.
Basat en una història real.
.
En J és un noi ben plantat, alt i robust. Treballa de mecànic. És d’aquelles persones positivistes que necessiten tenir-ho tot demostrat. Pàl·lid com el paper i en un to greu, em va explicar que un dia va veure com al pis, de sobte, la maneta de la porta del bany es movia insistentment de dalt a baix, de baix a dalt. Es quedà pensatiu un moment... Un altre dia amb el cor esglaiat va veure com el pestell de la porta es tancava molt a poc a poc, com en una imatge a ralentí, fins a sentir el cleck. Estava tancat en una habitació i no per voluntat pròpia. Sense detalls ni recrear-s’hi, em va dir que no en volia parlar més i prou.
Al pis hi vivim jo, en J, la Teresa, l’Anna i també en Josep, un noi valencià, que ha estudiat enginyeria industrial i està treballant en una empresa de Girona. La Teresa i l’Anna em van explicar que un dia que van trucar a la porta de la seva habitació, ell va sortir amb la mateixa cara que en J. Esblanqueït i espaordit els va dir que havia sentit una veu ofuscada, llunyana, de dona, una veu no humana. “Com de posseïda”, em van parafrasejar.
Sento que truquen. Sí? No respon ningú. Ha estat la finestra, ha repicat. Estic gelada altra vegada, el fred es torna a apoderar de mi, una esgarrifança i un formigueig em recorre el cos. Jo sé que aquest pis és molt antic. A l’habitació de la Teresa hi ha unes mans marcades al sostre. Els propietaris van explicar que per més que les pintessin, no desapareixien mai. No sé com hi pot dormir, jo quan les veig m’esgarrifo.Sento un cop que prové de l’habitació. És la presència que em ve a buscar? Està ressentida per què l’he vist? I si descobreixo el seu secret? Em sembla que defalliré en qualsevol moment. He de ser forta! La vista em falla, tinc el cor esglaiat i el cos garratibat. No em trobo bé... He de ser forta, em repeteixo. Algú em pot ajudar? Crido amb totes les forces: Qui ets? Qui ets?………………………. Silenci obscur i profund.
Al pis hi vivim jo, en J, la Teresa, l’Anna i també en Josep, un noi valencià, que ha estudiat enginyeria industrial i està treballant en una empresa de Girona. La Teresa i l’Anna em van explicar que un dia que van trucar a la porta de la seva habitació, ell va sortir amb la mateixa cara que en J. Esblanqueït i espaordit els va dir que havia sentit una veu ofuscada, llunyana, de dona, una veu no humana. “Com de posseïda”, em van parafrasejar.
Sento que truquen. Sí? No respon ningú. Ha estat la finestra, ha repicat. Estic gelada altra vegada, el fred es torna a apoderar de mi, una esgarrifança i un formigueig em recorre el cos. Jo sé que aquest pis és molt antic. A l’habitació de la Teresa hi ha unes mans marcades al sostre. Els propietaris van explicar que per més que les pintessin, no desapareixien mai. No sé com hi pot dormir, jo quan les veig m’esgarrifo.Sento un cop que prové de l’habitació. És la presència que em ve a buscar? Està ressentida per què l’he vist? I si descobreixo el seu secret? Em sembla que defalliré en qualsevol moment. He de ser forta! La vista em falla, tinc el cor esglaiat i el cos garratibat. No em trobo bé... He de ser forta, em repeteixo. Algú em pot ajudar? Crido amb totes les forces: Qui ets? Qui ets?………………………. Silenci obscur i profund.
.
autora: Sibil·la, participa a Relats en català
.
Si voleu saber alguna coseta més ---> aquí
.
21 comentarios:
Quina por i encara sort que no va contestar ningú perquè si ho arriben a fer ens agafa un cobriment. Bon relat, de veritat està basat en fets reals?
Quin mal yuyu...
