lunes, 9 de noviembre de 2009

162.- Els dos esperits

.
El Cisquet anava tant campante pel voral de la carretera. Una crossa a la ma dreta l’ajudava en el seu caminar trontollós, ja que una ferida de la guerra... Ja li deien de mal nom el Tartana.
.
Era tard. El sol era post. La fosca encenia seves llums negres. Un treball d’aixada l’havia fet retardar. S’esforçava en anar lleuger, la carretera sempre és la carretera.... Perill el tens damunt quan menys penses.

Els cotxes que circulaven per molt que baixessin els llum l’encegaven.

En un moment donat passant una corba, uns que venien i altres que anaven, qui sap per què, és sentí un cop esgarrifós, la crossa anant per l’aire al caure rebotà en el visors del cotxe, braços volien aturar el cop previsible, però el cap xocà contra el vidre frontal i allí com un sant crist de panxa baix sense claus a peus i mans, si que les espines del parabrises se li clavaren a la cara.... El Tartana jeia... Roncava el cotxe corrent... No parava, ell desballestat ja no respirava a pesar del vent que collia el cotxe corrent. El conductor no sabia si parar o seguir. El Tartana el tenia davant, sols el vidre els separava, uns ulls oberts blancs i ensagnats miraven com si el volguessin travessar fins l’ànima...

- Em demana auxili...? – el cotxe seguia corrent.
- Deu ser mort? És mort? – l’home no pensava sols veia l’esgarrifança, la boca del Tartana vomitant sang.

Com si s’hagués fet un tip de cireres o maduixes i ara...
L’home es sentí com un alè al clatell... El cotxe corrent. Cap ventanilla oberta. Des de peus a cap li venien esgarrifances que se’n entornaven de cap a peus. La radio apagada. El cotxe corrent. El sant crist davant. I l’alè al clatell.

- Per què m’has atropellat, ganàpia – una veu xillona li remugava a l’orella.

El cotxe corrent. Tot era igual però una veu que no sabia d’on li venia. Serà el mans lliures... No!!

- Va, ara et toca a tu...- És l’esperit del Tartana que vol cobrar. Deixa el volant...

Ploff...!!

Es trobaven els dos esperits, l’home i el..., però el Tartana duia una crossa....
.
autor: Anton, del blog Rebaixes
.

12 comentarios:

bajoqueta dijo...

Anton, ens hauràs d'explicar una mica el final. Jo entenc que el Tartana ve a buscar a l'altre que l'ha atropellat i fa que se la pegue amb lo cotxe, no?

Gràcies pel conte.

Jordi dijo...

Jo tampoc l'he acabat d'entendre molt be!! Comodí d'explicació!!

Pep dijo...

És la mort, qui ve a buscar al conductor ?
Ara tinc que agafar el cotxe, aniré poc a poc, m'has fet agafar una mica de por.
Molt bon relat.

McAbeu dijo...

Doncs a mi em sembla entendre que és l'esperit del pobre Tartana el que va a buscar al culpable de la seva mort, sigui això o sigui la veu de la consciència del conductor el fet és que al final tenim dos esperits marxant junts.
ANTON, les "espines del parabrises clavades a la cara" m'han fet mal a mi i tot, quina imatge més esgarrifosa. Molt ben escrit, si senyor!

garbi24 dijo...

D'això s'en diu passar factura, ull per ull

Elvira FR dijo...

Just això els hauria de passar als brètols que atropellen i miserablement fugen sense aturar-se...que l'esperit del difunt se'ls endugui! Molt ben escrit! Molt bo!

kweilan dijo...

Molt bon conte!

senga dijo...

....nois i noies ...que la venjança no és bona consellera...i sempre ho podem mirar del revés i si en Tartana estava just allà perquè algú li facilités morir...a mi em sembla que és més real així...en definitiva tot el que ens passa té el seu motiu de ser encara que a vegades no ho sabem explicar... Misteri...per a mi no existeix la sort, existeixen les necessitats vitals i s'acompleixen...

rebaixes dijo...

Jo diria que he presentat un quadre, però en ves de pintar-lo amb pinzells, està escrit i les paraules son a demés del relat o quadre en sí
les pistes per posar-nos en solfa.
Cadascú veurà el que vegi i llegirà a la seva manera d'entendre el frasejat les sensacions que se li desperten i els resultats adients.
Per mi, aquest relat,pot mostrar tantes coses sobre conducció, comportament, que no em veig amb saber prou per analitzar tot el que se'n pot extreure.
Sempre quan condueixo per carretera, em sorprèn veure algú caminant... Veig tant de perill que aquest relat de moltes altres formes i maneres l'escrit mentalment, no sé si vosaltres
Diré que l'esperit del Tartana bufa al clatell i després li parla...
Qui no ha dit un renec a algú que en un moment donat ens ha posat en perill. Aquí, exagerat, potser... peò amb un final catastròfic... Venjança...?
Jo crec que donava per molt més però soc un aprenent amb voluntat, però no n'hi ha prou.
Crec que ja m'he explicat una mica,
cada lector veurà en la proposta la seva forma de digerir l'escrit. Gràcies a tots. És el primer que escric d'aquest gènere, amb un aprovat em conformo i crec que tots me'l doneu, Anton.

Monelle/Carmen dijo...

Rencoroso que era el difunto. Uff imagino lo que sería el mundo si todos las almas en pena, fallecidas injustamente, se levantaran en busca de los culpables. Procuraré portarme bien con todos jeje Muy bueno y una narración reposada y bien llevada.
Saludos.
Carmen

bajoqueta dijo...

Anton, jo crec que ho has fet molt bé, i com tu dius hi ha més d'una interpretació. Gràcies per participar este mes que ja em vas dir que t'ha costat i ho vas treballar molt. Jo crec que més que aprovadíssim t'has emportat, ja que ens has fet passar por :)

- assumpta - dijo...

Hi veig l'esperit d'en Tartana tocant la pera al conductor per haver-lo atropellat fins que també s'estimba ell i te totes les de guanyar en Tartana. Aquesta seria la meva visió.

L'he trobat molt bo, Anton!!!
M'agrada perquè hi ha sang i fetge amb pinzellades d'humor.
=)))