domingo, 8 de noviembre de 2009

161.- Història d'un pobre diable

Reblà el clau amb un cop de martell sèc. L’agulla s’enfonsà en la fusta netament, sense esquerdar-la. D’aquesta manera, la caixa ja era ben fermada, amb el “paquet” a dins. Tot seguit, enganxà l’etiqueta plastificada amb la direcció d’entrega, agafà el traspalet i va dipositar la caixa a dins el container, mentre un clau li queia pel camal dels pantalons. Sortí i va tancar bé la porta, va prémer el botó verd i la plataforma girà noranta graus, plegant-se sota el soroll del mecanisme hidràulic.Tustà fort el metall de la carrosseria i el camió engegà. L’home veié com s’allunyava sense presses, dempeus del moll estant. Es girà, i vomità.

El dia era clar, assolellat. El xòfer badallà dins la cabina, avorrit. Va rebentar la roda al pitjor lloc on ho podia fer, a la corba del salt de l’Infern, estavellant el camió cinc-cents metres més avall. El “paquet” cremà sense remei.

En Demòfil renega al comprovar que el clau entra netament altre cop. És molt bo reblant claus.Torna a enganxar l’etiqueta plastificada, ara amb una adreça diferent. El camió sembla el mateix, però no ho és. Baixa del moll i obre la porta de l’acompanyant. Mira la dona que ocupa el seient del conductor.

- Per on aniràs ?- li pregunta en veu baixa.
-Per on vols que vagi, home de déu?- Hi veus alguna carretera més, per aquí?- Afegeix mirant-se’l rere les ulleres de sol.
Ell sembla adonar-se’n de la seva pregunta estúpida.
-Qui t’ha enviat ?-
-El dimoni en persona, com no tanquis la porta i em deixis marxar, pallús. Que ja faig tard.-

Ell tanca la porta sense esma. Més tard, poc abans d’arribar a la corba del salt de l’Infern, la porta mal tancada s’obrirà a l’iniciar el gir. La vista de la xòfer girarà a la dreta i el camió es desviarà cap al centre de la carretera, per on s’aproximarà un turisme a tota velocitat. Reaccionarà a temps fent un cop de volant que la traslladarà a ella, al camió i el “paquet”, al fons del precipici. El “paquet” cremarà, però dins la cabina ja hi haurà el següent, protegit pel sistema antiincendis.
.
autor: estranger, del blog Onsevol
.

17 comentarios:

bajoqueta dijo...

Vaja paquetets... moltes gràcies pel conte Estranger :)

P-CFACSBC2V dijo...

M'agrada aquesta aura de misteri del conte.

McAbeu dijo...

Està molt ben escrit, és inquietant i trasbalsador.

Carme dijo...

AiX! no sé si ho acabo d'entendre... això dels paquets.

XeXu dijo...

Jo tampoc no l'entenc massa, però em dóna un mal rotllo...

Elvira FR dijo...

Els paquets crec que són els cossos, és a dir els cadàvers destinats a l'infern--i si ho entès bé aprofiten per canviar les etiquetes dels qui havien d'anar al cel i els envien a l'infern també ( potser no és així i ho entès malament)...inquietant conte..fa malastruga...molt ben escrit dimonis!

garbi24 dijo...

Molt ben escrit...haurem de tornar per acabar d'entendre-ho, doncs el final m'ha deixat....rumiant

jordicirach dijo...

Apa! Sóc el seguidor número 100 del teu blog! Espero que amb això rebi algun regalet no? jeje

M'ha agradat molt el blog i el trobo molt original! Espero i desijto que el meu també t'interessi :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

kweilan dijo...

Aquesta interpretació de l'Elvira és terrorífica. Bon conte i ben escrit!!

Anónimo dijo...

Crec que la repetició de l'accident, de l'empaquetat i de l'enviament fan molt anguniosa aquesta història, que no té niuna escletxa per a l'esperança.

Lugua.

Marta dijo...

Un conte que fa molta angunia. Sembla que el senyor que prepara els paquets sapiga molt bé on aniran a parar, però no així els conductors. El que em despista és el final...

Marta dijo...

"però dins la cabina ja hi haurà el següent, protegit pel sistema antiincendis."

Aquest és el trosset que no entenc.

Tot i això, el conte m'ha agradat molt, el canvi sobtat de temperatura ambient em deu afluixar la neurona de la comprensió lectora.

Estranger dijo...

"L´home és l´únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra"...i tres, i quatre, i cinc, i... sovint ni sap perquè passa això.

Gràcies pels comentaris.

S´accepten més interpretacions.El conte va ser escrit sobre la marxa, tal com rajava.I jo no l´acabo d´entendre.Que simbolitza el "paquet"? i el moll solitari? perquè no marxa, en Demòfil? perquè no fuig d´un destí tant desagradable?

Pobre diable...

- assumpta - dijo...

Inquietant d'inici a fi. Hores d'ara quants camions més s'han precipitat? Esperem que aquesta carretera no surti en cap mapa ni gps.
Molt bon relat!

bajoqueta dijo...

Jordi, felicitats per ser el seguidor número 100! Estem de crisi i no hi ha regals jajaja.

Antonio Segura Pérez dijo...

Inquietante, quizás estaban predestinados a viajar su infierno, por lo menos la camionera, ¡que mala baba!, claro que peor era el "san Pedro" del almacén.

Monelle/Carmen dijo...

Me ha gustado la forma en la que está escrito, se vive intensamente y va acelerando el pulso al tiempo que la acción se condensa. Muy bueno, muy gráfico también. Felicidades.
Saludos.
Carmen