*
La humitat de les parets fa que el guix caigui i, a trossos, deixa veure uns totxos oblidats des de fa tant de temps, que han perdut l’interès pel món que els restava. El marc de la finestra necessita una mà de pintura, i l’aigua de pluja que ha entrat tots aquests anys, com un lladre, hi ha deixat cicatrius. Els vidres estan bruts i vells, plens de teranyines del temps, i per l’únic que està trencat es veuen teulades veïnes, uns quants nius d’orenetes i roba eixugant-se als terrats.
Una noia estèn la bugada de llençols amb moviments apamats per la repetició. Duu un parell de pinces a la boca i, quan s’inclina, deixa endevinar uns pits tremolosos. La nuesa dels muscles es banya temptadora sota el sol, i ell recorda, llàgrima avall, els anys malmesos.
Una noia estèn la bugada de llençols amb moviments apamats per la repetició. Duu un parell de pinces a la boca i, quan s’inclina, deixa endevinar uns pits tremolosos. La nuesa dels muscles es banya temptadora sota el sol, i ell recorda, llàgrima avall, els anys malmesos.
*
autor: Jesús M. Tibau, del blog Tens un racó dalt del món
*
12 comentarios:
Teu tenia de ser... Detectac a les primeres paraules... I he pensat, aixó està escrit pel Tibau, segur!
Acabo i, Tibau al "canto".
El detall de les pinces d'estendre entre la boca... genial.
Felicitats.
Ens hem de rendir als teus peus Jesús, natros només som simples aprenents :)
Moltíssimes gràcies per haver participat, que sabem que vas molt i molt liat!
No cal passar el drap per dir que es un relat amb llustre propi.Anton.
Es nota la professionalitat .....molt bon relat quasi endevino aquets pits tremolosos ....
Tal com diu Mortadel·la, a mi també m'ha agradat molt el detall de les pinces d'estendre a la boca... ho converteix en absolutament real! :-))
És el tercer conte que endevino l'autor des del començament! Jo també t'he detectat i també em rendeixo als teus peus.
Un relat molt expressiu i molt bo.
Genial, senzillament genial!!!
Tibau, escrius molt i molt bé. Felicitats.
Veig pels comentaris que us coneixeu, us agraeixo estar entre vosaltres.
Un relat que deixa marge per a tot tipus d'interpretacions. Qui està mirant pel vidre trencat? Qui és la noia que estén la bugada? Hi havia una relació anterior entre els dos?
Jo tinc la meva interpretació.
Molt bon relat, enhorabona
com trobar la bellesa en les petites coses de cada dia!
feia moooolts dies que no hi entrava, hi ha relats molt bons!!! moltes felicitats a tots!!!
Molt bon relat, suggerent i captivador! Ets un mestre!
Ningú diria que és el teu primer conte escrit, oi?
;-)
Però si és d'en Tibaaau, nanoooo!!!
Ja ho sé avi, era una petita brooomaa...
(PS: Ah! Ja l'havia llegit al seu blog i a ell no li cal que comenti què en penso, ja ho sap...)
Publicar un comentario