viernes, 20 de noviembre de 2009

173.- L'argelaga del avi Carlos

.
El Ramiro es un pastor expert. Als cinc anys anava amb l’avi amb el ramat .En té cinquanta.
L’avi li ensenyà a tirar pedres davall braç i encertar... Sabia on es feien rovellons i quan, les cabres li ensenyaven... eren plats preferits d’elles... D’herbes. coneixia les propietats medicinals, elles li ensenyaren... menjant-se-les.
.
Quan l’avi s’ho deixà, no per voluntat, se’n feu càrrec. El vell, un dia, encengué una argelaga per calentejar-se, una bomba que era allí de quan la guerra explotà i se l’endugué mig esmicolat.
.
El Ramiro llunyet amb gossos i cabram sols sentí el terrabastall i trossos de carn i roba que volaven.
.
Pel seu damunt pedres i terra i rames enceses plovent del cel... tot el ramat espenagall avall, atropellant-se, volent ser els primer i molts a rodolons fins al barranc.
.
Aquell record el du i no se’l treu del damunt.
.
No fa mai foc al terme, ell, podrà morir del que sigui, però fet a trossos i volant per els aires...
.
Quan treu els mistos, sempre una galleda d’aigua al costat. I el foc a casa.
.
Avui, maten el tocino. L’ajuden amics que després s’afartaran. Ell és sol ... Més de la meitat se’n anirà pel escorxador, amics i dos dones que tenen canalla de sobres .Ell pensa en quan era menut..... que no passin gana...
.
El tocino es llibre obert a la premsa. Les dones a preparar budells, sang, entranyes... Els amics amb el porró i el pernil de l’any passat i el matador tallant.... La xarreta domina. Tots estan distrets.
.
El cremadís d’argelaga ha calat en la palla del fem... Tots tranquils. Fins un boc que vol veure aigua tomba la galleda... I el foc tímidament, mig covard, amagat per entre els enredos va buscant la seva menja... Unes bales d’alfals obertes... Pensen que l’olor és el ferum del corral... La llengua de foc va entrant al corral i sense vent va pujant com un escalador.
.
Quan el Ramiro i amics se’n adonen...
.
- No entris...
- No entris...
.
Tossut? És que ho perd tot. Vol entrar a obrir les portes que el ramat surti per l’altra banda.
El Ramiro...., L’ha collit el foc, és una argelaga cremant.
.
autor: Anton, del blog Rebaixes
.

11 comentarios:

Anónimo dijo...

Una història ben trobada. M'agrada aquest lleguatje qu ens apropa als pagesos.
Felicitats.

Luguca.

McAbeu dijo...

A vegades intentem evitar el destí però d'una manera o altra aquest ens acaba atrapant.
Molt bon relat, ANTON!

garbi24 dijo...

La conservació dels nostres bens ens pot fer perdre la vida.

Jordi dijo...

Trobo que fa bé, estic amb ell! M'agrada molt la manera de redactar-ho!

kweilan dijo...

Era el seu destí. Molt ben contat!

senga dijo...

...els que dieu el seu destí...em sembla que es podria donar la volta i dir-ne l'herència de la família que va marcant en el que ens sembla bo i en el que ens sembla dolent...llavors, si ja no fos ni el destí ni la mala sort, que voldria dir que ha de passar facis el que facis...comença a ser important el que facis per fer que les herencies canviïn de sentit...i això sé segur que és possible.

Gràcies pel llenguatge i per la història veritable que un dia aprendrem a canviar-la.

Pep dijo...

Felicitats ¡¡¡
Molt ben escrit,
felicitats per escriure així.

Elvira FR dijo...

M'ho veia venir que el foc faria una malifeta! pobres ovelles! molt ben escrit!

rebaixes dijo...

Gràcies a tots per animar-me a seguir. A tot arreu passen coses, rals o imaginatives que poden acabar feliçment o amb una destrossa... Fem sempre el possible per salvar eixos moments? Deu haver-hi forces que ens porten a la victòria o al fracàs?..
El destí, la sort que son? Els podem valorar i dirigir-los? preguntes difícils de contestar plenament... Ho deixo aquí, no tinc capacitat per filosofar i veure de donar respostes concluents. Anton.

- assumpta - dijo...

De vegades, com més volem allunyar-nos d'una cosa..., d'uns fets..., d'unes situacions..., d'uns records..., més la vida en hi apropa.
Duia ja escrit el seu destí.
Molt ben redactat, Anton!!!
M'agrada!

bajoqueta dijo...

M'agraden els teus contes Anton, tenen el teu toc d'ironia, un punt d'història d'abans i a sobre els personatges tenen personalitat pròpia. Moltes gràcies per compartir-los :)