domingo, 15 de noviembre de 2009

168.- Frederic i la consciència

.
En Frederic era un bon empleat, solter per dedicació plena al treball. Un dia, amb enveja va veure com en Jordi reia i feia riure a la companya d'oficina.
.
- No estan pel que han de fer.- pensava ell.
.
Quan va tenir un moment va anar a veure al director de la oficina, per dir amb veu sibil·losa i fluixeta, el que ell creia que aniria bé per l'empresa. Havia de prescindir de l’empleat alegre i distorsionant de l'ambient, en Jordi.
.
L'endemà en Jordi fou acomiadat i al moment que ell recollia les seves pertinències, en Frederic dibuixà un somriure als llavis. La companya d'oficina plorava, però en Frederic sabia que allò seria un bé per ella i per la feina.
.
Aquell dia, al arribar a casa va preparar el sopar. Es posà el pijama i quan va acabar el seu programa favorit de la televisió es posà al llit. No podia dormir, potser el sopar havia estat massa ostentós, va pensar. Es regirava al llit i de sobte va notar com una mà freda i llefiscosa li agafava el turmell dret. Amb un esglai obrir el llum de la tauleta, una suor freda envaïa el seu cos. Pensant que havia sigut un mal somni, tornà a apagar el llum. Aquest cop van ser els seus dos turmells els que van ser agafats per una ma immensa. Volia cridar però no podia, obria la boca i solament sortia un lleu esgarip. De sobte, alliberat de la llefiscosa mà, veié dos ulls daurats i una forma negra posar-se sota el llit.
.
Va estar despert tota la nit i les nits següents, ja no podia pensar en res més. Tenia por, por de la bèstia negra que quan es feia fosc agafava les seves cames i amb veu ronca i sepulcral li deia: Frederic vine amb mi.
.
Després de tan neguit en Frederic va deixar d'existir.
.
A la làpida, dues roses vermelles, i un epitafi escrit: aquí descansa en Frederic i la seva consciència. i si escolteu bé quan passeu pel davant, sentireu una veu que diu des de dins: Vine amb mi Frederic.
.
autor: Pep Climent, del blog Intercanvi
.

12 comentarios:

XeXu dijo...

Diria que ja li està bé, però pobre home. Només de pensar que em pot aparèixer una bèstia així al llit, encara que no sigui la consciència... collons, i ara me n'hi vaig... com em passi alguna cosa, serà culpa teva!

garbi24 dijo...

Està vist que ser xivato no porta a res, en aquest cas ja li està bé per fer mal als altres, sense que li haguesin fet res important.

McAbeu dijo...

Fins ara havíem sentit parlar de "la veu de la consciència", però aquestes "mans fredes i llefiscoses de la consciència" encara fan més respecte. Bon relat!

kweilan dijo...

Quina por! Només de pensar en sentir sorolls quan estic sola ja m'agafa alguna cosa...doncs si sento una mà llefiscosa...no m'estranya que el pobre Frederic acabi així. Molt bon conte!!

bajoqueta dijo...

Ai que dolentet este Frederic... no vull ser dolenta jo però potser que li està bé el que li va passar, no? :)

Gràcies pel conte Pep!

senga dijo...

...ai la venjança!...potser és que necessita aprendre a no muntar-se la vida a trevés de situacions que li generen por...hi ha tanta gent que es mort de por...
m'he quedat tranquil.la perquè en el meu llit m'han vingut a visitar, aquesta nit, el meu pare i la meva germana, ha estat una visita cordial i serena i el centre d'atenció ha estat un quadre on hi havia una dona asseguda, de negre i gran que no se li veia la cara...potser jo un dia seré com aquesta dona i si ensenya la cara potser ja serà el moment d'anar-me'n amb els meus familiars.

rits dijo...

la consciència quines coses que té, eh! pot ser el teu millor aliat o pitjor enemic, perquè sempre hi és per fer justícia.

quina por les nits!!!!! molt millor deixar-la tranquil·la dia a dia

Carme dijo...

L'enveja! la mare de tots els mals! Pobre Frederic... s'ho tenia ben merescut.

Dues mans llefiscoses... quina angúnia, Pep! Uf!

P-CFACSBC2V dijo...

Interessant! I es veu que alguns monstres no desapareixen en fer-se gran.

Elvira FR dijo...

Quina consciència més diligent la de l'envejós Frederic! tan diligent que se l'emportà a la tomba! Dispenseu que faci una esmena ortogràfica: crec que o bé s'ha transmutat una "à"per una erra o bé el "va" s'ha fos..."En Frederic dibuixar" suposo que és : va dibuixar o bé dibuixà; igual passa amb es va posar o es posà el pijama...
Bon conte de por!

Marta dijo...

Fa por. Fa por. Fa molts por.

Pep dijo...

Gràcies a tots per el comentaris.
Espero que tingueu tots la consciència tranquil·la.

Bajoqueta : Felicitats per la noticia de l'editorial.