martes, 24 de noviembre de 2009

177.- Qui ets? II

.
Relacionat amb aquest conte: Qui ets?
.
Recordo perfectament el dia que em van dir que el pis on vivia havia estat abans el recer d’unes prostitutes. Era un pis antic, molt gran, amb un passadís llarg com una serp i les habitacions en una banda. Per anar d’una punta a l’altra, t’hi estaves una estona. La Teresa, pobra, s’emportava la palma. A la seva habitació, les mans del sostre que no desapareixien mai estaven just damunt del cap del llit. Sé que per dormir, ella es tapava amb el llençol perquè aquelles mans no l’assenyalessin... O això o l’explicació científica però estranya que algú havia pujat al sostre amb una escala i les hi havia pintat.

Un dia que estava parlant amb la Teresa (quan estàs en un pis d’estudiants fas moltes hores de convivències, i més, si tots són desconeguts per a tu), ella estava desfent el llit per rentar els llençols quan, de sobte, vaig veure una taca enorme al matalàs. Em va dir que el llit ja se l’havia trobat així i que amb una doble funda hi podia dormir. A més posava de bocaterrosa el costat del llit tacat.

Potser pensareu que sóc una cinèfila flipada però, no ho sé, totes aquelles casualitats juntes em feien sospitar. Vaig arribar a pensar, fins i tot, que en aquell pis hi havia hagut un homicidi. No, no, no rigueu! Ara potser us penseu que hauria hagut de ser policia, jo!

La meva teoria era que podia ben bé ser que algú s’hagués carregat una madamme, la sang del llit no hagués marxat, i les mans del sostre fossin un senyal de la desgràcia de l’esperit, després de manifestar-se durant tant de temps.
.
autora: Sibil·la, participa a Relats en català
.

10 comentarios:

bajoqueta dijo...

Si la primera part ja ens va deixar amb mal cos, tenir més informació no sé si ens ajudarà jajaja.

Gràcies de nou :)

Pep dijo...

Podríem fer reformes en aquest pis ?
Pintar una mica, tirar algun envà a terra i canviar el matalàs ?

Fer fotos per investigar, però un cop fetes, anar per feina i deixar aquest
pis en condicions.

Series una bona policia i ets una bona escriptora ¡¡¡

McAbeu dijo...

Un bon relat però estic d'acord amb la Bajoqueta, no sé si hi hem sortit guanyant o perdent intentant descobrir les raons de tot plegat :-P

Jordi dijo...

Recolzo la moció!! La teoria és molt bona!!

Per Déu, quin pis amb més mal rotllo!!

Anónimo dijo...

I ningú va pensar a canviar el matalàs?
No ho entenc.
Ja sé que són cars, però a pagar entre tots, que eren un bon grupet, tampoc seria tant i qui no vulgui col•laborar, doncs que hi dormi ell o ella.
I si duia dos fundes, com és que es veia la taca de sang quan canviava els llençols?
Com a història de por és molt bona, però com a fet real em resulta impossible de creure :)

garbi24 dijo...

La teoria es bona...ara no se jo quina es la realitat...

Sibil·la dijo...

Hola!
Gràcies per continuar-me llegint i comentant! Vejam, penseu que en aquest pis hi vaig viure fa uns cinc anys i els records del que és real amb el que jo em vaig imaginar s'entrecreuen. La primera part és més real que la segona, penseu que en aquesta jo faig de poli! hahaha
Un petonet agraït per a tots i totes!
P.D. I gràcies per animar-me! Ja tinc preparades les dues parts finals :)

kweilan dijo...

La continuació ens deixa una mica tocats també. A mi m'ha agradat!

- assumpta - dijo...

Opto per la compra d'un matalás nou, una bona capa de pintura i unes barretes d'encens. Quin mal rotllo d'habitació.

Ben escrit!

Marta dijo...

Sibil·la, quines ganes de llegir les dues parts que flaten! M'encanta sentir la por i la intriga! Jo crec que no t'inventes res.