viernes, 13 de noviembre de 2009

166.- El suicidi

.
Quan vaig obrir la porta el vaig veure allà, davant meu, com cada dia. Però no vaig poder més que llançar un crit d’esglai. S’havia suïcidat! Estava estès al terra amb un ganivet clavat al cor. D’on l’hauria tret? Potser el tenia guardat en algun lloc inaccessible pels meus ulls.

És ben cert que feia dies notava un comportament una mica estrany. Hi havia moments en que quan el mirava semblava esbossar un lleu somriure, n’hi havia d’altres en que la seva cara de pomes agres em feia posar els pèls de punta. Ja feia molt temps que havia desaparegut aquell semblant neutre, amb cara d’observador, no de jutge. Aquella cara que originalment feia quan el vaig veure per primera vegada. Aquella cara de neutralitat que tant em va captivar.

Sincerament no tinc ni la més remota idea del que l’ha pogut empènyer a cometre aquest acte contra natura. Ens coneixíem, ens saludàvem, però mai havíem intercanviat cap mot. Ni tant sols un trist “hola”. M’agradaria saber el per què d’aquesta reacció, per poder rectificar si he fet alguna cosa malament. No m’agradaria cometre de nou el mateix error. Ara que me’l miro des de lluny, el quadre ja no és el mateix. Mai m’han agradat les pintures que reflecteixen la mort. M’agrada veure vida. I per molt que l’home del quadre tingués aquella cara neutre, aquell barret que ara jeia al terra al costat d’ell li donava un toc de respectabilitat. Una respectabilitat, actualment, amb cara de mort. Però amb cara, de nou, de neutralitat. Com quan el vaig comprar.
.
autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
.

19 comentarios:

Sergi dijo...

Ostres, això dels quadres que canvien de forma també dóna molt iuiu... això comença a ser un mostrari de terrors, de totes les coses que ens espanten.

bajoqueta dijo...

Curiós conte Jordi, moltes gràcies!

McAbeu dijo...

Un conte molt ben escrit que, com diu en XEXU, dóna molt "iuiu".
Potser amb tants canvis d'expressió previs, el quadre et volia dir alguna cosa que no vas entendre i aquesta falta de comunicació el va portar al suïcidi. En el teu cas no ho sabrem mai però jo vaig a veure quina cara fa la Monalisa que tinc penjada al passadís, no tinguéssim una altra desgràcia. ;-)

Aprofito el comentari per dir que me n'alegro molt de la bona notícia que ens dóna la Bajoqueta de que ja tenim editorial pel llibre. Entre tots hem d'arribar als 365 i ho farem sens dubte!

Garbí24 dijo...

Un quadre que no pots deixar de mirar....doncs mai saps que t'ensenyarà la propera vegada

JJMiracle dijo...

Uf, si només era un quadre… :-) Molt interessant! També em fa pensar que, davant d'un quadre, no tots el veiem de la mateixa manera.

Jordi dijo...

Ostres, Bajoqueta! Quina bona notícia!! Hem d'aconseguir entre tots el repte! A per ell!!

Gràcies pels comentaris, companys!

Pep dijo...

Segons quins quadres, millor no penjar-los.
Molt ben explicat.

Felicitats Bajoqueta, per la notícia de l'editorial.

xaruga dijo...

Ostres, Jordi, el teu conte fa una mica de por. Sembla que t'hagis inspirat en la novel·la d'Oscar Wilde: "El retrat de Dorian Gray". Què no et passi res! -es broma-

Jordi dijo...

Xaruga, és un dels llibres que tinc pendents de llegir ja fa temps, però encara no ho he fet. Ja et comentaré a veure qui es va inspirar en qui... jajajaja Però crec que tant l'autor del llibre com jo ho hem fet per separar... jajajaja

senga dijo...

...recordo dos suicidis propers, potser tres...la Vida és un misteri i res passa perquè sí...llavors em fa pensar que aquestes persones tenen uns motius molt primordials i per això respectables que els acompanyen a morir-sortir d'aquest planeta...uns amb més valentia d'altres més espantats ...uns amb més conciència, d'altres portats per l'instint...
Potser per això no m'ha agradat llegir-lo.

kweilan dijo...

Un quadre amb un toc fantàstic molt ben escrit.

Estranger dijo...

Bona, la idea del quadre amb "vida" pròpia.

Elfreelang dijo...

Molt original....molt bo el conte!

assumpta dijo...

El conte molt ben escrit, no hi ha cap dubte!!!.

Però com Senga, per proximitat de tres casos realtivament propers viscuts, m'agradaria més si no parlés explícitament d'un suicidi. Podria ser senzillament que l'ha trobat mort.

No obstant, repeteixo que el conte está ben redactat i les propostes d'en Jordi sempre són molt bones.
Endavant!

assumpta dijo...

Per cert, una dosi extra d'ànims per a seguir endavant amb el 365!
Felicitats Bajoqueta, ho aconseguirem!!!
=)))

bajoqueta dijo...

Gràcies McAbeu, Jordi i -assumpta- :)

Jordi dijo...

Sento haver tocat la fibra a algú, però, no sé, va ser l'argument que en el seu dia em va venir al cap. Potser sí que ho hagués pogut canviar per simplement que se'l trobés mort. Mil disculpes!

assumpta dijo...

Jordiiiiiiiii!
Que no t'has de disculpar de res, a cadascú li passen les coses pel cap i les plasma i això justament és el que els fa diferents i farà ric d'històries ben diferents i personalitzades aquest futur llibre. En el meu cas, ha estat només una observació ja que havia sortit el tema en un comentari anterior.
Repeteixo, el conte a mi m'ha agradat.
Endavant amb les noves propostes, que de ben segur seran boníssimes.
;)

senga dijo...

...Jordi, no pas disculpes...gràcies perquè he acabat de situar en el meu sentir una part d'aquestes vivències.