martes, 10 de noviembre de 2009

163.- El fill pròdig

.
La Teresa, una dona de cinquanta anys, vídua, viu sola en un petit apartament. El marit fa vint anys que és mort i l’Antoni, l’únic fill que té se’n va anar de casa fa vuit anys i no n’ha sabut res mes. Bevia molt i per aquest motiu va perdre el treball. Quan la Teresa li recriminà va donar un cop de porta i se n’anà. Ara se’n penedeix. Potser li hauria d’haver parlat d’una altra manera. Fer-li veure sense escridassar-lo que el camí que havia elegit no era el més adient per a fer-se un futur. El troba a faltar i més d’una nit s’adorm a la matinada esgotada de tan plorar. Com sempre, avui també dina sola, trista i sense esperança. De sobte sent el timbre. Les trucades són llargues i insistents, com si algú tingués una urgència. Obre la porta i es queda bocabadada. El seu fill, l’Antoni, està plantat davant d’ella dibuixant una petita rialla. Té un aspecte lamentable. Prim i demacrat, sense afaitar. L’acompanya una dona jove, alta i prima. És molt bella i va vestida de negre. Li presenta: es diu Laura i han vingut tots dos a veure-la. La Teresa boja d’alegria abraça al fill i abraça, també la Laura. La besada a la galta i l’ha trobada estranyament freda. L’Antoni li diu a sa mare que tenen pressa. Se n’han d’anar, que ja es tornaran a veure. Mentrestant s’asseu al sofà i li demana un got d’aigua. Està molt cansat i necessita reposar una estona. La mare se’n va a la cuina a buscar-lo. Quan surt, veu el cos inert de l’Antoni estirat a terra. La dona de negre ha desaparegut.
.
autor: Josep Cid Ginovart
.

14 comentarios:

XeXu dijo...

Bajooooo, que s'acabi el novembre ja!! Mira que m'agrada aquest més, però com si no fes prou fred, encara m'heu de posar els pèls de punta? No si, el relat és molt bo, eh, però em sembla que els calfreds que tinc no només són de la rasca matinal...

McAbeu dijo...

Un relat molt ben escrit. Està molt ben pensat això de que la mort, abans d'emportar-se del tot l'Antoni, doni a la mare l'oportunitat d'acomiadar-se'n. La realitat, moltes vegades, és més cruel.

P-CFACSBC2V dijo...

La Laura aquesta… perquè és alta i prima; si no, pensava en la possibilitat que fos una de les filles d'en ZP.

bajoqueta dijo...

Xexu, no saps allò de: "Quién entra no sale". Pos tu ja no pots sortir de novembre jajaja. Va aguanta que només queden 20 dies :)

Josep, gràcies pel conte i contar-lo amb esta intriga.

Anónimo dijo...

Amor, solitud, drogues i mort. Almenys, la mort és bella i reuneix els que s'estimen.
M'agrada.

Luguca

Jordi dijo...

Serà la viuda negra??

garbi24 dijo...

Gràcies per avisar...si s'em acosta una jove vestida de negre i guapa l'engego a pastar fang. Molt serà que només vulgui flirtejar i m'ho perdi, però val la pena no arriscar.

Marta dijo...

Molt ben pensat!
Primer creia que la dona de negre, la mort, havia vingut a buscar la mare acompanyada del fill que sense saber-ho la mare, era mort...però no! Molt millor el fill va a casa la mare a morir. Una esgarrifança...

Pep dijo...

Sort que arriba el desembre..
Amb relats com aquest, el novembre, tot i ser el meu mes,aquest any no dormo molt tranquil.
Molt bon conte.

Carme dijo...

Potser serà molt tot un mes de passar por, no?

Molt bon relat! Posa els pèls de punta i està ben pensat.

kweilan dijo...

Molt bo però fa molta por!

senga dijo...

...ja ens agradaria que el dia que volguessim marxar d'aquest planeta ho sapiguéssim fer de manera ràpida i a casa amb la família...això és el que demano per a mi quan parlo d'aquest tema...amb dona llarga i prima o sense...millor acompanyada...potser...

I jo que no volia llegir aquests contes.

Antonio Segura Pérez dijo...

M´agrada, jo tampoc veia venir el final, he quedat sorprés.

- assumpta - dijo...

Brutaaal!
Felicitats per aquest conte, m'ha encantat. Pensava que la mort venia a endur-se la mare i ja veus...
Molt ben explicades les situacions.
Brutaaal!