8.- Vladimir

.

Com cada any s’acostava el dia que els humans s’entestaven a celebrar un cop i un altre: “el dia dels que ja no hi són”. I com cada any, i després de 113 anys celebrant-ho amb una festa amb la seva família, ja n’estava fart. En el seu grup pocs faltaven, tots eren allí un cop i un altre, llavors no s’entenia la celebració d’aquesta festivitat. I les celebracions ja havien agafat un caire avorrit i tediós. La seva transformació havia estat com entrar en un bucle del qual no es podia sortir. Intentava aprofitar les 24 hores del dia al màxim, i no pensar en les festes i actes que la seva mare es negava a deixar de celebrar. Quan s’adonava que ja era lliure, ja tornava haver-hi alguna obligació al calendari.

Li agradava campar lliure i solitari pels boscos propers a la seva mansió. Mai havia pogut arribar al final de les seves terres. El seu pare aconseguí una gran fortuna, la qual invertí en aquells terrenys als quals havien donat ús durant anys i anys, i els que quedaven.

La seva visita diària al cementeri, havia passat a ser una de les feines que li varen imposar als seus 20 anys, l’any de l’accident que el va fer immortal. La seva tasca: recaptar ànimes perdudes que no sabien cap a on tirar. I algun cop, per errors als hospitals, persones en vida que havia de convertir perquè passessin a formar part de la seva família, per dir-ho d’alguna manera.

El que li molestava era la festa d’aquella nit, on havia de vestir-se molt bé, i aguantar durant hores i hores als pesats que la seva mare havia convidat. Estava totalment prohibit vanar-se de les qualitats de la seva raça, tot per no sorprendre als nouvinguts. Ja tindrien tota una vida per endavant per descobrir els nous poders.

Ho tenia prohibit, però quan va sentir els crits de la seva mare, animant-lo a baixar per unir-se a la festa, li hagués agradat convertir-se en rat-panat i fugir per la finestra.

- Vladimir! No siguis mal vampir i fes el favor de baixar!

.

autora: bajoqueta - blog Terra de llibres

.