Gràcies per fer-mos passar por Sibil·la :)
Historias como la tuya Sibil·la, pueblan las revistas de temática paranormal, pero la tuya tiene vida, has sabido relatarnos un hecho de forma que nos has hecho partícipes del miedo y la incertidumbre. De ese terror irracional que todos llevamos ante lo desconocido, ante la vida más allá de la vida, o más bien la muerte. Sin duda, da para contar muchas más anécdotas sobre la casa esa, lo de las manos es lo mejor. Me ha gustado.
Besos.
Carmen
Unes mans al sostre!! Uff!! Jo allà no hi dormo ni boig!! Molt bona història!
Uf! quina por! Anava a fer la mateixa pregunta que en McAbeu... de veritat està basat en fets reals?
Sibil·la, una història genial! Felicitats!
Qui és? El sileeeenci… Bona història!
Quina por....jo aprofitaria per canviar de vivenda ara que el sector immobiliari està d'oferta i poder dormir tranquil
Pues nada...que si querías dar miedo, lo has conseguido.
Buen relato.
Quina por! Els sorolls quan estic sola a casa sempre m'imposen un respecte...però si veig manetes que es mouen sense motiu, mans pintades que no marxen...em moro! Molt bon relat.
ja veig que aquest mes hauré d'anar a comprar pastilles per poder dormir.
Molt bon relat.
És real ???
aquesta història ??
Hola a tots i a totes,
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. Vaig a contestar la pregunta que em feu la majoria: SÍ, ÉS REAL tot el que us explico, per no canviar no he canviat ni els noms dels companys de pis. Per tant, ja ho veieu, eh? Jo estava cagadíssima!!! De fet, no volia pas tornar-hi! I a més no només vaig ser jo la que vaig tenir experiències sinó tots!
Si en voleu saber més, ja m'ho direu. Gràcies pel vostre suport!
Sibil·la
Fa una mica d'esquivesa, millor, por... Sort que l'explicació és en lloc virtual, però llegint, he sentit un soroll hi he parat, sort que era la neta gran que arribava a casa, que ja em tremolaven les cames... I si és veritat, que no ho dubto, caram, caram, caram.... Anton.
...potser si trobeu algú que domini el camp de la metafísica us pot ajudar a saber què ha passat en aquest pis i què necessita aquesta ànima en pena perquè pugui seguir el seu camí...
...em pensava que no m'interessaria el tema de novembre però de moment déu ni dó...
No, no m'agradarà aquest mes, ja ho veig a venir, no m'agradarà...
Marta, ja t'ho he dit... que me pensava que això ho havies posat per donar més credibilitat a la història :S
Vos he de dir que jo tota xula li comentava ahir a bajoqueto: "no he passat por llegint-los". Clar clar, la xiqueta ho feia al matí i amb la llum entrant per la finestra. Ara que estic aquí sola a casa i tot fosc i en silenci m'estic morint de por jajajaja.
Xexu, va aguanta! Tu ets valent!
Hola contaires :)!
A veure, vaig posar "basat en una història real" perquè quedés clar que NO m'inventava res, de veritat. De fet, el text tenia 5 pàgines i l'he microcondensat moltíssim! Per això a mi em fa l'efecte que no fa gens de por perquè no ho explico tot... M'han passat més coses allà però per això us hauria de passar el text llarg. Si en voleu saber més, prometo continuar explicant-vos la història en microrelats...
I si esteu sols a casa, poseu-vos una espelmeta a prop per si marxa la llum!!! :)
Sibil·la.
Pues ánimo Sibil·la, no te cortes y hazlo, que con lo bien que escribes traspasas la simple crónica para relatarnos los hechos de la mejor manera que se puede, transmitiendo el alma. De seguro que nos pones la piel de gallina.
Carmen
Hola Carmen,
Amb comentaris com el teu, de ben segur que em posaré a remenar el text i a explicar-vos en versió minireduida tot el que em va anar passant. Ara que... agafeu-vos fort!
Petonets agraïts,
Sib.
Tu fas terror! jeje molt bo, ja saps que això d'escriure se't dona millor que bé.
Publicar un comentario