de l’incendi al propietari de la casa, la casella on indicava els motius marcava clarament: PROVOCAT.
.
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
.
4 comentarios:
Les venjances no són mai bones però algunes es poden comprendre...bon conte!
És ell qui li crema la casa no? És que amb el comentari de l'Elvira dubto de si no és a l'inrevès. M'ha agradat!
M'he perdut al final. Ella es prepara una bossa per marxar ella o li fa una bossa per ell? Suposo que ell enrabiat crema la casa.
Elvira, n'estava farta d'ell pobra... al final se'n va anar cansada de tant aguantar :)
Kweilan i Marta, ai que potser no ho he explicat bé... a vore és ella que es venja d'ell. Fa una bossa per marxar (ella), fa una pila amb la roba d'ell (ella) i li fot cremada per venjar-se :)
Publicar un comentario