*
La Mar es desperta sempre de matinada, mentre el seu amor, sigil·lós l’acarona. Llavors recorre a petons, suaument, cada corba de la seva pell sinuosa, i esclata desitjós de besades. Passió de llum d’alegria i d’esperança. La Mar es lleva i somriu il·luminant l’estança, i li diu que l’estima amb veu tendra d’oratge, mentre es mou bella i majestuosa. El seu amor l’observa amb la mirada encesa, ulls de lluentons daurats orgullosos de saber-la seva.
La Mar és la fera ferotge a voltes indomable, i ell millor que ningú sap quants esforços li calen per amainar-la. El fa fort pensar que és l’únic capaç d’aconseguir-ho, i per això creu que ella li pertany.
La Mar enganya el seu amor però, i es deixa arrossegar per una atracció desfermada. La Mar, secretament, te una estimada, i s’estimen de nits, un amor d’amagades. La Mar mai no ho a dit, però de tots, el moment més feliç, és a les nits que s’abelleix amb els collars de perles. Quan no hi ha negra nit, i la Mar fa l’amor amb la amant, sota la lluna plena.
La Mar és la fera ferotge a voltes indomable, i ell millor que ningú sap quants esforços li calen per amainar-la. El fa fort pensar que és l’únic capaç d’aconseguir-ho, i per això creu que ella li pertany.
La Mar enganya el seu amor però, i es deixa arrossegar per una atracció desfermada. La Mar, secretament, te una estimada, i s’estimen de nits, un amor d’amagades. La Mar mai no ho a dit, però de tots, el moment més feliç, és a les nits que s’abelleix amb els collars de perles. Quan no hi ha negra nit, i la Mar fa l’amor amb la amant, sota la lluna plena.
*
autor: arisdot, blog La trista existència dels enzes
*
12 comentarios:
Un idili molt romàntic i molt marítim :)
Gràcies pel teu segon conte Arisdot! ;)
Un conte molt poètic! La personificació de la Mar està molt ben feta.
Certament, la Mar en té molts, d'amors, però no te'n pots fiar!
Ai, ai, ja ho deia l'Alberti
El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!
No te'n pots fiar pas... no, no.
Hola bajoqueta! Jo vinc de l'altra banda de la farola :)
He sentit parlar molt de tu i del teu recull de contes.
Per fi m'he pogut organitzar per venir a casa teva i espero tornar-hi aviat!
Un petonàs!
M'ha agradat aquesta personificació del mar / la Mar.
Al final és com moltes persones que sembla que t'estimen però, de fet, van a la seva.
Ostres, Mac, quanta raó que tens!! Hi ha moltes persones que són com les ones del mar... ara van, ara venen.
Jo m'estimo més la muntanya, ferma i fidel, forta i valenta.
No es pot dubtar, i menys en aquests calorosos dies, del poder d'atracció que el/la mar exerceix sobre moltes persones. Pot ser l'aigua fresca? pot ser la immensitat? Pot ser la seva veu calmada? Pot ser la força que sabem que es capaç de desfermar? Pot ser l'atracció que ens provoca allò que no acabem de conèixer? La Mar, el Sol i la Lluna, tan propers, tan nostres, tan de sempre, i tan inabastables alhora....
El mar, la mar... Sempre m’ha fet por i respecta. Només acarono l’aigua i jugo amb les onades. Mentre m’estiro a la sorra, deixo només que les espurnes d’aigua m’acaricien la pell. Res més enllà de mirar-la, d’admirar-la, però des de lluny... La seva incertesa no m’agrada. Només la bellesa d’un possible somni m’atrau d’ella.
M’ha agradat Arisdot. Avui he vist el teu mar.
Trini, m'ha costat entendre lo de l'altra banda de la farola, però ho he entés jajajaja.
Esperem vore't per aquí :)
Un bello y poético cuento.
Me ha encantado.
Coincideixo amb altres en el to poètic del relat molt ben assolit. La mar té aquestes coses, és com un ser viu i es comporta com a tal.
M'ha agradat molt, enhorabona
Publicar un comentario