Per fer una bona truita de patates només hi ha un secret, les patates han de ser de bona qualitat. Començarem per tallar-les a rodanxes ben finetes. Posarem una paella al foc amb un bon oli d’oliva, les anirem remenant amb molt de compte perquè no es desfacin. Mentre la patata es va fent, podem anant batent els ous, fins que queden ben espumosos, d’això dependrà l’esponjositat de la mateixa. Quan les patates estiguin fetes, s’afegeixen a la mescla d’ou batut i es remenen vigilant que queden totalment amalgades d’ou. Es tira la mescla a la paella i es deixa coure per una banda, mentre es va cuallant, i es dóna la volta amb l’ajuda d’una tapadora o un plat. I ja la tenim llesta per menjar.Per què és tant fàcil apendre a cuinar una bona truita, i tant difícil aconseguir algú amb qui compartir-la?
Després d’admirar-la més de mitja hora a sobre la taula, mentre pot sentir la bona flaire que fa, i notant que ja li ha passat la gana per menjar-ne ni un tros, s’aixeca mentre agafa el plat. Dubta uns moments, si guardar-la per demà a dinar, o bé llençar-la. Menjar una truita de patata a soles és la cosa més trista del món. I amb l’ajuda d’una forquilla, l’empeny al poal de la basura.
*
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
*
22 comentarios:
bajoqueta... sempre pensant en menjar :P
i a més una truiteta...que te tornen loquita.
bajoqueto.
Aquesta forma de començar el conte sense acabar de dir el què i no reconduir-lo fins al final li dóna un toc genial! Molt original! :)
Moltes felicitats pel blog i pel conte! ^^
petonets
M'has sorprés totalment... és molt original!!
I quina tristesa desprèn el fet de tirar-la!!
Doncs sí que és original, per un moment pensava que m'havia equivocat de blog...
Ostres, no en tiris cap més, a mi m'encanta la truita. Un altra vegada m'ho fas saber :)
Amb lo bona que estava la truita!!! un altre dia pot anar a casa el veí a oferir-li... mai saps què pots passar..;)
tens tota la rao , si no tens amb qui compartir-la no es el mateix .
Una bona companyia per la truita sempre es bo.
ja em pensava que això s'havia convertit en un bloc de receptes .......... Molt bo
Vaja, malaguanyada truita!!!
Molt bo, el relat! Primer m'he sorprès perquè no semblava un conte :-) Però pel títol ja m'he imaginat que hi tindries alguna cosa a veure.
A mi m'ha fet peneta aquesta truita desaprofitada. M'ha agradat molt el relat perquè el final és inesperat i et soprèn. Felicitats!
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Dir-vos que mai de la vida tiraria una truita, mai! Quan fem a casa abans rebento que haver de tirar un tros jajajaja.I normalment no faig si no estic amb algú això sí :)
I de moment este blog continuarà sent de contes, pel de cuina ja tinc l'altre :)
Però clar, tant parlar de menjar me va inspirar a fer un conte amb truita pel mig.
Felicitats, Bajoqueta! Un conte molt trist, això sí. La soledat porta, a voltes, a fer coses absurdes...com ara llençar una boníssima truita de patates.
Marta, pos si, lamentablement la soledat va fer coses que acompanyats no faríem. Però segur que un altre dia farà una truita per a un munt de gent :)
Fa cara d'haver quedat molt bona aquesta truita, i segur que val més la pena gaudir-la sol, que mal acompanyat!!
Jo personalment, abans de llençarla al poal de les escombreries, l'hauria acompanyada de pa amb tomàquet i un got de vi bò.
Ostres!! aquesta truita amb pa amb tomàquet i un got de vi, tu... mmmmmmmm jajaja
Ara mateix la trauria de les deixalles de la gana que tinc, maca. Un altre dia m’avises abans de fer aquest pecat! Clar, és que si no preguntes, algú dina sol o sola? Com vols que jo sàpiga la tristesa que tu sents (la mateixa que la meva) per cada cop que dines sola?
Mira, menys quan facis arròs blanc o enciam, jo m’apunto a venir...
Ara, només m’hauràs de dir el que no t’agrada de menjar per què t’avisi a dinar. Això de menjar sola, és molt i molt trist...
Arisdot: un tio raro aquest, és pecat tirar les truites a la basura. Veus tu si que l'hauries aprofitat :)
Assumpta: i sense tu també que just aquesta em va quedar boníssima!
Mortadel·la: ui jo mai tiraria una truita, ja ho he dit, només faltaria. A més, més val dinar sola que mal acompanyada. Passa al blog de cuina passa i agafa lo que vulgues, si és que la ratolineta-Assumpta ha deixat alguna cosa que ella quan dormim va agafant menjar :)
Ara entenc, allò que deies de la truita... ;)! Molt bo (el conte i la truita fa una pinta...)!
Ma-poc: em compartit protagonista ja veus jeje. El conte vaig fer lo que vaig poder, crec que me va quedar millor la truita :)
Ara a esperar la teua!
Sí, sí, convençut que el conte era teu i a més que donaves la recepta, però el final és collonut, eh?
Bravo!
Ui bonica, ara ja sé com haig de llegir aquest blog sense que em facin pampallugues els ulls: Anant directament als comentaris i pitjant allà on diu: "Mostrar entrada original", hi hi hi...
Sergi i avi Jjajaja SIIIII!!! Jo també conec aquest truc!! és una manera boníssima de poder llegir els relats, escrits, posts... en negre sobre blanc!! :-))
Sergi, home aprofitem i donem la recepta per si algú no sap fer-la, cosa que dubto, una truita de patata jo crec que la sap fer quasi tothom, no?
Avi, diu més val tard que mai. Això al gust del consumidor :)
Assumpta, és que m'agrada el color negre de fons... a més si ara canvio la plantilla igual peta tot... i amb la feinada que ja tinc feta me sap greu.
Publicar un comentario