L´estel no sabia que ho era. No podia brillar, estava en la més completa obscuritat. I per obscuritat vull dir allò on tot es negre.Així van anar passant els dies, el uns darrere els altres. L´estel no tenia gaire cosa per menjar ni gaire coses que fer i li va agafar la son.
Una gallina buscaba un lloc on pondre un ou i el va pondré a la finestra de la cuina de Petra. Era un ou tan gros com la mateixa gallina. Dintre de l´ou tot era negre, per fora era blanc, com tots els ous.
La pagesa va recollir l´ou amb el seu davantal. L´estel es va despertar, tot seguia negre i va tornar a tancar els ulls..
-Avui menjarem truita- va dir la pagesa.
En trencar l´ou , l´estel va caure a la llauna i va brillar una mica.
La pagesa li va donar beguda i menjar, el va bressolar i l´estel començà a brillar cada vegada amb més gana. Després va fugir per la finestra.
Aquella nit a la masia van sopar llum d´estel.
*
autora: Dolors, del blog Menjalletres
*
8 comentarios:
:-D Ha ha ha...
Què et fa tanta gràcia nano?
:-D Que m'he imaginat l'ou gros com la gallina! :-D
Plaffs!!!
Aiiii! No estem d'humor, oi?
És un CONTE nano! És tot imaginació!
Dolors: No facis ni cas d'aquest sòmines, és un carallot i sòmines...
No, no, Dolors, si m'ha agradat també, eh? El que passa és que m'ha fet molta gràcia
:-)
Dolors, gràcies per participar!
Els de la "teta" perdó perdó jajaja, teniu una imaginació que vos desvorda :) No els faigues cas Dolors.
Caram!! Això sí que és fantasia :-))
La imatge de la pagesa alimentant i bressolant l'estel és súper tendre!!
Un conte que m'he imaginat plè de dibuixos!! He pogut veure imatges per cada cosa que explicaves ;-)
Ah!! I també he trobat molt simpàtic que l'ou fos tan gran com la mateixa gallina (aquí aniria un dibuix genial!) i és que en els contes ho podem imaginar tot, perquè són màgics!! :-)
M'ha agradat molt!
una narració ben estranya, però molt entranyable. M'ha agradat mooolt!
Molta imaginació i molt bonic.
Simbòlic... abstracte, però molt bonic. M'apuntaria a que tots fóssim com la pagesa, que fins i tot quan l'ou li surt diferent del que esperava es capaç de donar tendresa.
És força estranya i al mateix temps té molt d'encant.
Mai hagués imaginat el neixament d'un estel d'aquesta manera. Soc aficionat a l'astronomia i el meu pensament és massa científic per a imaginar alguna cosa tan poètica. M'ha agradat molt, digne de ser la lletra d'una cançò d'algun grup psicodèlic dels 60, o del Jaume Sisa per no anar tan alluny. Molt bon relat, enhorabona
Publicar un comentario