TRES ANYS DESPRÉS DE --> POR.
Li continuaven fent respecte aquestes coses. Ja feia tres anys des de la visita a la Casa del Terror de la fira i hi havia passat tanta por que encara no ho havia oblidat. Però als disset anys, quan vols impressionar una noia, no pots dir que tens por i, sense saber com, s’havia quedat sol en la juguesca per entrar al cementiri de nit.
.
Un glop de whisky, un petó de la Núria i el pensament que, de fet, la visita no podria ser pitjor que la de la Casa del Terror (almenys ara ja no creia en monstres), el van ajudar a saltar la tàpia.
Un glop de whisky, un petó de la Núria i el pensament que, de fet, la visita no podria ser pitjor que la de la Casa del Terror (almenys ara ja no creia en monstres), el van ajudar a saltar la tàpia.
.
Encara no feia mig minut que era dins del cementiri i ja se’n penedia, el silenci era total i les tombes, arrenglerades a banda i banda del camí, semblaven amagar ves a saber quins perills. Feu el primer pas, la grava del camí cruixí sota el pes de la seva petjada i el soroll desperta una òliba que dormia a un dels xiprers, el crit de l’animal li semblà tètric però encara s’espantà més quan una llum s’encengué a la caseta del vigilant. Va saltar fora del camí, les tombes estaven rodejades de gespa i això esmorteiria els seus passos i també li oferirien un amagatall més fàcil, més aviat ho hagués fet perquè un raig de llum de la llanterna del vigilant ja trencava la nit que el rodejava.
Encara no feia mig minut que era dins del cementiri i ja se’n penedia, el silenci era total i les tombes, arrenglerades a banda i banda del camí, semblaven amagar ves a saber quins perills. Feu el primer pas, la grava del camí cruixí sota el pes de la seva petjada i el soroll desperta una òliba que dormia a un dels xiprers, el crit de l’animal li semblà tètric però encara s’espantà més quan una llum s’encengué a la caseta del vigilant. Va saltar fora del camí, les tombes estaven rodejades de gespa i això esmorteiria els seus passos i també li oferirien un amagatall més fàcil, més aviat ho hagués fet perquè un raig de llum de la llanterna del vigilant ja trencava la nit que el rodejava.
.
No tenia massa temps per escapar i, quan va veure que el vigilant anava cap a l’altra banda, va intentar sortir de darrera la tomba on s’amagava. Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo i va començar a córrer, sense ni amagar-se del vigilant. Una tomba oberta va frenar la seva carrera quan hi va caure dins, terroritzat va demanar ajuda per sortir al vigilant que ja havia arribat i el mirava.
No tenia massa temps per escapar i, quan va veure que el vigilant anava cap a l’altra banda, va intentar sortir de darrera la tomba on s’amagava. Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo i va començar a córrer, sense ni amagar-se del vigilant. Una tomba oberta va frenar la seva carrera quan hi va caure dins, terroritzat va demanar ajuda per sortir al vigilant que ja havia arribat i el mirava.
.
- Si tant t’agrada el cementiri, doncs queda-t’hi!. Digué l’home agafant una pala.
- Si tant t’agrada el cementiri, doncs queda-t’hi!. Digué l’home agafant una pala.
.
I aleshores el noi senti, horroritzat, com la primera palada de terra li queia al damunt.
I aleshores el noi senti, horroritzat, com la primera palada de terra li queia al damunt.
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes).
.
12 comentarios:
Bufff… Terrorífic!!! M'ha encantat el tros que diu: "Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo" :-)))
Ostres, ostres!! Sepultat viu per una juguesca! A mi no m'hi veuran pas en un cementiri de ni! Ni boig!
Molt bo, McAbeu!
Osti! Això si que és terroríficament esgarrifós!
Molt i molt bo! Tant l'argument com la trama, crec que t'ha sortit un conte rodó, McAbeu, Felicitats!!!
:)))
Molt bona narració Mcabeu. Encara que a mi cada vegada em fan més por els vius que els morts.
Ja vinc del xarel.10 però vull deixar també un comentari aquí! Esgarrifós del ! Apa com us agrada això de la por, eh? Molt bon relat, Mc!
Fantàstica continuació i terrorífica! molt bon conte, ben escrit i fa una por que encongeix l'ànima!
Jodeeeeeeeer! Quin mal rotlloooo!!! Només de pensar-hi se m'ericen tots els pèls. Però quines males idees que teniu... que el relat és molt bo, eh, però jodeeeeeeer!!!
Que no s'acaba el novembre o què? Mira que m'agrada aquest mes i fareu que li agafi mania!
Molt bona història i tot ben tramat. Felicitats!!!
Quin horror! Molt bo!
Gràcies a tots pels comentaris.
La primera part va acabar bé, la segona havia de tenir un final que no us esperéssiu. ;-)
Felicitats pel relat!. Un adolescent jugant a fer-se el valent per una noia al cementiri, hum ….., el vigilant va fer el que tenia que fer, ja, ja. Si et fiques amb els morts t’arrisques a perdre.
Pobre noi... vaja final que li vas fer snif...
Gràcies igualment pel conte ;)
Publicar un comentario