179.- Dins del silenci

.

Al centre comercial tot són sorolls i llums cridaneres. S’acosta Nadal i les botigues s’omplen de famílies a la caça del regal “especial”, embolicat amb paper “especial” i cordat amb llacet “especial” de cada any.

La nostra protagonista, ha romàs tres hores mirant aparadors, remenant, buscant, trobant i fent cues per pagar; ara, es disposa a baixar a l’aparcament, envoltada de bosses multicolors i acompanyada d’uns quants compradors tan atrafegats com ella. Un calfred li recorre l’espinada en arribar a l’alçada del Ford Ka a causa de la sensible diferència de temperatures entre aquí baix i allà dalt. La llum esmorteïda dóna un to trist al maleter atapeït de formes més o menys cúbiques, menys o més brillants.

Abans de seure al volant, desa la jaqueta al seient de darrera i s’adona que s’han acabat els murmuris: només roncs motors i xerriqueig de rodes sobre l’asfalt. I la superfície grisa i blanca, tacada de paral·leles línies gris fosc i vermell al llarg de parets interminables.

Les claus troben la ranura adient. Engega la ràdio. John Denver desenvolupa Country road. Cap al carrer, on s’ha fet fosc, tot i que les busques amb prou feina marquen tres quarts de sis. El cercle vermell del semàfor l’atura quan, a l’horitzó, es dibuixa la línia torta i fosforescent d’un llampec que separa en dos la negra nit. Sent com s’apropen músiques estridents i immediatament dos cotxes frenen a banda i banda.

A travès de les finestretes fan gestos obscens i piquen el clàxon. Ningú més al carrer.

Abans que la llum es torni verda, pot llegir al vidre entelat del cotxe vermell: VÉS AMB COMPTE, ET SEGUIM.

Comença a tremolar sense gaudir de la música celta sobre la que gairebé plora Luz Casal.
No perd de vista cap dels cotxes. I està arribant a l’aparcament comunitari, la porta del qual es tanca amb dos minuts de retard!

Acciona el comandament a distància; en entrar, veu el llum encès. Més de vint veïns entrellacen veus, gairebé crits. Quatre fars al·lògens han queda fora, just darrera l’enreixat. Aparca envoltada de cares conegudes i baixa amb el clatell ple de suor freda.Perdó. Havia oblidat la reunió d’escala.

.

autora: Luguca

.