No sap que el va portar a fer-ho. De fet, encara no sap si se'n arrepenteix o no. El temps ja li ho dirà. Li va venir de cop, ell no és així. Ell és un tipus dur, que mai mostra els seus sentiments, que fa del seu cor una capseta. I aquesta capsa està ben tancada per un gran candau. Inaccessible. Alguna noia havia intentat intentat accedir-hi, però només hi havia trobat decepció. I després de la decepció, res. Ell tornava a quedar-se sol, però tampoc l'importava massa.Ell era un tipus dur, i no podia anar amb qualsevol noia. Què pensarien els altres? No podia anar de la mà de cap noia, ni mostrar-se dolç, sota cap concepte. No podia passejar amb una noia, ni pensar tot el dia en ella. Era un tipus dur, ell no s'enamorava.
Però aquella noia mai havia intentat accedir dins la seva capseta. Potser per això la trobava especial. Ella respectava tot el que ell feia, encara que mai l'entenia. El deixava volar lliure, i quan volgués tornar, ja ho faria. Ella no li demanava lligams, ella no li demanava res.
En el fons, ell era com un nen petit enfadat. Si li demanaves una cosa, ell feia el contrari. En canvi, si no li demanaves, potser ho feia. Ella ho devia saber, per això mai li havia demanat res.
Però en aquell moment, tenint a aquella noia davant seu, va sentir unes ganes irrefrenables de dir-li. I aquell “t'estimo” va ser el principi del fi d'aquell tipus dur que no podia enamorar-se.
*
autora: Patrícia, del blog Jocs de nens
*
11 comentarios:
Tothom se pot enamorar, tothom! :)
Gràcies Patrícia!
L'enamorament fa que ho veiem tot d'un altre color. Ens canvia per dins. Un bonic relat, Patricia!
Estas treient el teu art. Et sents còmode escribint, no t'enlluernes i vas desgranant el que et passa per la clepsa aamb gràcia i talent.
Patri... que ho fots molt bé.
Les dones sempre tindreu la clau de l'home amb l'astùcia que us és innata.Clar, heu de defensar la continuitatde la vida i fer caure a la ratera al...
Deixaun bon sabor el teu escrit. Anton.
Ja era hora que aquest tipus dur deixés de ser una criatura rebel per convertir-se en un home i reconegués uns sentiments dels que ningú no es salva. Ja m'estava fent rabieta ell, sort que al final se li endevina una mica d'esperança. Molt bon escrit Patricia, encantat de llegir-te per primer cop.
Bajoqueta, gràcies a tu per aquesta iniciativa. M'has donat la oportunitat d'escriure sobre algú que no fós Ella. Gràcies.
Marta, es ben cert que l'enamorament ens canvia de dalt abaix. Per sort o per desgràcia! Un petó i gràcies per llegir-me.
Anton! Què dir del meu seguidor número 1! Sempre estàs llegint els meus relats i comentant-los. Moltíssimes gràcies per recolzar-me i animar-me a seguir!
Xexu, sí, la veritat és que el que la gent pensi de tu pot arribar a ser molt important pels altres. Pot arribar a "obligar-los" a reprimir certs sentiments. Per sort, ell no ho ha pogut reprimir més! jeje un petó i encantada de que em llegueixis!
És que els homes durs no tenen futur... ;)! Per cert Patrícia, doncs a mi ella m'ha recordat a Ella! :)! Bon relat.
Un bon relat. Enhorabona!
Ui!! Perdoneu que entri tan tard a comentar el conte d'avui!! He estat tot el dia a Barcelona... i menys mal que, encara que sigui a aquestes hores, entro a llegir, perquè és un relat que m'ha agradat molt!! :-)
El personatge està ben descrit, l'imagines ben bé "el tipus dur" que no vol mostar-es tendre i que el puguin veure els amics (quants n'hi deu haver així!!) menys mal que al final posa seny i aprèn a obrir el seu cor! :-)
M'ha agradat molt!!
Que bonic, Patrícia! Ha tingut sort el tipus dur de trobar algú com Ella.
De vegades els que semblen més durs són els que tenen el cor més tou. Les aparences enganen molt i més quan aquesta aparença és totalment forçada per les circumsatàncies socials. Però arriba un momemt en que tothom se n'adona que val més obrir-se als sentiments i deixar-se de pensar el que diran els del teu voltant.
Molt bon relat, ehhorabona.
Un relat molt bo en la línia d'Ella.
Un cop cau la màscara de dur, s'espera que ningú la reculli mai més. Tant costa ser sincer i expressar els sentiments?
Bravo Patrícia!
;)
Publicar un comentario