sábado, 14 de noviembre de 2009

167.- Por


Sempre li havien fet respecte aquelles coses però no podia quedar malament davant dels amics, així que va fer el cor fort i els seguí cap a dins d’aquella casa solitària. Tots reien, fins i tot ell feia una rialla nerviosa, però la processó anava per dins.
.
La foscor era gairebé total, tot semblava força vell i ple de pols, el terra de fusta bellugava i grinyolava a cada pas, el noi es va imaginar a si mateix caient i quedant atrapat per sempre en un forat del terra, per això va alentir la marxa separant-se del grup.
.
A l’altra habitació ja estava sol. O això es pensava perquè, entre la penombra, li va semblar veure un ésser estrany. Ell sabia que els monstres no existeixen però es quedà parat a la porta, amb el cor a punt de rebentar-li el pit. No podia tirar enrere i per sortir (la cosa que més desitjava en aquell moment) era obligatori creuar aquella sala. Ho va fer, esperant un atac ferotge i pensant que els catorze anys era massa aviat per morir dessagnat i abandonat en aquella casa. Fixà la seva mirada en la sortida, avançà lentament sense quasi respirar i el monstre ni es bellugà.
.
Estava a un pas de la porta de sortida quan li semblà sentir un soroll darrere seu, s’aturà de cop per confirmar-ho. Era cert, algú o alguna cosa se li apropava per darrera panteixant sonorament. Va quedar bloquejat, volia córrer però les cames no l’obeïen. Lentament va girar el cap per trobar-se un individu sinistre, ple de sang, amb una serra mecànica a les mans que just en aquell moment va engegar. Era la senyal que el seu cervell necessitava i per fi, va poder fer el pas per sortir d’allí.
.
Fora trobà els seus amics que l’esperaven i que li van dir:
.
- Quina por, eh?
- Això vosaltres que heu passat corrents. Jo ho he trobat tan avorrit que ho he fet xino-xano.
.
Tots van riure i van continuar cap a la propera atracció, no calia dir res perquè tots pensaven el mateix: Mai més tornarien a entrar a la Casa del Terror de la fira del seu poble.
CONTINUA ---> aquí
.
autor McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules)
.

16 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Ai, aquests nens, veuen massa pel·lícules! :-D
(Per això es pensa que el monstre no és real…)

bajoqueta dijo...

A mi em donen un mal rotllo estes atraccions, el cor se'm posa a cent i passo molta por! jajaja.

Gràcies pel conte McAbeuet :)

garbi24 dijo...

I haver de pagar per passar tant mal tràngol i a sobre sembla ser que no tot es atracció si no que hi ha una part que crec es descontrolarà.

Jordi dijo...

Els passatges del terror són un bon lloc per anar a passar por! Qui vulgui, és clar!

xaruga dijo...

Molt be, Macabeu, ets un mestre del "suspense". Quina enveija et tendria Alfred Hickok si et pugués llegir. El cas és que jo recordo haver viscut de petit, situacions semblants.Un dia vam apostar per tocar el taüt d'una senyora morta. Estàvem cagats de por, però ho dissimulàvem donant la sensació de dominar la situació amb indiferència.Volíem guanyar-nos la reputació de valents.

senga dijo...

...com dieu... has aconseguit un suspens total...mentre el llegia...ja em pensava que ra un somni...això de saber donar la informació justa per anar creant el delit de voler arribar al final.
felicitats

Pep dijo...

El neguit va pujant d'intensitat fins arribar a pensar que pot passar de tot.
Quan veig que és una atracció de fires, respiro fons....però el conte no s'acaba....

Sibil·la dijo...

Hola!
Bon conte, em sembla que ens porta a tots vells records...
I dius que continuarà? Mmm... doncs espero llegir-te. Gràcies!
Sibil·la

Elvira FR dijo...

Esperant amb candeletes la continuació d'aquest conte de misteri...

kweilan dijo...

De petita mai no volia entrar a aquestes cases de por...Molt bo el teu conte!

Marta dijo...

Un bon conte, estàs esperant lligat a les lletres... De por!

XeXu dijo...

Home, això seria trampa, no? Si ha de continuar el compte pot ser més llarg! Sort que era un túnel del terror, sort.

bajoqueta dijo...

Per que no hagin malentesos... McAbeu va enviar dos contes de por, que se poden llegir per separat, però que tenen al mateix protagonista. Vam decidir tots dos de posar-los com units, però ja dic, per separat també tenen sentit :)

jordicirach dijo...

Doncs a mi aquesta casa no sé perquè però m'encanta! jeje

Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

McAbeu dijo...

Bon dia a tothom!
Us agraeixo de tot cor les vostres paraules i me n'alegro que us hagi agradat.
Com diu la BAJOQUETA, l'altre conte no és ben bé una continuació d'aquest. Podríem dir que és una segona part que, amb el mateix protagonista, passa 3 anys després.

- assumpta - dijo...

Qui no te records semblants, je,je
Ja tinc ganes de veure/viure l'evolució generada en aquests 3 anys.

Molt bo aquest conte, McAbeu!
=)