- Uf!Quina sort, va pensar l'Anna quan aquell espectacular mosso d'esquadra li va passar pel costat, esbufegant i suat, amb l'escut a una mà i una enorme porra a l'altra. Per sort ni es va fixar amb ella. Tot i que no li va veure massa bé la cara -anava cuirassat i protegit com una tortuga- va intuir en els seus ulls una expressió de ràbia, fins i to d'odi. A més es va fixar que anava rossegant renecs.
- On anirà tan embalat? Es va preguntar, un cop havia passat el perill.
El poble on vivia l'Anna era un petit municipi de 133 habitants mal comptats; mai no hi passava res, els carrers estaven quasi deserts -eren les 10 de la nit-, el club del futbol local, que militava a la tercera categoria regional d'amateurs, no havia guanyat res -a més, no podia ni baixar perquè ja no es pot anar més avall- no hi havia projectes eòlics, ni pantans pels que protestar... No trobava cap explicació a aquell fet tan inusual. I si?...
Va decidir seguir-lo de lluny perquè la curiositat li ho demanava.
El va seguir fins a la plaça de l'església. Era un lloc on hi havia més llum, i aleshores es va tornar a fixar bé en aquell mosso. Se'l va mirar des del darrera i un descobriment extraordinari li va donar la solució al que estava passant i la resposta als seus dubtes: una llarga cua vermella i fumejant li sortida per sota la cuirassa.
- Ai! Déu meu. Si és en Santi, el fill de cal Magre!
L'Anna havia confós al seu veí que fa de Satanàs als Pastorets del poble -i que arribava tard a l'assaig- amb un mosso d'esquadra antiavalots en plena càrrega.
- Definitivament miro massa la tele! Va pensar l'Anna.
*
autor: Miquel Marimon, del blog Atura't
*
9 comentarios:
I és que de vegades veiem lo que volem vore, no lo que és :)
Gràcies per participar!
Jajajaja m'ha fet riure l'explicació de que el Mosso no tenia raó de ser al poble donat que l'equip militava a tercera regional i no havia guanyat res :-)
Però, la veritat és que el tema és seriós i, si pensem en la realitat que s'amaga al darrera, no fa pas riure no... Les darreres notícies de bales de goma que fan perdre la vista a la gent són, en la meva opinió, mostra d'una manera de fer que no és la que hauria de ser.
Obviament és Mossos han de evitar algunes coses, i en això hi estic totalment d'acord. No es pot "deixar fer" a aquells que, sempre, en qualsevol acte de celebració, reivindicatiu, etc. aprofiten el "fi de festa" per deixar anar la seva violència.
Ara bé, a vegades sembla que els Mossos tinguin distorsionat el concepte de "proporció"... no sé, és la meva opinió, sense cap ànim tampoc de començar ara a parlar de política :-)
jajaja la propera vegada que vegi un mosso em fixaré si té cua!!
I li penjava la cua ? Clar fins que no va haver passat com una bicicleta no vares veure el sillin i la roda de radera,... I un de sol de dimoni? Amb els que hi ha que ronden arreu.
Se m'han nflat les galtes de riure, gràcies.Anton.
Per un moment he pensat que era el Dimoni de veritat que s'apareixia vestit de mosso i li guaitava la coa pel darrera. M'ha fet riure el "no podia ni baixar perquè ja no es pot anar més avall" :)
No puc opinar sobre la policia autonòmica, aquí no en tenim, però suposo que per tot hi ha exaltats que abusen de la seva posició de força. Recordo el cas d'un probre home a Londres, no fa molt, brutalment agredit per la policia i que va morir poc després.
Molt bon relat, enhorabona.
Home algun mosso dimoni si que hi ha .....perque m'els he trobat i tot i que no els hi h vist la cua ....dimoni segur
Divertit i crític a la vegada. Bon relat!
M'has fet gràcia, Miquel, molt bo! I sorprenent i té raó la bajoqueta veiem allò que volem veure.
Molt divertit Marimón. Tot i així un poble de 133 habitants amb equip de futbol (ni que sigui de tercera) i Pastorets...
En hauries de dir on el localitzes...
Publicar un comentario