viernes, 27 de noviembre de 2009

180.- Vita Nuova

.
Aquell matí, en despertar al seu llit, una veu desconeguda va dir-li bon dia i va afegir: “¿Portaràs tu el nen a l’escola?”. Era una noia alta, pigada, amb una embullada cabellera pèl-roja. No era la seva dona, però li parlava amb tanta familiaritat que no es va atrevir a contradir-la: “Sí, és clar”. El seu fill també havia canviat: un nen ros d’uns sis anys que no s’assemblava gens al seu fill veritable. Van esmorzar a la cuina –la cuina de sempre: la casa sí que seguia sent la mateixa– i al sortir, la dona li va fer un petó a la galta: “Que tinguis un bon dia”.
.
A l’oficina tot eren cares noves que el saludaven amb la quotidiana cordialitat ritual. ¿On eren els vells companys de feina? Va anar a refrescar-se la cara al lavabo: en la imatge reflectida del mirall, no es va reconèixer.
.
autor: Jordi Masó Rahola, escriu a Relats en català
.

17 comentarios:

Sergi dijo...

Joder, quin mal rotllo! Però per altra banda he de dir que això podria ser el principi d'un relat molt més llarg, d'una bona història d'intrigues. Qui sap, si t'animes a continuar-lo, potser et surt una novel·la i tot.

JJMiracle dijo...

O fins i tot agafar un to humorístic. No res, deu ser allò de la doble personalitat portat a les màximes conseqüències :-)

McAbeu dijo...

No t'hi vulguis trobar! Una situació ben complicada, sens dubte.

Pep dijo...

Això dona per molt,també crec que l'has de continuar.
M'has deixat intrigat.

bajoqueta dijo...

D'aquí sortiran les 365 millor novel·les de la història :)

Si ho mires fredament no està tan malament que canvie tot una mica, igual amb la nova família està millor :)

xaruga dijo...

Jo crec que és el somni del protagonista fet realitat. Es clar que una cosa és somniar i l'altra és acceptar la nova realitat i renunciar als costums i a l'estabilitat adquirida al llarg dels anys. És un dilema que l'ha de resoldre el protagonista.

Carme Rosanas dijo...

No em sembla gens malament la idea del Pep, això ha de continuar!

lamagistradixit dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
kweilan dijo...

Un agobi i un desassossec molt ben reflectits

Garbí24 dijo...

depenent de la seva vida anterior potser asta estara content l'home del canvi radical.
Si això dona per més

Jordi dijo...

Ops! Això si em passés fugiria a corre-cuita!!

senga dijo...

...estic d'acord, canviar a millor és una bona cosa i és possible...i amb tan poques paraules saber-ho explicar també és possible...

assumpta dijo...

Quin tràngol! I ara que???
Sí, a veure si podem tenir-hi una continuació.

=)


M'ha recordat una pel·lícula que protagonitzava Nicolas Cage, on li passava quelcom semblant, però ara no recordo el títol.

Elfreelang dijo...

Un enigma aquest conte...somiava? s'havia trastocat? bon conte!

Jordi Masó dijo...

Gràcies a tots pels comentaris. Però el conte acaba aquí: no hi ha continuació. Que cada lector completi la història al seu gust... Si la continués jo, penso que perderia part del seu encant i misteri!

Marta dijo...

Veritablement dóna peu a imaginar-se moltes coses.

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte. Potser només era el pas dels anys, tot plegat … o principi d’alzheimer .... va patir algun cop fort al cap, els dies previs?