*
El professor Mashirito per fi ho havia aconseguit. Mai no ho hagués assolit per lleres legals, el prenien per boig. Haver estat hoste de quatre psiquiàtrics no ajudava. Li va costar set llargs anys. Primer va haver d'emigrar a Suïssa, fer-se guàrdia de seguretat, i després aconseguir que el destinessin, no sense suborns varis i favors de tot tipus, al CERN de Ginebra. Poc a poc va anar introduint en les instal·lacions, peça a peça i d'amagat, el seu convertidor protònic d’espectrometria molecular. Aquesta era la nit triada. Es va colar sigil·losament a la sala de control per a acoblar el convertidor a l'ordinador central de l'immens accelerador de partícules. Els resultats que esperava obtenir en el monitor serien la clau. Per fi la humanitat sabria l'origen de l'univers, del Big Bang, ¡de Déu! Ja estava, va prémer Enter... ¡CRACK! Un cop precís de porra li va fracturar la base del crani. El seu company Pepe, el guarda espanyol, en la penombra de la sala, l’havia confós amb un intrús. No va estar a temps de veure l'enorme somriure, immers en una gran barba blanca, que va guaitar pel monitor només per una dècima de segon, abans que el convertidor esclatés en flames.
El professor Mashirito per fi ho havia aconseguit. Mai no ho hagués assolit per lleres legals, el prenien per boig. Haver estat hoste de quatre psiquiàtrics no ajudava. Li va costar set llargs anys. Primer va haver d'emigrar a Suïssa, fer-se guàrdia de seguretat, i després aconseguir que el destinessin, no sense suborns varis i favors de tot tipus, al CERN de Ginebra. Poc a poc va anar introduint en les instal·lacions, peça a peça i d'amagat, el seu convertidor protònic d’espectrometria molecular. Aquesta era la nit triada. Es va colar sigil·losament a la sala de control per a acoblar el convertidor a l'ordinador central de l'immens accelerador de partícules. Els resultats que esperava obtenir en el monitor serien la clau. Per fi la humanitat sabria l'origen de l'univers, del Big Bang, ¡de Déu! Ja estava, va prémer Enter... ¡CRACK! Un cop precís de porra li va fracturar la base del crani. El seu company Pepe, el guarda espanyol, en la penombra de la sala, l’havia confós amb un intrús. No va estar a temps de veure l'enorme somriure, immers en una gran barba blanca, que va guaitar pel monitor només per una dècima de segon, abans que el convertidor esclatés en flames.
*
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
*
16 comentarios:
Gràcies per participar per segon cop!
A vore qui és lo guapo que ara construeix un altre protònic d'espectrometia molecular...
Espanyol havia de ser! I pagat pel govern, segur, que no deixa avançar la ciència... Bon relat.
És boníssim!! :-)) No sé si partir-me de riure o agafar una enrabiada!!
Pobre professor Mashirito!! Tants anys de feina per fer el seu convertidor protònic d’espectrometria molecular i aquest Pepe no l'ha deixat gaudir del seu moment de glòria i ha privat a la humanitat d'aquest gran descobriment!!
El paràgraf final, com pots suposar, m'encanta!! :-))
Pobre professor Mashirito i pobra ciència! Bon relat!!
Quin cop més precís en el moment menys esperat Qui tornarà a començar una aventura en la ciència igual o parangona. I que es digui Pepe l'imfame que ens ha privat d'un cervell diria ùnic...
És per plorar amb tot el sentiment
lo irreparable. Anton.
Jo m'ho miraré del angle bo.
Mashirito? Com l'arxienemic del Dr. Slump? Si hi hagués anat amb un dels seus homes de caramel, en Pepe (que deu ser en Pepe Gotera, l'encarregat de l'afamat Otilio) No li hauria fomut l'invent i el crani enlaire!!
Per cert, existeix quelcom anomenat convertidor protònic d'espectrometria molecular? Per a que serveix? És legal? No és perillós?....
No sé què hi ha en aquest conte que em recorda a una història de Personatges Itinerants.
Aquests espanyols...
;-)
Passava per aquí :-))
Sergi i avi, Jo ja havia llegit fa força temps aquesta història del Prof. Mashirito. Angle la va escriure, fa uns tres anys, en castellà, per un grup en el que tots dos entravem.
Ara, amb permís de la Bajoqueta, n'ha fet una adaptació i traducció al català :-)
Qualsevol semblança amb alguna història de Personatges Itinerants és pura casualitat donat que aquest relat és molt més antic :-)
Ep! No volia pas dir que fos plagiat, només que m'ha recordat molt això a la història de l'accelerador dels PI.
Casual segur!
Sempre hi ha d'haver un espanyol fotent la pota per algun lloc!! jejeje Si és que són (dic són) el que no hi ha!!
Bon relat Angleshiito!!
I tant casual!! :-)) el relat original en castellà d'Angle és del 19 d'abril de 2006...
He fet un petit viatge al passat, sense cap accelerador de partícules jeje... només bussejant en webs que fa temps que no visitava :-)
Per cert... he dit "fa uns tres anys" jeje... només he errat en dos mesos, a vegades m'espanto a mi mateixa!! jajaja
Molt bé aquest relat de ficció! Molt bo el final!
Moltes gràcis a tots pels vostres comentaris.
Com diu l'Assumpta el relat té uns tres anys i encara en queda una altre que vaig enviar a Bajoqueta dels que tenia al rebost. Ja he promés escriure'n algun a porpòsit per 365 contes.
Arisdot, sí és ell. M'encantava la sèrie, no m'avergonyés reconèixer-ho. Per cert, el nom de Mashirito ve de l'editor de Akira Toriyama (dibuixant de la sèrie), Torishima escrites les sil·labes al revés.
I no, no crec que existeixi res semblant a un conversor protònic d'espectrometria molecular, i si existís seria millor destruir-ho, no fos cosa que el de la barba s'empipés jajajaja.
Gràcies a tots.
¿Qui són els personatges itinerants?
Angle: que per culpa d’aquest senyor que li ha clavat un “mamporro” m’hagis deixat igual que en aquelles pel•lícules que s’acaben amb “tararí”! No t’ho perdono. Jo volia veure com avançava la ciència!!!!!
Mortadel.la, de vegades la ciència avança a cops de sort. Pensa amb el descobriment de la penícilina, la invenció del forn microones o fins i tot el efectes de la mateixa Viagra, varen ser fruit d'un cop de sort d'aquests.
En el cas del pobre Professor, el cas és el contrari, la ciència s'ha vist frenada per un cop, un cop de mala sort.
La ciència té poc a fer entre nosaltres amb el Peps...
M´ha divertit i al mateix temps m´ha fet pensar. Un bon relat
Dolors
Publicar un comentario