Quan va entrar a la seua habitació, es féu tot fosc malgrat que era de dia i la finestra estava oberta. Va comprendre la situació poc després quan veié, des de dalt, el seu propi cos estès al terra.
...res que no haguem fet tots alguna vegada...com que no ho recordem ens sembla que no existeix...i així anem repetint vida darrera vida fins que un dia despertarem de la foscor i tot serà explicat per la mateixa vida...o no sabeu que el nostre cervell tan savi, passa, que no sap res de res de les preguntes essencials?...segur que néixer i morir només són dos moments que no sabem explicar dels diversos cicles que fa la nostra energia...no oblideu que l'energia es transforma però no es destrueix...i som energia.
Ras i curt i directe! molt bo!....només una pregunta? no havien de ser 365 paraules? o potser té 365 lletres? que consti que no em fa res...però m'ha sorprès la llargària( o les 365 paraules és el màxim?)Molt bo realment!
16 comentarios:
Ja està bé, home! Fareu que torni al desembre! Sort que ara es poden llegir els posts a primera hora, i no m'he d'esperar al vespre...
Curt però directe! Descansi en pau!
Ostres quina angoixa veure't estés a terra, millor no pensar-hi
Bon microrrelat!
Luguca
Carai! Poques paraules però no en calen més per fer-nos entrar en situació. Bon relat.
Bon microconte! Però que surti per la finestra, que si va tirant amunt es fotrà un cop de cap al sostre.
Contundent contundent, gràcies Vicent :)
Xexu, aquí no se mou ningú ;)
i ja no va poder fer-hi res més!
ja dic jo que la foscor fa por
Escalofriante, no se podía concentrar mejor el texto, un excelente microcuento, efectivo ante todo. Felicidades.
Saludos
Carmen
Ostres! Quin iuiu! Bon conte!
...res que no haguem fet tots alguna vegada...com que no ho recordem ens sembla que no existeix...i així anem repetint vida darrera vida fins que un dia despertarem de la foscor i tot serà explicat per la mateixa vida...o no sabeu que el nostre cervell tan savi, passa, que no sap res de res de les preguntes essencials?...segur que néixer i morir només són dos moments que no sabem explicar dels diversos cicles que fa la nostra energia...no oblideu que l'energia es transforma però no es destrueix...i som energia.
Contundent! No cal dir més. I... molt ben dit.
Ras i curt i directe! molt bo!....només una pregunta? no havien de ser 365 paraules? o potser té 365 lletres? que consti que no em fa res...però m'ha sorprès la llargària( o les 365 paraules és el màxim?)Molt bo realment!
Elvira, ara me sorprens! jajajaja. Són 365 paraules màxim. Amb la de contes que has enviat pensava que ho sabies :)
Gràcies a tots pels comentaris. M'alegre que us haja agradat.
Besos.
Sí, home, clar que ens ha agradat. Molt bo!
Publicar un comentario