.
Aquell matí, en despertar al seu llit, una veu desconeguda va dir-li bon dia i va afegir: “¿Portaràs tu el nen a l’escola?”. Era una noia alta, pigada, amb una embullada cabellera pèl-roja. No era la seva dona, però li parlava amb tanta familiaritat que no es va atrevir a contradir-la: “Sí, és clar”. El seu fill també havia canviat: un nen ros d’uns sis anys que no s’assemblava gens al seu fill veritable. Van esmorzar a la cuina –la cuina de sempre: la casa sí que seguia sent la mateixa– i al sortir, la dona li va fer un petó a la galta: “Que tinguis un bon dia”.
.
A l’oficina tot eren cares noves que el saludaven amb la quotidiana cordialitat ritual. ¿On eren els vells companys de feina? Va anar a refrescar-se la cara al lavabo: en la imatge reflectida del mirall, no es va reconèixer.
.
autor: Jordi Masó Rahola, escriu a Relats en català
.
17 comentarios:
Joder, quin mal rotllo! Però per altra banda he de dir que això podria ser el principi d'un relat molt més llarg, d'una bona història d'intrigues. Qui sap, si t'animes a continuar-lo, potser et surt una novel·la i tot.
O fins i tot agafar un to humorístic. No res, deu ser allò de la doble personalitat portat a les màximes conseqüències :-)
No t'hi vulguis trobar! Una situació ben complicada, sens dubte.
Això dona per molt,també crec que l'has de continuar.
M'has deixat intrigat.
D'aquí sortiran les 365 millor novel·les de la història :)
Si ho mires fredament no està tan malament que canvie tot una mica, igual amb la nova família està millor :)
Jo crec que és el somni del protagonista fet realitat. Es clar que una cosa és somniar i l'altra és acceptar la nova realitat i renunciar als costums i a l'estabilitat adquirida al llarg dels anys. És un dilema que l'ha de resoldre el protagonista.
No em sembla gens malament la idea del Pep, això ha de continuar!
Un agobi i un desassossec molt ben reflectits
depenent de la seva vida anterior potser asta estara content l'home del canvi radical.
Si això dona per més
Ops! Això si em passés fugiria a corre-cuita!!
...estic d'acord, canviar a millor és una bona cosa i és possible...i amb tan poques paraules saber-ho explicar també és possible...
Quin tràngol! I ara que???
Sí, a veure si podem tenir-hi una continuació.
=)
M'ha recordat una pel·lícula que protagonitzava Nicolas Cage, on li passava quelcom semblant, però ara no recordo el títol.
Un enigma aquest conte...somiava? s'havia trastocat? bon conte!
Gràcies a tots pels comentaris. Però el conte acaba aquí: no hi ha continuació. Que cada lector completi la història al seu gust... Si la continués jo, penso que perderia part del seu encant i misteri!
Veritablement dóna peu a imaginar-se moltes coses.
Felicitats pel conte. Potser només era el pas dels anys, tot plegat … o principi d’alzheimer .... va patir algun cop fort al cap, els dies previs?
Publicar un comentario